Log In

Acceder

¿Ha olvidado su contraseña?

Subtotal del carrito: € 0,00

El fotògraf nord-americà Keeler tindrà una placa d’homenatge a la plaça dels artistes

 

10/09/2016

El fotògraf nord-americà Keeler tindrà una placa d’homenatge a la plaça dels artistes

Galeria Fotogràfica

homenatge a tony keeler

S’instal·larà el proper dissabte dia 10 de setembre a les 12 del migdia, tal com estava ja previst abans de la defunció de l’artista

L'Ajuntament de Sitges instal·larà dissabte vinent, dia 10 de setembre, una placa d’homenatge al fotògraf nord-americà afincat a Sitges Tony Keeler a la plaça dels Artistes. L’acte es farà a les 12 del migdia i després es projectarà un documental sobre l’artista, a l’Escorxador, carrer Joan Maragall, 36

El consell de Cultura de l’Ajuntament de Sitges va aprovar el novembre passat la instal·lació de la placa. Tot i que no és habitual instal·lar-la a un artista difunt, en aquest cas s’ha considerat que l’acord és previ al traspàs de l’artista. La regidora de Cultura, Rosa Tubau, ha considerat que d’aquesta manera “fem un reconeixement a un dels nostres artistes més internacionals de les darrers dècades”. Tubau ha recordat l’exposició que es va fer a l’edifici Miramar l’estiu passat on es podien veure un recull de les fotografies que l’artista va fer a vilatans i vilatanes de Sitges a la seva arribada, en la dècada dels seixanta.

La proposta d’instal·lar una placa d’homenatge va sorgir precisament durant la inauguració de la mostra l’estiu passat. El comissari de l’exposició “Tony Keeler: Starting Point”, Xavier Gimeno, va ser el primer en fer arribar la petició d’eternitzar el nom de Keeler a la plaça dels Artistes a l’Ajuntament. Un any després i just quan ja ha desaparegut l’artista es durà a terme la seva instal·lació.

 

10/09/2016 

A TONY KEELER, EN MEMÒRIA

 tony keeler

Divendres passat vam dir adéu per darrera vegada a un bon amic, a un bon sitgetà d’adopció. Com bé va dir Ramon Llinàs en el funeral, ell no va néixer al mediterrani però el va triar per posar-hi les arrels i, dins del Mediterrani, va triar Sitges com el seu “Born” particular. Durant més de 50 anys ha rodat molt pel món però sempre ha tornat al seu Sitges on, finalment, ha rebut sepultura. El seu cos descansa en pau just davant del mar immens, d’un blau intens aquell dia, a Sant Sebastià. 

Tony era un personatge singular, amb la seva mirada incisiva i penetrant en curiosa combinació amb el seu posat de savi despistat. El seu parlar ens recordava permanentment el seu origen estatunidenc però no era pas estranger entre nosaltres. No ho era perquè formava part del paisatge humà de Sitges i perquè ell no se’n sentia (deia en una entrevista del 2004 concedida a Enric Vila; “Als Estats Units m'hi he sentit sempre foraster i aquí vaig encaixar a la primera. El meu ull seria molt diferent si no hagués viscut aquí”). 

Jo, li he d’agrair moltes coses, la primera la seva amistat; però una cosa que recordo especialment és la finestra oberta al món que representaven per a mi les reunions que celebraven els Keeler al seu domicili a principis dels 70 (regades amb un vi calent especiat, especialitat d’origen austríac) amb assistència d’intel·lectuals i artistes, molts d’ells, exiliats de sud-amèrica pel seu compromís amb la democràcia. Recordo els Krahn, els Vial, els Elena, els Condé, els Mathew, la Margot,...Enmig de la grisor de la dictadura en què vivíem, allò era una escletxa de llum i, per a mi, un bon exemple de compromís amb la llibertat. 

Tony se n’ha anat però ha marxat de la millor manera possible. L’exposició antològica que es va fer l’any passat al Miramar va arribar a temps, el reconeixement dins els Premis Sitges per part de la secció fotogràfica del GES, també. I va poder gaudir en primera fila de la memorable conferència d’Enric Santos sobre la seva obra i del magnífic documental biogràfic d’Adriana de Sandoval i de Gabriela Zea Nadal. 

Reconegut el seu treball per tots i estimat pels seus familiars i amics, que en aquests quatre darrers mesos de la seva vida han estat al seu costat permanentment: no se m’acut manera més dolça de deixar aquest món.
Andreu Bosch
Sitges, 27-08-2016