Log In

Acceder

¿Ha olvidado su contraseña?

Subtotal del carrito: € 0,00

El Govern de la Generalitat declara Sant Bartomeu i Santa Tecla Festa Patrimonial d’interès nacional

19/07/2016

El Govern de la Generalitat declara Sant Bartomeu i Santa Tecla Festa Patrimonial d’interès nacional

Sant Bartomeu i Santa Tecla Festa Patrimonial d’interès nacional
L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, mostra la seva satisfacció més profunda pel reconeixement de segles de tradició de la vila a través d’un acord del Govern fet que “donarà a conèixer a Catalunya la nostra tradició”.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest matí declarar la Festa Major de Sitges de Sant Bartomeu i Santa Tecla Festa Patrimonial d’interès nacional. Així ho ha fet saber la portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa que ha fet després de l’executiva catalana.

L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha mostrat la seva satisfacció profunda per la declaració de la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla com a patrimoni nacional és “una gran noticia” que permet projectar molt més “la nostra festa al conjunt de Catalunya”. Forns ha recordat que la tradició festiva té els seus orígens el segle XIV i ara podrà ser compartida a tot Catalunya.

L’alcalde fa una crida a la celebració d’aquesta declaració durant totes les activitats que es duran a terme en honor a Sant Bartomeu i Santa Tecla per tal de donar a conèixer als visitants de la vila els segles de tradició.

Per la seva part, la regidora de festes, Rosa Tubau, ha mostrat també la seva alegria. Ha recordat que aquest acord del Govern de Catalunya és fruit de “l’esforç de moltes persones que a nivell particular, a través de les colles i de les diferents comissions han estat vetllant-la i organitzant-la” i ha agraït la tasca de tots ells “que ens han anat obrint camí fins arribar a aquesta declaració”.

Segons l’acord de Govern de la Generalitat amb el qual s’ha aprovat la declaració, la Festa Major de Sitges se celebra el 24 d’agost, en honor a Sant Bartomeu, i el 23 de setembre, en honor a Santa Tecla, copatrons de la vila i de l’església parroquial des de l’edat mitjana. Les celebracions en honor als copatrons sitgetans s’organitzen al voltant d’actes de caire religiós i d’actes folklòrics i populars. En ambdues vessants de la festa, l’execució dels balls, la representació dels entremesos folklòrics i la sortida de la imatgeria festiva, amb els músics populars que acompanyen les autoritats i la imatge dels patrons, conformen un llegat de gran rellevància històrica i antropològica.

Un dels fets que singularitzen aquesta Festa Major és la gran participació ciutadana, ja que, només en les cercaviles, mobilitzen uns 800 ciutadans del municipi. Hi participen, a més de les autoritats civils i eclesiàstiques, i del tabernacle dels sants, la Bandera o el Penó, moltes colles, com les de gegants, de castellers, de diables, i colles de balls com la dels cabeçuts, de bastons, de gitanes, de cercolets, de pastorets, de panderetes, de cintes i la moixiganga. La imatgeria també hi és molt present amb dues bèsties de foc acompanyades pels seus timbalers. A nivell de música popular, Sitges compta amb dues colles de grallers de llarga tradició i trajectòria, colles de timbalers, una banda pròpia, dues cobles i diversos músics integrants de formacions de sacs de gemecs.

Els primers documents que demostren l’existència de la Festa Major de Sitges daten de 1353. Consisteixen en unes anotacions als llibres de comptes de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges durant el segle XIV. D’altra banda, les referències més antigues que donen notícia de la celebració d’un acte concret de les diades fan referència a l’Ofici en honor als copatrons, i daten de 1595 en el cas de Sant Bartomeu, i de 1709 en el cas de Santa Tecla.

L’estructura concreta del programa d’actes que vertebra la Festa Major de Sitges es coneix a partir de l’any 1843.