Log In

Acceder

¿Ha olvidado su contraseña?

Subtotal del carrito: € 0,00

L’Ajuntament restitueix els quadres de Pablo Iglesias i Joan Duran a la Casa del Poble

02/05/2016

L’Ajuntament restitueix els quadres de Pablo Iglesias i Joan Duran a la Casa del Poble

Galeria Fotogràfica

pablo iglesias joan duran i ferret

Aquest Primer de Maig, s'han restituït 2 quadres originals que en el seu dia havien estat a la Casa del Poble (antic ajuntament) lo que avui actualment es l'OAC. 
Quadres que la Família Duran i en Fermi Olive han conservat fins el dia d'avui. Els quadres del fundador del partit socialista Pablo Iglesias i del socialista sitgetà Joan Duran i Ferret líders històrics del moviment obrer i sindical

Pablo Iglesias Posse (Ferrol, La Corunya, 18 octubre 1850-Madrid, 9 de desembre de 1925) va ser un polític marxista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i de la Unió General de Treballadors (UGT). Considerat el pare del socialisme a Espanya, la figura de Pablo Iglesias és reivindicada i mantinguda per la Fundació Pablo Iglesias.

Joan Duran i Ferret
Fou un dels fundadors de l’Agrupació Socialista de Sitges i un dels dirigents sindicals més influents i actius de Catalunya de principis del segle XX. Amic personal de Pablo Iglesias, Julián Besteiro i Francisco Largo Caballero, combinà el seu càrrec de regidor de l’Ajuntament de Sitges amb el de delegat a Catalunya del Comitè Nacional de la UGT i el de vocal de l’Institut Nacional de Previsió, on realitzà una gran tasca a favor de la implantació de les assegurances socials.

Joan Duran i Ferret nasqué el dia 2 d’agost de 1874. Era l’únic baró d’una família que tingué cinc filles més. Com que la família era coneguda amb el sobrenom de cal Sagristà, a ell se’l conegué amb el nom de Sagristanet.

La família era modesta. El pare feia de pagès llogat. A més tenia un cavall, treballava de carreter i feia encàrrecs arribant-se fins a la llavors llunyíssima Vilafranca del Penedès.

La seva instrucció fou deficientíssima, i amb esforç personal, fora de les moltes hores de feina, aconseguí una formació cultural elevada. Crida l’atenció el respecte que té sempre per la instrucció i la cultura, i com s’esforçà perquè les classes humils i necessitades hi tinguessin accés, convençut que era un dels elements necessaris per a la seva elevació social.

Es va casar amb la sitgetana Maneleta Capdevila de família marinera. La muller se sentí vinculada completament als ideals del marit i sempre li prestà la seva ajuda. L’economia familiar anà endavant, moltes vegades, gràcies a l’ajuda contínua de la muller que regia el petit negoci mutu de venda al detall de volateria. Del matrimoni nasqueres sis fills.

Joveníssim, ja sentí la responsabilitat de la seva classe social de pagès pobre. Duran contínuament va intervenir en defensa del treballador agrícola català, denunciant els casos d’injustícia i procurant reivindicacions justes i adequades.

Tot just als seus 16 anys, el maig de1891, fundà la Sociedad de obreros agricultores de Sitges, d’on en tingué sempre el carnet número dos. El número ú el tenia el seu company i amic Josep Carbonell. Juntament amb ell lluità perquè la Societat de Sitges fou la primera d’especialitat agrícola que ingressés a la Unió Generala de Treballadors l’any 1896.

El febrer de 1893 fou delegat en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles celebrat a Vilafranca del Penedès, al qual assistí Pablo Iglesias.

En paraules autobiogràfiques, en un article que va escriure commemorant els cinquanta anys de la fundació de la UGT, diu: “Me acuerdo del sudor que me entró al empezar a hablar en castellano que apenas sabía. Gracias que presidía aquella sesión del Consejo el camarada Quejío, quien con frases cariñosas y festivas me dio ánimos para hacerme entender y decir lo que me proponía. Así pude impresionar a los congresistas de la necesidad de elaborar un programa de reivindicaciones inmediatas para los trabajadores del campo. Al levantarse la sesión fui interrogado y solicitado –modestia aparte—por muchos delegados, entre ellos Largo Caballero, Iglesias, Vigil, Acebedo y periodistas, quienes recogieron y comentaron favorablemente la iniciativa de la sociedad de Agricultores a la cual representaba”.

Així fou el començament. Després, sense interrupció, viatja per tot Catalunya a assisteix a congressos agrícoles i a tot arreu pronunciant discursos i conferències.

Participà en gran manera en l’organització de la vaga del 29 de juliol de 1909. Immiscit en les qüestions polítiques dels fets que han passat a la història amb el nom de Setmana Tràgica, fou detingut –amb un gran desplegament de la força pública– i empresonat el 25 d’agost. Sortí de lla presó el 23 de febrer de 1910 juntament amb altres detinguts de Sitges.

Aquell mateix any, exactament el 10 de setembre, va arribar a Sitges el líder socialista Pablo Iglesias. Mitjançant uns fulls impresos, es va difondre una al·locució al veïnat, convidant al poble que l’anés a rebre. Una gran gentada acudí a l’estació, amb banda de música que interpretà la Internacional. El míting de propaganda fou presidit per Joan Duran que feu la presentació de Pablo Iglesias.

Ell ja tenia al cap la idea de la Casa del Poble sitgetana que fou la seva nineta dels ulls. Participà en gran manera en la seva construcció i tingué cura de la seva administració. L’escriptura de compravenda fou atorgada a favor de l’Asociación de marineros pescadores, Sociedad de oficiales y aprendices albañiles, Asociación de obreros agricultores, Sociedad de Constructores de Calzado, Círculo socialista del partido obrero, Sociedad cooperativa “Casa del Pueblo” todas ellas de la villa de Sitges. A l’escriptura, Joan Duran firma com a secretari de la Sociedad de Agricultores i com a president de l’Agrupación socialista.

El Boletín de la UGT de España, any V, maig 1933, núm. 53, publicà un reportatge titulat “Descripción de Casas del Pueblo pertenecientes a la Unión General de Trabajadores de España. Hi podem llegir referida a Sitges: “Esta casa del pueblo fue inaugurada el día 1 de mayo de 1912. Su valor efectivo de pesetas 46.000.—y en ella se domicilian 12 organizaciones sindicales y políticas… Siendo Cataluña en general el fondo del sindicalismo, los compañeros de Sitges, comprendiendo lo eficaz que son los actos de propaganda, organizaron durante el año 1932 doce actos culturales, ocho políticos y veinte de carácter sindical…. Existe dentro de la Casa del Pueblo una Mutualidad obrera que cuenta con 265 afiliados, una cooperativa de consumo, grupo artístico i biblioteca con 485 volúmenes”.

Alhora que Joan Duran desenvolupà la majoria de les seves activitats a Sitges, les seves tasques cíviques i polítiques li foren confiades moltíssimes missions, fora dels límits locals, com fou principalment la seva acció divulgadora de la previsió social –se’l pot anomenar pioner de les assegurances dels treballadors–, de manera que tingué càrrecs i feines distintes en el si de l’Instituto Nacional de Previsión i de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi de Catalunya i Balears.

Fou també durant molts anys regidor de Sitges en quatre ajuntaments distints. El denominador comú de la seva acció municipal és el sentit de la responsabilitat; el grau elevat de patriotisme; la defensa continuada de les classes humils, i el respecte profund a les persones, a les quals posà sempre per damunt de les institucions i les ideologies.

L’any 1936 continua en el seu càrrec de “vocal obrero” de Catalunya i Balears a la Comisión Paritaria Nacional. En els anys de la Guerra Civil fou conseqüent amb les seves idees. No traí el seu socialisme però no va estar d’acord amb les accions incontrolades. Com sempre, respectà la persona i ajudà tant com va poder els que, d’ideologia diferent, s’acolliren a ell. La seva tasca principal a escala oficial la va desenvolupar en el Sidicat de Pagesos de Sitges mentre continua la seva labor en assegurances. El 25 de setembre de 1937 fou nomenat membre del Consell General d’Assegurances de la Generalitat. I continuà també la seva vinculació amb la Caixa de Pensions: fins el 31 de gener de 1939 va formar part del Consell d’Administració.

El 28 de febrer de 1939 el detingué la policia. El 2 de març fou traslladat a Vilanova, i el 21 del mateix mes, a la presó Model de Barcelona. “El sábado 22 de abril fui a juicio. “Me impusieron doce años y un día de prisión, por ser tesorero del Sindicato. Los denunciantes: Rosa Almirall Compte, vda. Riera y Hermanas Herederas de Dalmau”.

La pena se li rebaixa posteriorment a sis anys i un dia. El traslladen a València: “El dia 29 de mayo por la tarde llegamos a Valencia en el vapor Simancas, ingresando en la prisión central de San Miguel de los Reyes”.

Demana la lliberta provisional que finalmet se li concedeix: “…atendiendo a su buena conducta. El liberado fijará su residencia en Sitges… y estará bajo patrocinio y vigilancia de las autoridades locales… Filiación: edad, 65 años. Estado civil: casado. Hijos: seis. Delito: rebelión militar”. No el permeten ni viatjar per distintes localitats per anar a comprar aus per al seu negoci de volateria. Per acabar d’augmentar les seves dificultats, el Boletín Oficial del Estado de data 9 d’agost de 1941 publica l’anunci d’incoació d’expedients de responsabilitats polítiques. Ell hi és inclòs. Significava la pèrdua de tots els drets civils i a la vegada l’embargament de la casa pròpia que posseïa i que s’havia pogut edificar amb el seu esforç.

En aquesta època, Joan Dura, desgraciadament ja no era el que havia estat. A la presó el van torturar. El bastonejaren d’una manera salvatge al cap perquè delatés uns companys, cosa que no va fer. La derrota moral també era massa gran. La davallada física ja no tenia aturador.

Morí a Sitges el 3 de maig de 1941 envoltat dels seus. A l’enterrament hi assistí una gran concurrència de persones que testimoniaren el seu homenatge a l’home bo, al patrici integèrrim i al socialisme íntegre.