Log In

Acceder

¿Ha olvidado su contraseña?

Subtotal del carrito: € 0,00

Notes de Premsa de Mes Sitges

04/05/2015 

LES SOCIETATS AMB PARTICIPACIÓ MUNICIPAL

L’Ajuntament participa en diferents comissions tècniques, consorcis, òrgans col·legiats externs, de caràcter consultiu, o bé societats municipals. A títol enunciatiu podríem destacar, entre d’altres, el Consorci del Patrimoni, la Fundació Hospital Sant Joan Baptista, la Fundació Festival de Cinema Fantàstic, el Consorci Club Natació Sitges, la Fundació Casino Prado Suburense, l’Agència de Promoció Turisme de Sitges, etc.
Totes les societats són ens instrumentals que s’han anat constituint al llarg de la historia del nostre consistori amb la voluntat de garantir diferents objectius. Moltes d’elles tenen una gran importància. Així, doncs, plantegem que cal una atenció rigorosa d’aquestes institucions perquè les seves activitats són estratègiques i tenen un impacte important, tant per a garantir serveis com per a les finances municipals.
Pensem que algunes cal mantenir-les, però si no estan operatives, s’ha de valorar la seva possible liquidació. Volem remarcar la importància de la fiscalització, control i direcció general d’aquestes societats en què l’Ajuntament participa.
CONCESSIONS
Els cementiris, els transports, la neteja i la brossa, el subministrament d'aigua i la gestió del clavegueram, la piscina municipal, el mercat, i els aparcaments de l'avinguda Sofia i la plaça del Pou Vedre, són concessions. Totes elles ens han permès garantir i donar serveis amb una gestió especialitzada que realitza l’Ajuntament.
Després d'estudiar les diferents concessions, pensem que calen ajustos per tal de millora-les i fer-les més eficients. Sense descartar que determinats serveis poguessin ser executats pel Consistori, en principi hom pensa en la continuïtat de la seva gestió privada, sota un control més estricte per part del municipi. Algunes de les propostes es poden veure en l'apartat corresponent.
Les empreses concessionàries han de ser especialistes en el seu sector, per la qual cosa, a priori i en línies generals, ha de suposar un millor servei que si aquesta funció la fes directament l'Ajuntament.
Durant la propera legislatura finalitza la concessió de la neteja i la recollida de la brossa. Aquesta concessió és la de major volum econòmic de totes les que existeixen a Sitges i la considerem molt millorable. El nou concurs esdevindrà clau per tal de garantir millores significatives tant en la recollida com en la neteja, sense pressuposar que la concessió hagi de recaure en la mateixa empresa.

25/04/2015 

BARRIS
Queda lluny el Sitges tancat per les muralles, on únicament masies (i un petit nucli al Garraf) complementaven la població. Avui la realitat és molt més complexa. La major part dels habitants estan fora del nucli històric.
Les urbanitzacions, els barris i les urbanitzacions que han esdevingut barris tenen la seva pròpia personalitat i reclamen els equipaments que necessiten. Poble Sec, Cases Noves, els Molins, Aiguadolç, Montgavina, Centre Llevantina, Quint Mar, la Bòbila, el baix Fondac, Vallpineda, Vinyet, Terramar, Garraf, Les Botigues i també Can Pei i la Plana són Sitges.
A vegades la tendència és a identificar les seves necessitats amb les del centre i això cada vegada s'allunya més de la realitat. És cert que aquest centre dóna personalitat a la Vila i que és el seu gran atractiu, però si la majoria de la població viu en altres zones caldrà estar atents a les seves necessitats i als serveis que els hi són necessaris, a través d’un llistat de totes les necessitats i d’un calendari de les actuacions.
En diferents apartats hem anar comprovant com el manteniment ha estat el gran “oblidat” d’aquests darrers 4 anys; i si això ho comprovem als llocs més cèntrics i emblemàtics, és encara més punyent a zones allunyades, és a dir, als barris. 

Vetllar per la qualitat de vida és també vetllar per la qualitat dels barris, i a l’inrevés: la deixadesa en el manteniment i la neteja és una agressió a la dignitat i un camí cap a la degradació, com explicava el Pla de Barris que havia aplicat la Generalitat.
Alguns dels temes lligats a aquestes qüestions són ben evidents; d’altres poden quedar emmascarats i únicament els detecten els propis veïns. Pensem que cal implicar-los en el procés, en primer lloc fent un inventari de les deficiències, i posteriorment, fent el seguiment de les solucions acordades. Bona part de les solucions passaran per obres concretes, de petit format, que es podrien atendre amb contractacions temporals, tal i com dèiem a l’apartat d’OCUPACIÓ, FORMACIÓ i INTEGRACIÓ.
Per les seves especials característiques, fem un breu apunt a Garraf i a Les Botigues.
GARRAF i LES BOTIGUES DE SITGES
Sitges és un municipi amb una zona central compacta i, els darrers anys, planificada urbanísticament com a unitat, amb el Parc del Garraf i dos nuclis: el Poble de Garraf i Les Botigues de Sitges, a 12 km del centre de la vila. Aquest fet ens porta a concloure que cal una regidoria específica que vetlli per compensar qualsevol manca d’atenció, fruit del fet objectiu de la complexitat de la gestió respecte el nucli principal.
Hi ha diferents formes d’articular una cogestió amb capacitat de decisió dins l’actual marc jurídic. En aquests moments l’Ajuntament disposa dels Consells Municipals de Botigues i Garraf, dos consells de participació municipals amb estructures separades.
Mantindríem aquesta separació, ja que encara que amb alguns punts en comú, els assumptes pendents de resoldre son de característiques diferents.
A banda del manteniment general, que cal reforçar a tot el municipi, pensem i estem convençuts que caldrà aplicar durant un cert temps, una discriminació positiva, especialment a Les Botigues de Sitges.
En els dos nuclis de població caldrà vetllar perquè els nois i noies no tinguin cap problema d’escolarització a Castelldefels, si així ho sol·liciten, i que l’atenció sanitària a Can Bou també estigui garantida en tots elscasos. També estudiaríem la possibilitat d’assignar una patrulla de la Policia Municipal permanent i exclusiva per als dos nuclis així com de millores en el servei d’OAC.

PROPOSTES PER A LES BOTIGUES
- Executar el nou Passeig Marítim.
- Mantenir el Pas de la Riera Puda.
- Construir un pont elevat (C-32 i Ferrocarril) en un punt mig entre Port Ginesta i les Pistes Esportives.
- Estendre les línies interurbanes d’autobús que finalitzen a Castelldefels.
- Crear un Centre Cívic polivalent (zona esportiva, bar, sales reunions, vestidors zona esportiva i espais municipals).
- Estudiar possibles millores a la rotonda de Rat Penat – carretera de les Costes.
PROPOSTES PER A GARRAF
- Tancar i restaurar progressivament les pedreres.
- Estudiar la viabilitat d’un dipòsit de gas.
- Millorar l’accessibilitat a l’estació de RENFE per la banda mar (tercer ascensor interior i reducció pendent rampa discapacitats).
- Construir una nova depuradora (ACA).
- Establir una farmaciola.

24/04/2015 

TURISME

Parlar de turisme a Catalunya és parlar de Sitges, i si es parla de Sitges no es pot deixar d’esmentar el turisme. Per historia, per tradició i per l'actualitat, en som referent.
Els primers viatgers la van veure com un paratge bell i encisador, amb platges daurades, cases blanques, tradicions entranyables i persones acollidores. Alguns se'n van enamorar i també la van fer seva. I entre tots van anar bastint la postal que durant les tres primeres dècades del segle XX van convertir-la en exponent de la naixent activitat turística.
Després del brutal sotrac de la guerra civil vingueren anys d'incertesa, fins que a partir de la dècada dels 50 i, sobretot, dels 60 la naixent classe mitja europea donava perspectives noves a l'activitat i a Sitges s'iniciava un desenvolupament confós, amb grisos i excessos, però que procurava millores econòmiques a moltíssimes famílies. Els excessos van empobrir el nostre patrimoni i, en part, han condicionat el present.
A principis dels anys 80 els gustos i exigències dels turistes anaven canviant i això exigia una nova oferta i un nou model. Hi haurà molts ciutadans que recordaran la "vila deserta" durant mesos sense oferta de restauració ni d'allotjament (amb poquíssimes i honroses excepcions).
La renovació de la planta hotelera i la construcció de nous hotels, vinculades a l’obertura de l'autopista i a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, van millorar extraordinàriament les expectatives del sector a partir de la dècada del 1990. El mercat dels congressos, convencions i reunions d'empresa es va convertir en un important al·licient per a l'activitat hivernal i la facilitat de comunicació amb Barcelona va obrir noves oportunitats a bars i restaurants. També fou aleshores quan el turisme gai començà a exterioritzar-se de manera habitual i cada cop més massivament.
Han passat més de trenta anys. Noves iniciatives i nous establiments s'han sumat a l'oferta. Així i tot, el model no ha canviat gaire.
Canviar el model és arriscat i cal esmerçar-hi molta cura i atenció i en tot cas fer-ho amb el sector privat. Potser com a herència rebuda, potser com a característica del sector, trobem moltíssims apartaments i pisos d’ús turístic il·legal. De fet, són uns 1.000 els apartaments legalitzats, mentre que n’hi ha 2.000 que no ho estan. Aquesta oferta no reglada provoca disfuncions, tant a través de la competència deslleial, com –en molts casos– oferint serveis i instal·lacions que no estan a l’alçada del que pretenem que sigui el nostre poble.
Cal endegar una campanya informativa a tots els propietaris, donant una moratòria per posar al dia els seus establiments i seguidament propiciar inspeccions efectives que ens permetin assegurar una oferta de qualitat. També s’estudiarà la possibilitat de dotar els establiments legalitzats d’un distintiu emès per l’Ajuntament que doni garanties als usuaris.
Així com en els anys 90 l’oferta de turisme de congressos es va afegir a l'oferta tradicional del turisme d'estiu, ara hem d'explorar noves ofertes que es sumin a l'oferta del turisme de platges i al de reunions.
No es pot acabar aquesta breu anàlisi sense remarcar la importància de la tradició hostalera i restauradora de nissagues familiars, tant en l’àmbit dels propietaris com en el dels treballadors. Aquesta professionalitat suposa una característica que, en alguns casos, s’està perdent o perilla, i pensem que és molt important per a Sitges. Cal donar un suport ferm el reciclatge dels professionals, tot i assenyalant els avantatges que comporta, fins i tot per a les empreses, la permanència dels treballadors en el seu lloc de treball i que aquests percebin un salari adequat. I al mateix temps, afavorir la gestió de tipus familiar com a identificació d’un estil propi.
Agència de promoció turística
L’eina fonamental que gestiona els diferents aspectes relacionats amb la promoció del turisme i el comerç és l’Agència de Promoció Turisme de Sitges. L’agència és el punt de confluència entre el sector públic i privat. Pensem que és un model a mantenir i perfeccionar. Realment és la responsable d’activitats tan importants com la informació i/o la promoció.
En tot cas, pensem que s’hauria d’aconseguir una participació més decidida del sector comercial, i fins i tot, potser, afegir el concepte “Comerç” en el nom de l’agència. I en qualsevol cas, caldria convidar a l’agència a participar en aspectes en els quals fins ara hi participa de forma colateral, com són l’ordenació turística i comercial o bé en determinades ordenances. En aquests casos, actuaria com a òrgan consultiu.
Alguns aspectes que val la pena remarcar:
1) Turisme gai. Tot el respecte i recolzament al col·lectiu i alhora se li ha d'exigir respecte per l'entorn social. Si el respecte és alguna cosa més que una paraula, no hauria d'haver-hi incompatibilitat entre el turisme gai i el familiar. No tot s'hi val i per això, quan les iniciatives puguin anar en contra de la convivència, l'Ajuntament exercirà les seves funcions d'àrbitre.
2) Turisme d'estiu (platja). Cal assegurar que les nostres platges estiguin en bones condicions. Sorra en quantitat i qualitat, vigilància, estat de l'aigua, rentapeus, dutxes, oferta lúdica i esportiva, Xiringuitos. Cada un d'aquests aspectes mereix que s'hi reflexioni, es planifiqui i s'executi ( veure l’apartat de PLATGES).
2a) Turisme jove. L’oferta actual de restauració allotjament és prou adequada. Cal oferta lúdica per a joves, sobretot a la nit.
2b) Turisme familiar amb nens. Cal buscar ofertes lúdiques per a infants.
2c) Turisme familiar sense nens. Cal buscar ofertes lúdiques adients.
3) Turisme de congressos, reunions, etc. Sembla que la dinàmica actual va ben encaminada.
4) Turisme de proximitat. El gran nombre
de persones que viuen a la conurbació propera propicia les visites de curta durada per temes relacionats als esdeveniments esportius (mitja marató), culturals (exposicions,
concerts), festius i tradicionals, gastronòmics, temàtics (ral·li, patchwork, festival de cinema).
5) Nous paradigmes. Pensem que els nous paradigmes haurien de concretar-se en iniciatives lligades al medi ambient i a la cultura i a la creació de noves activitats.
PROPOSTES
- Crear un canal de comunicació en diferents llengües on aparegui l'oferta lúdica i cultural de la vila
- Programar cursos de cuina, de creació artística, d'història i altres de curta durada i a un cost raonable.
- Posar plataformes com a extensió de les platges.
- Col·laborar en la creació de rutes relacionades amb el medi ambient i el patrimoni.
- Crear ofertes relacionades amb la pesca i el mar: potenciar el turisme nàutic i el turisme de pesca.
- Estudiar la conveniència i ubicació ideal
d'un recinte firal –permanent o no– que permeti ordenar les activitats actuals i estudiar la viabilitat de noves propostes sense comprometre espais emblemàtics.
- Consolidar can Milà com a espai d’informació i seu de referència de l’agència, i mentre
això no sigui possible, habilitar els locals tradicionals de l’Oasi com a punt d’informació dels visitants que arriben de l’aeroport o en vehicle privat.
- Millorar la col·laboració amb d’altres àmbits que endeguin promoció comercial, artística i cultural.
Treballar la promoció a mercats consolidats i estudiar l’obertura de mercats emergents.
- Promoure i col·laborar amb iniciatives
que plantegin “experiències turístiques” a Sitges.
- Reforçar el Sitges Convention Bureau
- Revisar amb el sector les ordenances reguladores i vetllar per al seu compliment.
- Estudiar la conveniència d’establir punts d’informació tecnològics que estiguin a disposició 24 h i 365 dies.
- Mantenir, actualitzar i crear instruments relacionats amb les noves tecnologies: guies, app per mòbil, facebook, twitter, instagram, youtube...
- Reforçar els patrocinis existents i cercar-ne de nous
Tot plegat ens porta a afirmar la conveniència de mantenir i potenciar les estructures de col·laboració entre els sector públic i el privat en tot allò que fa referència al turisme –i també al comerç.
ANNEX – ELS MUNICIPIS TURÍSTICS
Pensem que argumentar sobre la necessitat de primar el finançament dels municipis turístics és innecessari quan plantegem el programa per a Sitges. Tots som conscients que la precarietat i els requeriments es multipliquen amb l'arribada de turistes i que això, que dóna ingressos al país (i llocs de treball al municipi i també al país), no en dóna al municipi per la qual cosa, paradoxalment, quan un poble té "èxit" en les seves polítiques de promoció, s'està penalitzant quant als recursos, ja que aquest èxit no li reporta ingressos sinó despeses.
Així, doncs, podríem resumir-ho d’aquesta manera:
1r) Els Ajuntaments turístics necessiten incrementar els seu finançament.
2n) Les millores no poden venir exclusivament de fonts externes.
3r) El fet de viure en un municipi turístic no hauria d'implicar una penalització econòmica per als seus veïns.
4t) El fet de desenvolupar negocis turístics en el municipi hauria de comportar una aportació econòmica.
Acceptant aquest postulats, el primer entrebanc amb el qual ens trobem és com fer la distinció entre un municipi turístic i un que no ho és i, per tant, el primer que farem serà buscar una definició que permeti classificar-los.
Si es donés "barra lliure" i es permetés entrar en el llistat de manera que únicament es milloressin els ingressos ens podríem trobar amb un allau de poblacions que reclamessin aquesta condició.
Des del nostre punt de vista, la solució es podria trobar si equilibréssim els avantatges i les obligacions i, a més, hi poséssim alguns condicionants.
Condicionants per a poder ser considerat municipi turístic:
1.- Que disposi d'un mínim de ........ metres de platges equipades.
2.- Que disposi d'un mínim de ........metres de pistes d'esquí.
3.- Que disposi d'un element permanent d'atracció turística reconegut com a tal per la Generalitat i que, com a mínim, tingui .... visitants a l'any.
4.- Que en els darrers 5 anys hagi destinat, com a mínim, un ....% del pressupost en promoció dels seus recursos naturals, patrimonials o culturals.
5.- Que el numero de places hoteleres, de càmping, d'apartaments turístics i de segones residències suposi un .... % dels residents.
6.- Que la mitja ponderada anual de la població no resident sigui d’un ......... % de la resident.
A partir d'aquestes premisses, el municipi que pretengui ser declarat turístic ho haurà de demanar a la Generalitat d'acord amb el següent procediment:
1.- Haurà de complir, com a mínim, una de les condicions del llistat anterior.
2.- Haurà de decidir-ho per acord del Ple, acceptant els drets i obligacions que comportarà la declaració.
3.- Haurà de ser aprovat per la Conselleria.
Els drets i obligacions del municipi turístic seran:
Drets:
-Accedir a les noves fórmules de finançament.
Obligacions:
-Constituir una Agència de Turisme de composició mixta pública-privada. L'Agencia gestionarà el pressupost que li pertoqui, amb el benentès que el % que provingui del sector no podrà ser inferior al % dels ingressos provinents de les aportacions de les altres administracions.
-Disposar d'una oficina d'informació turística que entrarà a formar part de la xarxa d'oficines de la Generalitat.
-El municipi haurà d’aconseguir un informe preceptiu de la Direcció General de Turisme en els temes relacionats amb la planificació.
-Els serveis públics tindran una orientació turística preferent.
-L'agència és coordinarà amb l'ens de promoció turística de la Generalitat.
-El concepte de taxa turística que es va implantar per als establiment hotelers, s'estendrà als altres sectors relacionats amb el turisme segons fórmula que determinarem,
En aquest cas les fonts addicionals de finançament seran:
a) Les provinents d'un recàrrec de l'IBI que s'establirà en determinats casos.
b) Les procedents dels establiments que tinguin la seva activitat principal lligada al turisme.
c) Les provinents del Fons Nacional i de la Generalitat que financen als municipis.
d) Les provinents de la Generalitat destinats de forma especifica als municipis turístics
Veurem ara com es calcula cadascuna d'aquestes quantitats.
A.- Provinents de l'IBI.
En la situació actual els ingressos provinents del IBI són:
-els corresponents a residents de residents empadronats.
-els corresponents als locals de negoci.
-les segones residències dels no empadronats.
-els apartaments turístics legalitzats.
-els habitatges que es lloguen de forma no reglada.
-els habitatges buits (per motius especulatius o altres)
A partir d'aquí es proposa que els habitatges sense cap empadronat tinguin un recàrrec a l'IBI que es calcularia segons la fórmula següent: el triple de la quantitat que el municipi rep per habitant censat.
La justificació de la proposta és clara. La majoria dels serveis s'han de dimensionar d'acord amb el nombre d’habitatges, tant si tenen persones empadronades com si no. Una part important d'aquests serveis es finança a partir d'aquelles aportacions que es calculen, bàsicament, pels habitants empadronats. Els habitatges comporten despeses sensiblement iguals i ingressos menors. La proposta pretén equilibrar aquesta situació.
B.- Provinents de les activitats econòmiques.
Es fixaran tres índexs,.
El primer es determinarà en funció de la dependència del sector del turisme.
El segon, en funció de la situació geogràfica.
I el tercer, en funció del volum de la seva activitat econòmica.
L'Agencia determinarà anualment la quantitat a aportar per part del sector i és repartirà entre les empreses afectades segons els índexs anteriors.
C.- Provinents de la Generalitat de Catalunya.
A traves d'un conveni anual.
D.- Provinents dels Fons de Cooperació.
No es calcularan en funció de la població censada, sinó de la població assistida.
El càlcul de la població assistida es farà segons la següent fórmula:
Número de metres quadrats de platja/2 x 90 dies x 1/365 + Núm. d'entrades venudes dels recursos turístics x 1/365 + Núm. de forfaits d'esquí x 1/365 + (Núm. de places hoteleres + Núm. places de càmping + Núm. d'apartaments reglats x 2) x 90/365 

COMERÇ

Molts aspectes del nostre teixit comercial estan relacionats amb el turisme i per aquest motiu, tal com veurem en l’apartat següent, el sector comercial és part activa de l’Agència de Promoció Turisme de Sitges.
Altres tenen característiques pròpies que cal analitzar, remarcant però la importància que té el sector comercial per a la vila i les seves dificultats actuals per mor de diversos factors; un dels més preocupants és, sens dubte, el del top manta, que dóna una imatge molt dolenta de Sitges, a més de suposar una competència deslleial per als comerciants de la població.
Cal observar que l'oferta està molt centrada –però no exclusivament– en el sector de la moda i que els articles oferts tenen una apreciable relació qualitat/preu i una certa originalitat.
Som partidaris d’estudiar amb el sector una nova ordenança o l’adaptació del pla d’usos del 2008, per tal de regular l’activitat dels establiments comercials, i que tingui en compte la qualitat, la reglamentació de superfícies, rètols, calendaris, horaris, i fins i tot, valorar la limitació de nous locals destinats a sectors que es considerin saturats.
Altrament, volem vetllar per a la protecció i el manteniment d’aquells comerços històrics i tradicionals que, al llarg dels anys, s’han integrat al paisatge dels nostres carrers fins a esdevenir part del patrimoni col·lectiu dels sitgetans. En les darreres dècades, hem vist desaparèixer una gran quantitat d’aquests comerços que, sovint, en ser traspassats o venuts, han sofert canvis que han destrossat elements decoratius de la seva façana o del seu interior que mereixien ser conservats (és el cas, per exemple, del sostre de l’antiga pastisseria L’Estrella, al carrer Major).
Alguns establiments i professionals de Sitges estan promocionant, amb èxit, el concepte “Km0, fet al costat de casa”, per a promocionar la compra i el consum de productes agrícoles i ramaders de proximitat produïts a Catalunya. Els seus objectius són millorar el medi ambient i frenar el canvi climàtic, recolzar els productors locals/comarcals i garantir el coneixement sobre l’origen dels productes i els mètodes emprats en la seva producció.
Donarem suport al projecte i buscarem noves fórmules d'intercanvi i cooperació entre els productors agrícoles i els consumidors, basades en la relació directa entre el
productor i el consumidor, eliminant intermediaris, la qualitat d'uns productes més sans i amb major aportació nutricional i l’aposta de retornar capacitat de control als productors, que són capaços de decidir preus més justos per als seus productes. Vinculat amb això, hi hauria també la possibilitat de reprendre el tema de la llotja del peix (veure l’apartat de PLATGES).
PROPOSTES
- Potenciar un organisme de col·laboració entre els sectors públic i el privat.
- Endegar campanyes conjuntes de promoció de la vila amb el sector comercial.
- Estudiar la problemàtica del top manta i cercar solucions en coordinació amb botiguers, restauradors i hotelers.
- Treballar per a la redacció d’una ordenança del sector comercial que reguli activitats, horaris, rètols, etc.
- Repensar i impulsar el programa Best Sitges

21/04/2015 

URBANISME

Quan l'urbanisme esdevé –o actua com– una de les principals fonts de finançament d’un pressupost municipal, s'està comprometent seriosament la seva gestió i –alhora– possibilita excessos que comprometen el futur del territori. El Pla General vigent va posar pràcticament al mercat tot el sòl de Sitges que té –o pot tenir– expectatives de convertir-se en urbà.
Després d'un període d'intensa activitat, durant els darrers anys l’activitat urbanística ha estat molt limitada, la qual cosa justifica que utilitzem dades oficials de l'INE corresponents al 2011 i de l'informe de la Sociedad Española de Tasación de l’octubre de 2013. Segons aquestes dades, Sitges disposa (2011) de 2.452 habitatges buits i té possibilitats directes (2013), segons el pla aprovat, per a construir 3.854 habitatges nous.
D’altra banda sabem, també segons l'INE, que les previsions sobre l'evolució de la població de Catalunya és que aquesta pateixi un descens. En canvi, a Sitges, no passa el mateix, ja que el creixement vegetatiu dóna un resultat positiu d’unes 20-30 persones/any. A més, durant els darrers anys, l'empadronament havia tingut un creixement mitjà d'unes 600 persones/any. Amb tot, cal esmentar que, en el darrer any (2014-2015), ha crescut en 284 persones, mentre que a l’anterior havia disminuït en 661. Una vegada normalitzada la situació, és previsible que es retorni al creixement.
Aquests creixements, lògicament, reclamen noves unitats residencials, siguin de nova construcció o bé d’ocupació d’habitatges buits. Si analitzem fredament aquestes dades, podríem dir que cada any passarien a ser ocupats 200 habitatges d'una de les dues tipologies.
Aquest escenari no deixa de ser una simplificació, ja que hem de ser conscients que si millora l'economia i s'activa el mercat de l'habitatge, hi ha moltes probabilitats que això comporti un impacte fort al nostre poble pel seu atractiu i que aquells 200 habitatges/any dels quals parlàvem es multipliquin; d’altra banda, la situació del Pla General aprovat el 2006 i els plans parcials que s'han anat desenvolupant posteriorment, dóna facilitats a la iniciativa privada i li possibilita que pugui prendre les decisions que li semblin més favorables. En contrapartida, però, dificulta que l'Ajuntament pugui establir ritmes de creixement sostenible.
En tot cas, és previsible que, a llarg termini, de l'horitzó dels 6.000 habitatges potencials, uns 1.000 –com a mínim– continuïn buits per diferents motius, mentre que la resta (és a dir, uns 5.000) acabin essent ocupats. Això significaria un increment de població d’unes 15.000 persones, amb la qual cosa la població futura del nostre poble s'estabilitzaria al voltant dels 45.000 habitants. Això succeirà en un horitzó temporal difícilment previsible, però que probablement no anirà més enllà dels 25 anys. Quan això passi, el sòl pràcticament s'haurà exhaurit i la població s'estabilitzarà.
Nous habitants poden implicar una degradació dels serveis i de l'entorn que no estem disposats a admetre. Per evitar-ho, cal una planificació acurada que contempli la necessària qualitat urbanística de les noves zones i que asseguri també la qualitat de l’ensenyament escolar (amb uns centres d’ensenyament dignes), de la sanitat (amb un nou CAP), de la neteja, de l’ordre públic, de l’abastiment d’aigua, del mercat laboral i d’altres aspectes que satisfacin amb escreix les necessitats que els ciutadans exigim.
Considerem que cal arribar a un pacte entre els diferents protagonistes implicats per fixar un ritme de creixement màxim que sigui possible absorbir sense comprometre la qualitat de vida. Inicialment pensem que aquest creixement no hauria d'anar més enllà dels 600 habitants/any, perquè estem convençuts que creixements més accelerats comprometrien el desenvolupament harmònic de Sitges.
Els serveis urbanístics del nostre Ajuntament han de treballar de manera immediata per a identificar i quantificar totes les necessitats que es puguin preveure i ubicar sobre el terreny –i dins d'un horitzó temporal el més ajustat possible– els nous centres d'ensenyament sanitaris, administratius, comercials, de subministraments, de desguàs de pluvials, etc. Paral·lelament a això, s’han de preparar les normes i exigències estètiques, de mobilitat, de serveis i altres de les noves zones urbanitzades.
Volem remarcar que el que s'ha dit fins ara pot semblar referit només a la zona compresa entre la via del tren i Santa Bàrbara, però de fet estem parlant del conjunt del terme municipal, o sigui que la planificació proposada ha de tenir en compte tots els barris i urbanitzacions, amb una atenció especial a Les Botigues i a Garraf.
També cal tenir en compte que en els propers anys aniran vencent les concessions de les pedreres, per la qual cosa cal preveure, amb el temps suficient, les característiques i les condicions que hauran de complir les concessionàries per poder efectuar el tancament, la restauració i el seu ús futur, bo i treballant conjuntament amb la Generalitat i la Diputació ( veure les referències de les pedreres en l’apartat del GARRAF).
En matèria de planificació viària, ja està prevista la prolongació del Camí dels Capellans fins a Can Pei, la connexió d'aquest sector per la zona del "Ranxo" amb la C-32, i la prolongació de l'avinguda Sofia. El desenvolupament de la Bòvila II resoldrà la viabilitat de Ca l'Antoniet juntament amb les entrades previstes des de la C-32 al polígon de Les Pruelles. Altres temes viaris ja s’han esmentat a l’apartat d’APARCAMENTS i CIRCULACIÓ, on hem parlat de la circulació de bicicletes i del camí, paral·lel al mar que, seguint traçats històrics o altres alternatives, permetés la connexió, a peu i amb bicicleta, amb Vilanova i la Geltrú, per una banda, i amb Garraf i Les Botigues, per l'altra.
Un altre tema que sempre ha estat damunt la taula és el del soterrament o la modificació del traçat de la via del tren. Si algun dia es fes, comportaria una notable millora per a l'urbanisme, per a la mobilitat i per acabar amb la barrera que les vies del tren signifiquen, convertint el seu traçat en un nexe d'unió entre els dos grans nuclis de població de Sitges. Sembla evident que la situació actual és una utopia, però és una qüestió que no s'ha d'oblidar i també mantenir lliure el traçat alternatiu.
PROPOSTES
- Modular el creixement de la vila de manera que mai sigui superior als 600 habitants anuals i pactar aquest creixement amb els diferents agents socials i econòmics implicats.
- Planificar tots els aspectes necessaris que permetin absorbir els nous sitgetans sense comprometre la qualitat de vida.
- Vetllar per a que els projectes de planificació viària ja aprovats es desenvolupin segons els terminis i els objectius previstos i amb les màximes garanties.
- Plantejar, en alguns casos i localitzacions concretes, canvis d'usos per tal d'afavorir la creació d’activitat econòmica sostenible i, per tant, per a la creació de nous llocs de treball, tenint en compte la necessària compatibilitat amb el sector turístic.
- Rehabilitar edificis existents, ja tinguin valor històric o no, tant pel que fa a l'estructura, com a l'estat de la façana, com el que afecta a l'accessibilitat, i buscar ajudes provinents d'altres administracions, tot intentant que els canvis s'adeqüin a les línies estètiques adients.
- Revisar, en alguns casos, i valorar una nova estètica i funcionalitat en altres, dels passeigs marítims de Sitges i de Les Botigues.
- Repensar el vial paral·lel al mar que passa pel darrere de les Casetes de Garraf.

20/04/2015

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Fa dècades que es polemitza sobre les ciutats dormitori, aquelles que són exclusivament o molt predominantment residencials. Pensem que a Sitges hem d’aconseguir un equilibri que, integrant aspectes residencials, no renunciï, ans potenciï les activitats econòmiques pròpies.
És evident que el comerç i el turisme són, des de fa dècades, els motors econòmics de la vila. Cal potenciar-los sense oblidar, tanmateix, altres possibilitats. La dita "no posar tots els pans a la mateixa panera" és d’una gran saviesa; i això és vàlid per a la procedència dels turistes o per a la tipologia de l'oferta turística i comercial, i també per a la recerca d'altres activitats que complementin les activitats actuals.
Parlarem doncs del comerç i del turisme i també, i sobretot, del model de ciutat que volem per als nostres fills.

SITGES 2040

Els pobles que volen avançar han de tenir objectius a llarg termini clars i consensuats. La pràctica ens demostra que, en massa ocasions, quan hi ha eleccions i canvia l'equip de govern, també canvia l'orientació dels projectes i s'entra en una etapa on s'abandonen els objectius anteriors i es comença a planificar sense aprofitar la feina anterior. És més: molt sovint es malbaraten iniciatives endegades en la legislatura passada, pel simple fet que les propostes han sorgit d’un grup polític –o d’una coalició– ideològicament contrari.
En d’altres ocasions es governa sense projecte i això comporta que els diferents departaments actuïn de forma aïllada i no aprofitin les desitjables sinergies que es poden establir o, en el pitjor dels casos, amb actuacions contradictòries que donen una imatge del consistori molt semblant a la d’un regne de taifes en què cada responsable es centra en la seva regidoria i ho ignora quasi tot del funcionament general de l’Ajuntament.
Des de MOVIMENT D’ESQUERRES SITGES volem lluitar, de bell antuvi, contra aquest costum crònic i curt de mires que tant ha perjudicat Sitges i que tanta frustració ha generat entre bona part dels seus habitants
I és per aquest motiu que proposem que, durant el primer any de mandat, es convoqui a les institucions i persones interessades en el futur de Sitges per a que treballin en un pla que fixi els objectius a assolir en els propers 25 anys. En el grup també s'hi haurien d'integrar els partits polítics tant del govern com de l'oposició, i el primer dels objectius hauria de ser aprovar les conclusions en el Ple de forma, a poder ser, unànime (sense excloure que es pogués fer a través d’una consulta popular, la qual cosa encara li donaria més força). D’aquesta manera, quan unes futures eleccions modifiquin l'equip de govern, els nous responsables podran continuar mantenir els objectius a mig i llarg termini, modulant, si s'escau, els objectius a curt termini o bé els ritmes i/o les prioritats.
A partir de l'aprovació de "Sitges 2040” les polítiques urbanístiques, les de desenvolupament econòmic, les de projectes estratègics, en resum, les de tots els departaments, s'haurien d'adaptar per tal que tots treballem en favor dels objectius consensuats.

17/04/2015 

PROTECCIÓ D’ANIMALS I TINENÇA RESPONSABLE

La defensa i la protecció dels animals és un valor indispensable en una vila com Sitges, que alhora ha de promoure la consolidació progressiva d’una tinença responsable per a garantir la salubritat pública i vetllar per la convivència cívica.
Són moltes les associacions i veïns i veïnes de Sitges que col·laboren en la defensa dels animals i procuren el seu benestar juntament amb l’Ajuntament, i aquesta col·laboració és indispensable per aconseguir unes colònies de gats controlades, evitar l’abandonament d’animals, la salubritat dels carrers i afavorir les adopcions.
Una primera línia d’actuació que proposem és la formació sobre els drets dels animals i la tinença responsable a voluntaris, a la ciutadania en general, i als nens i joves dels nostres centres educatius. S’ha d’insistir que cal tenir els animals en les condicions adients per al seu benestar i realitzar campanyes sobre la importància del xip i de l’esterilització. Un element important pel seu benestar, en el cas dels gossos, és poder disposar d’una zona prou amplia on puguin córrer i socialitzar-se. Aquesta és una reivindicació històrica dels propietaris de gossos que volem que quedi satisfeta en aquesta legislatura.
PROPOSTES
- Optimitzar el circuit de recollida d’animals perduts o abandonats i actuar en coordinació estreta amb voluntaris i centres de recollida d’animals per oferir un millor servei
- Millorar l’espai de dipòsit temporal actual pels animals perduts i/o abandonats per poder-lo utilitzar com a post-operatori d'esterilitzacions de gats de carrer, per després retornar-los a la colònia.
- Actualitzar el mapa de zones de colònies de gats i nomenament de responsables que coordinin les actuacions a realitzar en les mateixes i estiguin en contacte amb els tècnics municipals. Es necessita gent compromesa com a voluntaris (s'haurien d'actualitzar els carnets de voluntaris que ha facilitat l'Ajuntament en els últims anys).
- Potenciar el CER (control, esterilització i retorn) per tal de contribuir al control de la població felina, tot optimitzant la despesa veterinària.
- Promoure, a través del CAAD (Centre d’Acollida d’Animals Domèstics) de Vilafranca o Ens que el substitueixi, les cases d'acollida i l'adopció.
- Endegar campanyes de civisme envers la tinença responsable dels animals i el manteniment de l’espai urbà net.
- Instal·lar una zona prou àmplia (correcan) on els gossos puguin córrer i socialitzar-se

16/04/2015 

BOMBERS

És un col·lectiu que, en circumstàncies normals, passa molt desapercebut, al qual sovint no parem esment, i que, en , cas en de necessitat, i aquesta no és exclusivament el foc, es demostra imprescindible i al qual tots plegats passem a valorar com a essencial.
Encara cal fer una distinció entre els bombers professionals i els voluntaris. Els primers han triat una professió absorbent, de risc, d'exigència físics i de dedicació constant. Els segons tenen els mateixos requeriments, però, a més, ho fan sense retribució econòmica i amb l'obligació d'afegir hores de dedicació al seu horari laboral. Pensem que tots hem d'agrair-los la seva feina.
Si en els darrers temps hi ha hagut desencontres entre l'Administració i el col·lectiu sitgetà dels bombers voluntaris, caldrà buscar un enteniment que millori les condicions de treball i propiciï la necessària bona relació amb ells.

15/04/2015 

ORDENANCES

En diferents punts d'aquest programa hem comentat aspectes relacionats amb les ordenances. En algunes ocasions ho hem fet referint-nos a les ordenances fiscals; en d’altres, a les referides a la via pública i encara al grup que en algun moment s'havien denominat de policia i bon govern.
La justificació de dedicar-los-hi un apartat i comentar-les agrupades seria que, en conjunt, són les normes de les quals ens hem dotat per a fer possible una convivència harmònica. Podríem dir que són reglaments que desenvolupen lleis.
Ampliant un xic l'agrupació anterior podríem parlar d’ordenances cíviques, de circulació, de sorolls, de terrasses, de tinença d'animals, de platges, d'edificació i estètica urbanística, etc. D'aquestes, algunes han estat revisades fa poc temps i altres ja tenen triennis. De fet, cada any, i com a pas previ a l'aprovació del pressupost, s'han de repassar i aprovar aquelles que hi tenen relació.
No pretenem, ara i aquí, fer-ne una anàlisi exhaustiva. Algunes –com ja hem dit– han estat comentades en altres apartats. Tanmateix, sí que voldríem remarcar que les ordenances s'aproven per a regular la vida en comú. Si es considera que una ordenança és excessivament carregosa o fiscalitzadora caldrà modificar-la, però una vegada aprovada i vigent, cal ser curós i exigent en el seu compliment.
Ens referim, per exemple, a l'ocupació de la via pública, a les velocitats permeses en les entrades/sortides de Sitges o a la quantia de determinades sancions. No són admissibles ocupacions de carrers que dificultin el pas de vianants, o que la senyalització marqui velocitats de 30 km/h en trams en què no hi ha passa mai ningú o bé que sabem que no es complirà. També és inadmissible que s'amenaci amb sancions d'entre 500 i 1000€ per accions, certament punibles i que van en contra de tots, però que el seu mateix import les fa inaplicables.
PROPOSTES
- Treballar amb els sectors implicats tot el que faci referència a les ordenances.
- Revisar, aprovar i aplicar les noves ordenances que es considerin adients (urbanisme i estètica, grafits, defecacions canines, i altres), tot estudiant noves fórmules per a aconseguir el seu compliment i que les sancions no siguin exclusivament econòmiques.
- Crear un departament que tingui per objectiu instruir els expedients i poder donar compliment a les ordenances.

14/04/2015 

CONVIVÈNCIA

La vida en comú ens aporta satisfaccions però també servituds. Hem d'acceptar normes que, a vegades, ens poden semblar feixugues; per això han de ser producte de reflexions majoritàries i, una vegada consensuades, han de crear complicitats amb la població. És per aquest motiu que aquí parlarem de participació ciutadana i també de les ordenances i de la seguretat (o de l'ordre públic o policia municipal, com es vulgui).
SEGURETAT
En general l'exercici d'una determinada professió, en major o menor grau, respon a les possibilitats, potencialitats i sobre tot, en alguns casos, a la vocació. Entenem que la Policia Municipal entra directament en aquest grup. La vocació de servei a la societat és i ha de ser la principal motivació de tots els que vulguin dedicar-s'hi. Al mateix temps, la societat ha de percebre als agents municipals com aquell col·lectiu proper, que els ajuda, que els soluciona problemes, i al qual es pot acudir en cas d'urgència o de necessitats.
De tots els empleats municipals, són els que tenen una major presencia al carrer i, per tant, els que més transmeten la imatge del Consistori envers els ciutadans i del poble envers els visitants. Creiem que aquesta imatge ha de ser propera i amistosa; i a més de ser propera i amistosa, hi ha de ser. Que volem dir amb aquesta mena reiteració?
Actualment a la Policia Municipal hi ha, teòricament, al voltant de 80 agents. És una xifra important, però en la pràctica –descomptant les baixes, les vacances, els tres torns, la patrulla que va a Les Botigues i a Garraf, les oficines i algun destí– queden no més de quatre agents per torn, més els corresponents comandaments. Aparentment, i pel nombre d'habitants, la plantilla hauria de ser suficient, però en la practica no és així, ja que durant un llarg període la població de fet és molt superior a la de dret.
Com sortir d'aquest atzucac dins de les possibilitats actuals? En primer lloc caldrà analitzar les funcions dels components de la plantilla i procurar que la seva totalitat pugui dedicar-se a les funcions que li són pròpies. La racionalització en funció de les necessitats del servei, tant dels horaris com de les vacances, és un altre dels punts a tenir en compte. També s'exploraran les possibilitats de la contractació de personal auxiliar. En els darrers anys es contracten agents cívics i de platges que no tenen clares les seves funcions. Pensem que els que siguin purament informadors, poden dependre del àrea de turisme, però aquells que exerceixin funcions de control hauran de ser coordinats pels comandaments de la Policia Municipal.
El que venim denominant com a noves tecnologies pot ajudar de manera important. L'actualització de l'equipament informàtic, i les càmeres i els sensors de so estratègicament col·locats, poden permetre un control ampli i continuat i una gestió més eficient. També cal estudiar elements que millorin la mobilitat sense disminuir la visibilitat. Concretament parlem de bicicletes o d’altres vehicles similars.
No excloem la possibilitat de noves contractacions una vegada treballats els temes anteriors. En tot cas creiem que el ciutadà ha de tenir la percepció que la presencia de la Policia Municipal és freqüent i àmplia i no volem renunciar al concepte de Policia de Barri.
Pel que hem dit fins ara, podria semblar que proposem una policia purament decorativa o informadora. No és pas la nostra intenció. La convivència es basa en el respecte i també en el compliment d'unes normes que, entre tots, hem decidit i que han d'estar recollides a les ordenances municipals.
En un món idíl·lic, la ciutadania i els visitants complirien de bon grat les ordenances. A la vida real, tanmateix, no sempre és així i és precisament la Policia Municipal qui ha de vetllar pel seu compliment. No farem el llistat de les ordenances, però en l'apartat corresponent n'hem comentat algunes; ara ens limitem a constatar que, una vegada consensuades i aprovades, s'han de complir. És millor deixar algun aspecte sense regular que regular-lo i després no exigir el seu compliment; en cas contrari, és molt fàcil entrar en una espiral d'incompliments que faria cada vegada més difícil la convivència.
La formació continuada dels agents no pot ser menystinguda. Aspectes com els idiomes que en altres poblacions no tenen importància, a Sitges són fonamentals.
La Policia Municipal es un col·lectiu jerarquitzat, és a dir, hi ha una cadena de comandament, la qual ha de ser diàfana i, per mantenir-la, hi ha d'haver instruccions clares que fugin de l'ambigüitat. El darrer responsable és l'Alcalde i per delegació hi pot haver un regidor; ells hauran de marcar les línies d'actuació que s’hagin d’aplicar.
Des de fa uns anys, a Sitges hi ha una Comissaria dels Mossos d'Esquadra, que tenen com a missió vetllar per la seguretat. La necessària col·laboració entre els Mossos i la Policia Municipal haurà de ser garantida a través de la Junta Municipal de Seguretat que, presidida per l'Alcalde, fixarà els criteris d'actuació i també estudiarà la necessària connexió entre les xarxes informàtiques. També caldrà explorar la possible col·laboració amb els municipis veïns, per tal de compartir els recursos.
Finalment, volem fer esment del Pla de Contingències. Estem exposats a molts perills, des d'incendis forestals a problemes relacionats amb l'aigua (llevantades, pluges torrencials...), passant per molts altres imprevistos que, afortunadament, són infreqüents i que, precisament per aquesta causa, quan passen, ens poden agafar desprevinguts. És precisament per aquesta raó que ens cal un Pla de Contingències, que s’haurà de treballar conjuntament amb la policia municipal, Mossos, bombers, Creu Roja i altres departaments del propi ajuntament. La llei ho preveu i a Sitges es va activar un procés per elaborar-lo, però no està acabat i no és compta amb un pla específic per a cada problema, per la qual cosa no és suficientment operatiu.

14/04/2015 

EL GARRAF

El massís del Garraf ens arredossa. És el gran espai verd del nostre poble. Un espai sobre el qual tenim poques competències i, en canvi, és estimat i valorat per tots nosaltres.
Avui dia el parc del Garraf és un espai d’interès natural amb una superfície protegida de 12.377 has., de les quals gairebé la meitat es troben dins el terme municipal de Sitges. La seva administració és a càrrec de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.
Pensem que l'Ajuntament hauria de tenir més presencia a l’ens gestor del Parc i treballar per generar iniciatives per millorar el seu estat.
PROPOSTES
- Reforçar la participació de l'Ajuntament a l'ens gestor del Parc.
- Instar a la Generalitat a declarar el Garraf com a Parc Natural.
- Preparar el calendari de tancament de les pedreres –que ocupen 244,5 has. en el terme de Sitges-, reclamar el programa de restauració i fer-ne un seguiment acurat. Estudiar usos alternatius dels espais que han generat.1
- Vigilar l’esllavissament de pedres al llarg de la carretera de les Costes.
- Promoure la prevenció dels incendis que, de manera recurrent, malmeten els nostres boscos. I això cal fer-ho mitjançant
a) La col·laboració amb les urbanitzacions per crear els perímetres de seguretat necessaris.
b) L’estudi de la introducció de nous ramats que netegin el sotabosc
c) L’estudi de l’aprofitament del sotabosc i d’altres fustes per a la fabricació de palets
ANNEX Les peculiars característiques del massís del Garraf Geografia física
La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del paisatge de Garraf és el modelat càrstic. El relleu càrstic és el propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua s'exerceix principalment mitjançant fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, tot originant unes formes de relleu específiques i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, amb un recorregut de 600 m, una fondària sota el nivell del mar de 81 m. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts.
Flora i vegetació Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que caracteritza aquest paisatge és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. Més a l'interior, el paisatge està integrat per fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. Fauna Les dures condicions ambientals del massís de Garraf no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. En canvi, està formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes peculiars condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com l’àliga cuabarrada, el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. Ocupació humana Malgrat la imatge de solitud i despoblament que ofereix actualment el Garraf, al llarg del temps el massís ha estat objecte d'un aprofitament variat per part de l'home. Si bé hi ha vestigis molt antics de la presència de l'home, no és fins al segle XVIII que s'inicia un notable auge de la població, acompanyat d'una gran expansió del conreu de la vinya i el blat. La plaga de fil·loxera, entre 1879 i 1880, va estroncar definitivament l'extensa activitat agrícola al Garraf. Actualment, és un espai poc poblat on ha proliferat una bona colla d'activitats (pedreres, camps de tir, abocador d'escombraries, etc.) que hi han produït un fort impacte incrementat a causa dels incendis forestals.

13/04/2015 

CIUTATS INTEL·LIGENTS

En els darrers anys s’està parlant molt de ciutats intel·ligents o de Smart Cities, com se les anomena en el mot anglosaxó.
En què es basa aquest concepte? Bàsicament en utilitzar les tecnologies de la informació en benefici dels ciutadans, les empreses i l’administració.
Normalment són iniciatives que van lligades a la mobilitat i al medi ambient. Sense ser partidaris de les modes, sí que pensem que cal ser receptius a totes les innovacions enriquidores. Un possible exemple seria connectar càmeres dotades de sensors de so a diferents punts de la vila, la qual cosa permetria augmentar la vigilància i controlar els nivells de sorolls a cada moment. Altres aspectes com poden ser la participació ciutadana, la comunicació i d’altres estan contemplats en l’apartat corresponent.
En l’annex que segueix, s’amplia l’explicació degudament.
ANNEX
Què és una Smart City i quins objectius persegueix?
Una ciutat intel·ligent (Smart City) és una ciutat on s’ha aplicat canvis per millorar-la en àmbits tan diversos com:
- la sostenibilitat mediambiental i econòmica
- la gestió eficient dels serveis (energia, .residus, . .) i del govern de la ciutat.
- la millora de la qualitat de vida de les persones: salut, serveis socials, mobilitat, etc.
- la participació ciutadana i la informació respecte al municipi.
- la reducció, a llarg termini, de la despesa pública.
És un sector transversal que comprèn activitats tan diverses com la energia, l’aigua, el transport, l’urbanisme, la recollida de residus, l’ensenyament, la salut i un llarg etcètera.
L’objectiu final d’una Smart City és assolir una gestió eficient en totes las àrees de la ciutat (urbanisme, infraestructures, transport, serveis, educació, sanitat, seguretat pública, energia...), satisfent a l’hora les necessitats de la urbs i dels seus ciutadans.
Per tal d’aconseguir aquests objectius esmentats cal actuar, entre d’altres, en els següents aspectes:
- la infraestructura tecnològica: xarxes d’informació com a mitjà de transmissió de les dades, plataformes intel·ligents, infraestructures eco-eficients, etc.
- l’estratègia energètica: uso de energies renovables, sistemes de emmagatzemament i aprofitament de la energia, etc.
- la gestió i protecció dels recursos: ordenació del territori y dels recursos basada en criteris de sostenibilitat, cooperació entre administracions, etc.
- la provisió de serveis: desenvolupar models col·laboratius que busquin integrar el públic i el privat, models de serveis mancomunats, etc.
- el govern: accessibilitat de les dades, transparència en la gestió, aplicació de polítiques sostenibles, etc.
Un dels elements claus que s’aplicarà en una Smart City es la tecnologia digital de forma extensiva. I quan parlem de tecnologia ens referim al que es coneix com a TIC (Tecnologia informàtica i comunicacions). L’ús de les TIC s’entén com un recurs transversal per a la correcta gestió, implantació i creixement d’una Smart City.
Des el punt de vista de la tecnologia, la ciutat model es veu com una plataforma digital en la qual s’interrelacionen els agents públics, els privats i la ciutadania. Aquesta plataforma serà el suport principal per a la provisió de serveis.
Les eines TIC més comuns en les Smart Cities són:
- portal multiaccés (web, TV, internet mòbil, canal telefònic, etc).
- “Smart Cards” o targetes intel·ligents per l’accés a segons quins serveis.
- serveis d’atenció telefònica o presencial.
- punts municipals de connexió WIFI.
- sensors distribuïts arreu de la ciutat que recullen la informació (aparcament, enllumenat, trànsit, control ambiental, residus i papereres, etc.).
- informació en temps real del trànsit, el transport públic, etc.
Cal assenyalar que molta part d’aquesta tecnologia està en fase de desenvolupament, és a dir, la pròpia tecnologia, la xarxa i l’aplicació a desenvolupar són part dels temes de recerca i innovació.
Si féssim una classificació per àrees d’actuació, trobaríem:
- Governança intel·ligent (smart government)
a) Administració electrònica (e-administració): coneguda com “Ciutat Digital”, són els
serveis que faciliten la relació dels ciutadans amb l’Administració. Molts d’aquest
serveis s’ofereixen de forma online, per accedir a informació, fer tràmits o pagar
taxes e impostos.
b) Digitalització de la informació.
c) Modernització administrativa.
d) Integració i interoperabilitat de serveis digitals.
- Urbanisme i Edificis intel·ligents (smart building)
- Mobilitat intel·ligent (smart mobility)
- Energia i Medi Ambient intel·ligents: (smart energy)
- Serveis intel·ligents (smart líving)
Des de l'any 2000, Barcelona desenvolupa el projecte de reforma urbana del barri del Poblenou conegut com el 22 @. La gestió de desenvolupament d'aquest projecte es porta des de la societat municipal 22 @ Barcelona, l'objectiu és consolidar el paper de Barcelona com a ciutat innovadora. En aquest marc, una línia d'acció concreta és potenciar la utilització de la ciutat com a laboratori urbà, amb el projecte 22 @ Urban Lab, que erigeix el districte 22 @ Barcelona com a espai de prova de solucions innovadores per a empreses que desitgin implantar tests en qualsevol àmbit. Al 22 @ s'experimenten solucions per a després estendre-les a tota la ciutat: enllumenat, control remot de càmeres, pàrquing, recollida de residus, desplegament xarxa wifi, entre d'altres.
Per la seva banda, Sant Cugat del Vallès va inaugurar al novembre 2011 la Smart Street, al carrer Cèsar Martinell, on s'ha desplegat una xarxa de sensors que permet gestionar diferents serveis com l'aparcament, l'enllumenat, el tràfic, el control ambiental, els residus i les papereres. Es busca millorar l'eficiència de tots aquests serveis urbans a través de sensors, panells informatius que permetin una gestió intel·ligent del consum, utilització i optimització.

09/04/2015 

HABITATGE SOCIAL

Des de fa anys el preu de l'habitatge ha provocat que molts sitgetans hagin hagut de traslladar la seva residència a d’altres poblacions veïnes o, fins i tot, llunyanes. El dret a la mobilitat és indiscutible, però no volem que el dret es converteixi en una obligació.
Fins ara les polítiques seguides pels diferents consistoris per ajudar a resoldre aquest problema han estat utilitzar sòl públic per a construir habitatges i vendre’ls a preus per sota dels del mercat, o bé fer concessions o cessions a institucions privades per a que ho venguessin o lloguessin elles mateixes.
Possiblement, en cada moment, s'ha adoptat la decisió que es considerava més adient a cada situació. Per tant, no pretenem que la nostra valoració s'entengui com una critica. Així i tot, el que proposem és diferent. Entenem que utilitzar o pignorar sòl públic per afavorir a un col·lectiu i que al cap d'un determinat nombre d'anys els habitatges entrin en el joc dels mercats, és un cert greuge comparatiu per a la resta dels sitgetans. I això sense oblidar que el sòl públic és limitat i que, per tant, en un futur podria desaparèixer.
El nostre plantejament és que la utilització de sòl públic sigui per a construir habitatges de lloguer i que l'Ajuntament disposi d'un parc públic d’habitatges que serveixi per a pal·liar necessitats punyents i també per a que els sitgetans que ho necessitin –i sota les condicions que marqui el Consistori– hi puguin accedir.
El paper de l'Oficina Local de l'Habitatge serà el de promoure les iniciatives possibles, proposar les condicions d'accés, administrar el parc d’habitatges i vetllar per al compliment de les condicions establertes.
Igualment s'haurà d'estudiar la situació dels habitatges socials ja construïts, la seva situació actual i analitzar les motivacions i necessitats de la propietat i buscar fórmules eficients per a que entrin al mercat de forma lliure o mitjançant l'OLH. També s’analitzarà la situació dels habitatges desocupats buscant, a l'empara de la legislació catalana i dels reglaments municipals, les fórmules més adients per tal que entrin a l'oferta, fins i tot aplicant sancions si s'escau. Els recàrrecs (problemàtics) i les bonificacions (més fàcils) són dos dels instruments dels quals posem per a incidir en aquest temes.
Volem també impulsar, en col·laboració amb entitats socials com pot ser la Fundació Ave Maria, projectes d’habitatges tutelats o amb serveis comunitaris que permetin l’atenció de les persones amb diferents graus de discapacitat.
Una qüestió punyent són els desnonaments. L'Ajuntament serà actiu en aquests casos buscant fórmules que l'evitin o ajudant a buscar solucions, estudiant amb cura cas per cas (Vegeu l’apartat corresponent a l’OFICINA LOCAL DE L’HABITATGE)

CICLE DE L’AIGUA

Entenem per cicle de l'aigua el procés que va des de la seva captació fins a la conducció, distribució i evacuació.
En l'actualitat l'Ajuntament de Sitges ha fet una concessió global de tot el procés a l'empresa SOREA, filial d’Agbar.
El preu de l'aigua, en una part important, depèn dels impostos i això queda fora de les competències municipals. L'altra part del rebut la determina l'empresa i hauria de ser analitzada i conformada per l'Ajuntament. Tenim sospites que el control és lax.
Per altra banda també s'ha fet concessió del clavegueram a la mateixa companyia i se'ls hi ha donat l'exclusivitat per a fer les modificacions en les instal·lacions que necessitin els particulars, singularment les relacionades amb la substitució de dipòsits particulars per la connexió directa a la xarxa. Creiem que si es dóna l'exclusivitat hi ha d'haver un control públic dels preus i del termini d’execució de les obres, i tant uns com els altres han de ser aprovats pel Ple municipal.
També cal fer un repàs del funcionament de la depuradora, de les solucions alternatives –si en algun moment compromès s'espatllés–, i de la utilització de l'aigua reciclada.
L'únic tema relacionat amb l'aigua que no s'ha concessionat és la pluja i, com deia el cantant Raimon, "al nostre país, la pluja no sap ploure". Podríem dir que, a Sitges tenim un bon embolic amb les pluvials.
La major part de l'aigua que es recull als terrats o a les teulades de les cases desguassen directament al carrer, on s'acumula a la resta. En alguns carrers hi ha reixes de captació (massa sovint brutes i fora de servei), les quals, en alguna zona, desguassen a la xarxa de residuals i, en d’altres, a una xarxa separativa. Fa uns anys és va construir un gran captador de pluvials que va des de Can Robert fins a la riera de Vilafranca de forma paral·lela a la via del tren. Va ser un avenç significatiu que ajuda a pal·liar les grans avingudes que de manera periòdica inundaven el carrer de Bassa Rodona, la plaça del Pou Vedre i el carrer d’Espalter.
Queden pendents les altres vessants: la que desguassa a la platja de Sant Sebastià i la que ho fa a la riera d'Aiguadolç. Cal veure quines de les solucions alternatives són més viables: una solució simètrica a la de la vessant de la riera de Vilafranca o, potser, dipòsit o dipòsits reguladors.
A més, manca un estudi acurat que resolgui problemes puntuals que es creen quan plou amb intensitat (alguns senzillament derivats de la manca de manteniment).
Finalment, s’ha d’esmentar que l'estalvi d'aigua és i serà un tema cada cop més important. La qualitat de la xarxa, evitant pèrdues, i la utilització de les aigües freàtiques per rec han de ser elements que es tinguin en compte en tot moment.

TELEFONIA

Dues qüestions lligades a la telefonia. La primera és la proliferació de cables mal engiponats que creuen els carrers i embruten les façanes. S'ha de treballar per establir un pacte que permeti, de manera progressiva, la seva eliminació.
La segona fa referencia al cablejat amb fibra òptica que ja s'ha iniciat sense aprofitar aquesta oportunitat per promoure la substitució del cablejat aeri. A més, l'Ajuntament ha de tenir el control de l'expansió de la xarxa i constància del programa.

08/04/2015 

PLATGES

Les platges són l'actiu turístic més important, que no l'únic, de Sitges. A banda de l'estimació dels sitgetans per elles, cal tenir en compte que han estat el principal reclam del desenvolupament turístic dels darrers 60 anys i, previsiblement, seguiran essent importants en el proper període.
Sense que estiguin molt clars els motius, hi ha una disminució progressiva de sorra i la conseqüent disminució de les dimensions de les platges que, en algun casos, han arribat a desaparèixer. S'ha dut a terme un seguit d'actuacions amb la finalitat de retenir la sorra a les platges, però a la llarga no han tingut l'efecte esperat i el problema subsisteix.
Concretament, als anys 60 es van construir una sèrie d'espigons perpendiculars al passeig. A finals dels 80, es van col·locar espigons paral·lels i circulars. El que hem comprovat és que s’anava perdent més quantitat de sorra de la que s'acumulava. També s'ha observat al llarg dels anys que la biodiversitat de les comunitats litorals ha disminuït.
De moment, per tal de minimitzar el problema, s’ha optat des de fa uns 10 anys per fer regeneracions parcials de sorra. Aquestes operacions consisteixen simplement en dragar la sorra del fons marí i abocar-la a la platja. Aquestes sorres de rebliment, o bé s’extreuen de dipòsits marins (aquí s’ha utilitzat un dipòsit situat davant de Vallcarca), o bé de les bocanes dels ports. Tant un sistema com l’altre provoca impactes negatius sobre els ecosistemes marins com expliquem tot seguit.
L’extracció de sorra dels dipòsits desestabilitza l’hàbitat i les comunitats que hi viuen, creant uns gran forats que s’omplen de deixalles i que entorpeixen notablement que es regeneri la comunitat marina.
Per altra banda, la sorra que prové de les entrades dels ports (Ginesta i Aiguadolç) té una granulometria diferent de la de la platja (més fina), produint un seguit d’efectes negatius sobre les comunitats de la platja. Entre d’altres aspectes, augmenta la terbolesa de l’aigua que a l’ensems afecta al creixement de les algues, produeix un efecte de fricció fent que els organismes que viuen fixos a les roques vagin minvant. Per exemple: ara, a les roques, ja no es troben musclos, ni anèmones, ni la gambeta, ni cucs a la sorra, el nombre d’espècies d’algues també ha baixat... I els usuaris denuncien una pitjor qualitat amb una sensació més aproximada als llums que a la sorra tradicional, sense oblidar el cost d'aquestes aportacions.
Per tant, veiem tot un conjunt d’efectes negatius i alhora que el “problema” de tenir sorra a les platges no està resolt. El que sí s’ha observat, es que en termes general els espigons han protegit el passeig marítim d’alguns temporals potents.
Un dels factors importants que intervenen en la manca de sorra a les platges es la desaparició del Brut o sigui de la praderia de Posidonia oceanica davant de les costes de Sitges, que estava situada entre els 12 m i els 25 m de fondària. Les praderies, entre d’altres funcions ecològiques, tenen la d’esmorteir les onades dels temporals i, a més, és on s’acumula la sorra durant els hiverns, que es torna a dipositar a les platges durant l’estiu. Aquesta dinàmica s’ha trencat ja que avui dia només queden restes del que va ser una praderia densa i que ara esta força degradada.
Per altra banda, a menys fondària (entre els 2 i els 15 metres) i al llarg de la costa de Sitges, també es troba una altra planta marina que forma praderies, la Cymodocea nodosa, que no són tan denses i que també tenen aquesta funció. Enguany, però, també estan en un estat força degradat. Fa uns anys es va iniciar un projecte de crear biòtops davant de la costa de Sitges que milloressin les condicions del fons marí, els espais de cria i dificultessin la pesca de ròssec. Caldria reprendre aquestes iniciatives i altres similars que a més, a mig termini, permetrien generar turisme de busseig.
Cal exigir que les reiterades promeses del ministeri és tradueixin en accions concretes que assegurin la qualitat i les dimensions de les nostres platges. No podem oblidar que, el manteniment i els serveis a les platges suposen per a l’Ajuntament una despesa neta del 2 per 100 del pressupost. Diguem despesa neta perquè hi descomptem els ingressos derivats de les concessions, ja que aquestes se’n van íntegrament al ministeri, pràctica que considerem absurda i que cal modificar.
Un complement necessari per l'ús de les platges són els serveis que s'hi ofereixen i els que proporcionen els xiringuitos. Cal assegurar que les dutxes i rentapeus donin el servei esperat i buscar les fórmules que garanteixin el seu ús racional, així com garantir mesures d’accessibilitat pels que tenen dificultats. Altrament s'ha de regular l'estètica i els usos dels xiringuitos que, respectant els interessos dels concessionaris, responguin als de l’interès general.
Durant la propera legislatura caldrà renovar la concessió que actualment explota, de manera satisfactòria, l'Associació Turística de Serveis de Platges de Sitges.
És imprescindible la qualitat mediambiental i dels serveis; els usuaris l’han de poder confirmar, però d’antuvi la imatge ve donada per símbols que les garanteixen i que són reconeguts arreu. Les iniciatives lligades a les normes ISO i a les “EMAS” són rigoroses, però tenen poc reconeixement. Pensem que cal recuperar les banderes blaves que són el que la gent identifica.
Altres iniciatives vinculades a l’entorn del mar podrien ser que, alguna de les barques oferís la possibilitat de portar aficionats a la pesca. Això seria, per una banda, una nova oferta turística, i per l’altre, un complement d’ingressos per al/s pescador/s. I encara parlant del sector, es podria reprendre la iniciativa de recuperar una llotja del peix, que respondria als interessos dels pescadors, dels consumidors i del consum de productes de proximitat.
Una part important de les platges de Sitges està situada a Garraf i a Les Botigues. La problemàtica és molt diferent, ja que en principi no hi ha problemes de quantitat ni qualitat de la sorra. Sí que s’ha d’aprofundir en el tractament de la zona sorrenca que està a prop del passeig de la Botigues. En aquesta zona s’hi genera de forma espontània una vegetació autòctona i s’ha de buscar un tractament per mantenir aquest fenomen. El que s’ha comentat per als equipaments seria vàlid per a les tres zones.

PROPOSTES

- Exigir al ministeri les accions concretes que assegurin la qualitat i les dimensions de les nostres platges, tot efectuant consultes amb l’equip de la UPC de dinàmica del litoral que avali les solucions previstes.
- Endegar campanyes sobre "bones pràctiques" en l'ús de l'espai marí adreçades al sector nàutic i turístic (donar a conèixer l'entorn, problemàtica dels plàstics, i d’altres) comptant amb la col·laboració del Centre d'Estudis del Mar.
- Demanar a la Generalitat que s'impliqui en la gestió de l'espai marí i que es puguin destinar recursos per a la millora de les praderies marines.
- Estudiar noves ofertes lúdiques a les platges amb la instal·lació de plataformes i/o altres.
- Buscar les fórmules que assegurin l’ús correcte de rentapeus i dutxes.
- Instar a les administracions competents perquè reprenguin la creació de biòtops davant de Sitges.
- Recuperar les banderes blaves i la barca que de manera periòdica netejava el mar de plàstics i altres deixalles.

ANNEX

L’Espai Marí “Costes del Garraf”
La Xarxa Natura 2000 és un projecte comú de 25 països per protegir la biodiversitat, fomentar l’ordenació territorial i la gestió coherent d’elements del paisatge importants per la flora i la fauna silvestres, i garantir la seva conservació.
Està formada pel conjunt de zones situades a la Unió Europea on s’han de protegir les espècies vegetals i animals i els seus hàbitats.
Les “Costes del Garraf” és un espai marí situat davant la costa de la comarca del Garraf . Es tracta d’un Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i de Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i també és inclòs des del 2006 en el Pla d’Espais Interès Natural de Catalunya (PEIN) aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya. La seva extensió és de 26.474 ha i va des dels 0 als 40 metres de profunditat aproximadament, entre les poblacions de Cunit i Castelldefels.
En l’àmbit terrestre de la comarca, destaca el conjunt “Serres del Litoral Central” , també Xarxa Natura 2000 i amb una extensió de 25.133 ha. composat per:
• El Parc del Garraf, el Parc d’Olèrdola i el Parc del Foix, gestionats dins la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
• L’espai Natural de Colls i Miralpeix, gestionat pel Consorci dels Colls i Miralpeix.
• Platja Llarga i la desembocadura de la riera de Ribes estan incloses com espais naturals de l’inventari de zones humides de Catalunya.
Es dona la particularitat que El Parc del Garraf i L’espai Natural de Colls i Miralpeix, són els dos únics Espais Naturals Protegits de la província de Barcelona en contacte directe amb el mar, per tant suposen dos espais litorals de màxim interès natural, paisatgístic i social.
Son hàbitats protegits les praderies de posidònia (espai marí) i els penya-segats (litoral Garraf).
El llistat d’espècies protegides vinculades a l’espai marí inclou ocells, ratpenats i el dofí comú.
Els usos principals són: pesca professional, pesca recreativa, navegació i tràfic marítim, extracció d’àrids, aqüicultura, turisme (bany i platges), fondeig d’embarcacions i submarinisme.
Els fons marins juguen un paper fonamental en l’equilibri del nostre ecosistema biòtic, amb un gran valor ecològic i productiu. Tanmateix aquest paper és poc considerat, i sovint sofreix de grans pressions i vulnerabilitat. A l’Espai “Costes del Garraf” se li afegeix el fet que es troba en l’àmbit de la Regió 13 Metropolitana de Barcelona, pel que la pressió a què està sotmès és molt gran. Aquesta proximitat, tanmateix, té una doble vessant ja que tenir un espai ecològicament valuós i ben gestionat pot revertir a un gran volum de població.
Els recursos marins, a més, constitueixen el recurs de què depenen nombrosos pescadors artesanals de les confraries de pescadors de la zona: Sitges i Vilanova i la Geltrú. El port de Vilanova i la Geltrú és el tercer port de Catalunya en volum de captures i que ha sofert en els 10 últims anys un important descens de les captures. Un dels problemes detectats es la pràctica de la pesca d’arrossegament sobre el fons marí protegit.
Una gestió adequada de la pesca en aquestes zones no solament contribuiria a la millora de l’estat de conservació de la biodiversitat marina, sinó que també representaria una millora del sector de la pesca professional i, especialment, pel sector pesquer artesanal.
Es pot dir que aquests beneficis recauran també en d’altres sectors com és el sector turístic. Des del punt de vista econòmic pot considerar-se que el Garraf s’ha especialitzat en els serveis i, dins d’aquests, el turisme és el més important. Concretament, la població de Sitges s’està consolidant com un referent turístic de nivell internacional que pretén apostar per un turisme de qualitat tot l’any.
Així doncs l’àrea té múltiples valors pels quals és necessària una actuació, protecció i gestió
Una gestió adequada de la pesca en aquestes zones no solament contribuiria a la millora de l’estat de conservació de la biodiversitat marina, sinó que també representaria una millora del sector de la pesca professional i, especialment, pel sector pesquer artesanal.
Es pot dir que aquests beneficis recauran també en d’altres sectors com és el sector turístic. Des del punt de vista econòmic pot considerar-se que el Garraf s’ha especialitzat en els serveis i, dins d’aquests, el turisme és el més important. Concretament, la població de Sitges s’està consolidant com un referent turístic de nivell internacional que pretén apostar per un turisme de qualitat tot l’any.
Així doncs l’àrea té múltiples valors pels quals és necessària una actuació, protecció i gestió.
L’article 6 de la Directiva 92/43 d’Hàbitats estableix que els Estats membres fixaran les mesures de conservació necessàries que implicaran, en el seu cas, adequats plans de gestió, específics als espais o integrats en d’altres plans de desenvolupament, i les apropiades mesures reglamentàries, administratives o contractuals, que responguin a les exigències ecològiques dels tipus d’hàbitats
naturals de l’Annex I i de les espècies de l’Annex II presents en els espais.
Per aquest motiu, un cop aprovada la proposta catalana de Xarxa Natura 2000 pel Govern de Catalunya el 5 de setembre de 2006, cal establir les bases i perfilar una segona fase de treball en la que es determini la gestió que es realitzarà en aquests espais. Aquests plans es regiran per les Directrius Generals per a la Gestió dels Espais Xarxa Natura 2000 aprovades pel govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2006 i que garantiran la participació del conjunt de la societat. Aquestes directrius inclouen la participació del sector pesquer en la gestió dels Espais Marins Protegits per la Xarxa Natura 2000.
L’any 2010 es va dur a terme el PLA DE PARTICIPACIÓ PER AL PROJECTE “PROPOSTA DE GESTIÓ DE LES “COSTES DEL GARRAF”, ESPAI XARXA NATURA 2000 (ES5110020) La conservació d’hàbitats i espècies marines i l’aprofitament sostenible dels recursos marins. Liderat per la organització ACCIONATURA per encàrrec de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Fundación Biodiversidad.
En aquest procés de participació hi van participar representants del següents àmbits:
A1. Àmbit d’Administració
A2. Àmbit de recerca científica i experts
A3. Usuaris, àmbit econòmic i societat: Diferenciant 4 sectors representatius:
1- Sector pesquer professional i sector aqüícola.
2- Sector pesquer recreatiu.
3- Empresaris i de lleure: sector submarinista, nàutic i turístic.
4- Associacions ambientals, culturals i de veïns.
De moment la Generalitat , l’any 2014 ja ho ha designat com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) junt amb l’Espai marí del Baix Llobregat-Garraf, lo qual implicaria aplicar les mesures de gestió.

07/04/2015 

PAISATGE URBÀ – 2

=Aparcaments, transport urbà-interurbà i circulació

L’aparcament ha estat i continua sent un element important per als residents i per als visitants. Les zones blaves (amb consideració especial per als residents) i els nous aparcaments han millorat la situació, però continuem tenint mancances.
Els aparcaments públics actuals són: avinguda Sofia, plaça del Pou Vedre, can Robert, Policia Municipal, carrer de Sant Honorat (Pont dels Ocells), zona Mossos d'Esquadra i zona Blanca Subur (sense comptar amb Garraf i Les Botigues). Alguns estan concessionats, d’altres necessiten adequació urgent i també cal preveure noves actuacions.
Des de fa uns anys, Sitges compta amb un servei de transport urbà. És un servei car i no suficientment utilitzat; malgrat tot, considerem que cal mantenir-lo, ja que s’ha convertit en imprescindible per bona part de la ciutadania. Hem d’assegurar que, a totes les parades, hi hagi informació suficient sobre les horaris de pas i, allà on sigui possible, posar elements de paisatge urbà.
El transport que connecta Sitges amb les poblacions veïnes es fa en tren o en autobús. Cal reclamar a RENFE que el bitllet Sitges-Barcelona sigui zona 2 i no 3, com és actualment; probablement és l’única població que té dues tarifes (Garraf i Sitges) diferenciades dins el mateix terme municipal.
A la parada dels autobusos interurbans hi ha d’haver informació suficient i clara d’horaris i recorreguts, avisant de manera fefaent sobre l’existència de la parada de can Robert i la de l’Estació. Finalment s’hauria de treballar amb els municipis veïns per millorar les connexions.
Els vehicles elèctrics estan arribant i, si considerem que ens ajudaran a tenir una millor qualitat ambiental (menys contaminació i sorolls), cal que ens preparem per acollir-los oferint facilitats per a carregar les bateries o, fins i tot, amb tractaments fiscals adients.
Un tema necessari i que comporta entrebancs i molèsties importants és el repartiment de mercaderies, singularment a la zona del nucli antic, on els carrers són més estrets i hi ha més densitat de bars, comerç i restauració i també més circulació de persones. S'ha de treballar conjuntament amb els receptors i amb el distribuïdors fins a trobar un consens en l'horari més racional i estudiar també la possibilitat d'utilitzar vehicles amb característiques especials que s'adaptin a les necessitats i als requeriments, sigui per la grandària o bé vehicles elèctrics.
La utilització de la bicicleta és una pràctica a potenciar, tant pels beneficis físics com per aspectes mediambientals, de contaminació i de circulació. La seva pràctica va molt lligada a la seguretat i aquesta, a l'existència dels carrils segregats. De tots ells, cal estudiar la utilitat dels diferents trams i, posteriorment decidir sobre el seu manteniment, la seva adequació o, en algun cas concret, la seva supressió. Altres són del tot necessaris, com la connexió amb els instituts, Escola Pia, Estació, passeig, zones esportives; i també que a la destinació hi hagin aparcaments amb seguretat.
No podem tancar l’apartat sense parlar de la senyalització. Fa anys que no s'hi actua, alguns senyals s'han deteriorat, altres són obsolets i també han aparegut ofertes noves que mereixen atenció. I encara que no sigui competència municipal, parlarem de fora dels límits del terme. Cal exigir que la senyalització de l’Eix Diagonal que ve de Manresa anunciï Sitges molt abans de la darrera sortida, tal com passa actualment.

PROPOSTES

- Estudiar millores de circulació en punts concrets: entrada a Sitges per la zona de la Bòbila, rotonda del Rat Penat, accessos a Les Pruelles, avinguda del Vinyet, i d’altres.
- Adequar els aparcaments que estan en condicions precàries.
- Racionalitzar horaris i vehicles del repartiment de mercaderies.
- Determinar algun punt on es puguin recarregar els vehicles elèctrics.
- Adequar carrils i aparcaments amb seguretat per les bicicletes.
- Revisar i renovar la senyalització.
- Reclamar la senyalització de Sitges a l’Eix Diagonal.

=Parcs infantils

La sensibilitat i la consideració també passen per la conservació, manteniment i neteja dels espais destinats als nens. En aquests moments la situació dels parcs és en general dolenta, i caldrà una inversió important per a dignificar-los. També caldrà estudiar la necessitat i/o la conveniència d'instal·lar-ne de nous.

=Jardineria

"Les plantes i els ocells ens alegren la vida", escrivien els nostres avis a rajoles que penjaven a les parets. Els anys no han desvirtuat el missatge, ans al contrari: avui és més vigent que mai.
En algun moment s'ha parlat de Sitges com a "Vila florida". Ja ens agradaria! Pensem que cal esmerçar esforços per a demostrar que l’eslògan ens el creiem de veritat.
No podem tenir el percentatge d’escocells buits d'arbres que tenim actualment. No podem acceptar que els jardins i l'arbrat es vagin malmetent de forma progressiva. I també hem d'afavorir que balcons i finestres manifestin públicament la nostra civilitat.
Volem estudiar els arbres que tenim a la vila, veure quins aspectes positius i/o negatius presenten, el grau d'adaptació a l’entorn, si és de fulla perenne o caduca, la brutícia que generen, etc.., i en funció dels resultats, fer un pla de plantacions noves o de replantacions en espais buits o inclús de substitució. L’any 2006 es va fer el Catàleg d’Arbres Singulars i des d’aleshores està pendent el pla director de l’arbrat de Sitges

PROPOSTES

- Mantenir la relació amb TEGAR (aquesta entitat realitza, amb bon nivell de qualitat, una gran tasca ocupacional per persones amb un grau de discapacitat).
- Estudiar nous carrers on hi pugui haver arbrat i, en
els que no, buscar-hi alternatives que ajudin a millorar-los.
- Dignificar els nostres parcs i jardins: Terramar, Can Robert, el Passeig, Can Falç, els Garrofers, Facundo Bacardí (els Molins), etc.
- Valorar la conveniència d’instal·lar barbacoes al Parc de Terramar.
- Mantenir el control contra l’escarabat barrinador que malmet les palmeres.
- Promoure iniciatives individuals endegant campanyes florals, possiblement a finals d'hivern o a la primavera per afavorir-les.
- Oferir la possibilitat que persones voluntàries es facin càrrec del manteniment d’algun espai.

=Recollida d’escombraries i neteja

“La netedat és un gran senyal de civilització”, deien també els nostres avantpassats, tot proclamant que no embrutéssim les parets. La recollida d’escombraries i la neteja són d’exclusiva competència municipal i, segurament, és un dels primers paràmetres pels quals la ciutadania comença a valorar el seu Ajuntament. Tots volem un poble net i endreçat; a més la nostra principal activitat econòmica, el turisme, ho exigeix i ho complica, ja que la presència de més persones fa que la quantitat de brutícia que s’acumula sigui més
important, i perquè la netedat i l’ordre generen un impacte positiu sobre la satisfacció del visitant i la imatge del municipi.
Encara que siguin conceptes diferents, els estudiem de forma conjunta, atès que en l’actualitat els dos estan concessionats a la mateixa empresa. El proper 2018 venç la concessió i s'haurà de fer un nou concurs. Per a la importància econòmica i del servei caldrà estudiar en profunditat els plecs del concurs i se'n donarà una àmplia informació, ja que aquests plecs i el control posterior del seu compliment seran claus per assolir millores substancials en la qualitat del servei.
De qualsevol manera, la responsabilitat de l'Ajuntament no s'ha d'exercir exclusivament en el moment del concurs i de l'adjudicació. La responsabilitat cal exercir-la durant tot el període, comprovant que l’empresa compleixi de forma escrupolosa les condicions del contracte i introduint els nous requeriments que les circumstàncies aconsellin.
Durant els darrers anys aquestes obligacions no s'exerceixen o es fa d'una forma escadussera: els carrers estan bruts, proliferen els excrements de gossos, els contenidors estan deixats i malmesos..., i així podríem seguir.
I ja que parlem de neteja, ho farem també de les pintades i els grafits, sobre els quals proposem tolerància zero.

PROPOSTES

- L'Ajuntament o l'empresa concessionària, si així ho contemplés el contracte, han d'endegar campanyes a favor de la netedat i contra les deposicions dels gossos.
- Exigir que els contenidors
estiguin nets i en bones condicions.
- Millorar la neteja de forma substancial.
- Estudiar un calendari en funció de les necessitats i possibilitats per a soterrar els contenidors.
- Estudiar el millor horari i el millor mètode per a la recollida de la brossa i el paper del nucli antic.
- Endegar campanyes dirigides als presumptes col·lectius generadors de les pintades i, seguidament, vigilància i mesures per als infractors.
- Estudiar un mètode de recollida d’olis de cuina.
- Fer campanyes sensibilitzadores per als propietaris de gossos i portar a cap un control real de les defecacions no recollides, alhora que s’estudien solucions imaginatives.
- Promoure la utilització correcta dels contenidors i reforçar les possibilitats de reciclatge.

06/04/2015 

ESPAI PÚBLIC i MEDI AMBIENT

La nostra vida es desenvolupa, en gran part, a l'espai públic. La nostra cultura el valora molt, segurament, més que d’altres més individualistes. El concepte d’"àgora" s'ha mantingut a través dels segles i ens agrada fruir i conviure als carrers i places; en canvi, a vegades, no els cuidem com mereixen. La netedat, les flors, els jardins i els arbres són elements que apreciem i que no sempre respectem. Aquí dins agrupem alguns aspectes que són imprescindibles en el dia a dia, junt amb d’altres que ens fan –o ens haurien de fer– la vida més fàcil i amable.

PAISATGE URBÀ – 1

El que veiem en passar –les olors, la comoditat, l'harmonia entre els colors i els volums–, tot forma part del paisatge urbà. La jardineria, la neteja, la conservació, el mobiliari urbà o la mateixa il·luminació són ítems que agruparem sota aquest enunciat.

PROPOSTES

- Veure la possibilitat i conveniència de construir alguna font ornamental en algun punt concret de la vila.
- Millorar i dignificar les entrades per carretera a Sitges.
- Incidir en la millora de l’accessibilitat als edificis públics i també en les carrers i les platges.
- Crear normes que assegurin que els nous barris i carrers tinguin característiques adequats al nostre poble i que segueixin criteris estètics i pràctics adients. En aquest punt cal remarcar que, recentment s'han urbanitzat alguns carrers que són un bon
exemple del que no s'ha de fer.
- Estudiar en quins punts és important la instal·lació de WC públics i, sobretot, assegurar el seu manteniment i disponibilitat, ja que actualment n’hi ha de tancats i fora d'ús.
- Assegurar el pas de sota l’estació de RENFE per part dels ciutadans ( veure annex sobre el tema més avall).
- Resoldre definitivament el problema del pas sota la via, arranjant les escales i l’ascensor. 

Il·luminació

La il·luminació de l'espai públic és un element imprescindible. També és cert que, en determinats casos, se'n fa un abús que comporta excessos. Cal un estudi sobre horari i intensitat que equilibri les necessitats derivades de la seguretat, de la contaminació lumínica i de l'estalvi energètic.
També és necessari el manteniment i el bon funcionament dels fanals. En general, la seva situació és dolenta. N’hi ha molts de trencats, altres amb problemes de seguretat i d’altres inadequats. S’imposa una revisió a fons que contempli l’adequació dels models, la seguretat i el rendiment.
Independentment de l’aspecte anterior és important la qüestió de l'estalvi energètic. De forma constant la tecnologia aporta solucions més eficients i l'Ajuntament ha d'estar atent a les novetats: l'energia solar, la tecnologia "LED" i d’altres poden aportar estalvis significatius.
També cal estudiar l'eficiència energètica dels edificis i que poden justificar inversions que, a mig termini, resultin rentables.
Finalment, i encara que inicialment l’objectiu de l’Ajuntament és l'estalvi públic, també pot i ha d'incidir en l'estalvi privat a través de campanyes formatives i d’incentivació. 

Obra pública i manteniment

L'espai urbà sofreix un desgast constant per l'ús (en molts casos per l’abús), pel pas del temps i pels elements. Tot això fa que requereixi una atenció constant i, en molts casos, intervencions puntuals. La pintura i les petites reparacions són els únics mitjans que garanteixen la disponibilitat i la seva bona imatge. Creiem que la brigada municipal compleix una funció essencial.
Quan visitem un poble el jutgem, en molts casos, per l'estat dels elements urbans. Quan hi vivim, a vegades, integrem a la quotidianitat i acceptem com a normal una certa degradació, però quan hi parem atenció ens rebel·lem contra aquesta realitat. Podríem afirmar, sense por a equivocar-nos, que en algunes poblacions la conservació és un element cabdal de la gestió. En altres té cicles que coincideixen amb les preocupacions de l'administració.
No hem d'amagar que, a Sitges, estem en un cicle d'una certa degradació i creiem que l'Ajuntament ha de treballar decididament per trencar aquest cicle i també la roda dels cicles per entrar en la dinàmica d’aquells pobles en els quals la conservació i el manteniment quedin integrats a la gestió.
En aquest apartat s'integra el mobiliari urbà (bancs, papereres, parades d’autobús, parcs infantils i altres), les pintades i grafits, la conservació dels elements de senyalització (fins i tot les plaques dels guals), la pintura horitzontal, la pintura de parets, la situació de les voreres i del paviment i molts altres. 

Intentar fer un llistat dels elements que necessiten manteniment i renovació és inabastable. Podríem parlar de tots els carrers, de tot el mobiliari urbà, de les escales mecàniques, dels ascensors... Seran necessàries campanyes que ens reclamin i ensenyin a respectar l'espai de tots (un tema complementari serà la coerció que s'estudiarà a l’apartat les ordenances), i d'entrada caldrà portar a cap un "pla de xoc" que ens permeti recuperar la imatge que volem per la nostra vila.

ANNEX

Consideracions sobre el pas de sota l’estació de RENFE
1ª.- El pas de sota l’Estació es va desenvolupar amb un acord entre l'Ajuntament de Sitges i Renfe per tal de millorar, d’una banda, l'accés a l'estació (benefici per a Renfe i per als usuaris del tren) i, de l’altra, la permeabilitat entre els sectors en què la via divideix al poble (benefici per l conjunt de la població i, singularment, per alguns dels usuaris del Centre d’Assistència Primària).
2ª.- L'acord contemplava que Renfe proporcionaria a l'Ajuntament targes que permetrien la utilització del pas. Aquestes targes eren repartides per l'OAC a aquells veïns que acreditessin la seva utilització.
3ª.- D’un temps ençà, l'OAC no proporciona noves targes ni substitueix aquelles que es puguin haver deteriorat, tot al·legant que Renfe ha canviat la seva política.
4ª.- Des del nostre punt de vista, aquesta decisió afecta negativament a molts veïns de Sitges.
5ª.- Quan vàrem presentar una instància a l'OAC reclamant que l'Ajuntament fes totes les gestions necessàries per revertir a la situació anterior, una funcionària, no sabem si instruïda en aquesta direcció o bé per iniciativa pròpia, es negava a tramitar la petició adduint que aquest tema no era competència de l'Ajuntament sinó exclusivament de Renfe. Considerant que aquesta afirmació no es corresponia a la realitat vàrem insistir, deixant clar que, des del nostre punt de vista, el nostre interlocutor i qui té l'obligació de vetllar pels nostres interessos és l'Ajuntament i no pas Renfe. Finalment la instància va ser acceptada.
6ª.- La resposta que hem rebut de l'Ajuntament diu textualment això:
“Us informem que l'ús de l'espai ferroviari és competència de Renfe.
Aquesta empresa ha decidit tancar l'accés a l'estació de Rodalies de Sitges i l'ha restringit únicament a les persones usuàries dels serveis ferroviaris, al·legant que, a banda del pas soterrat de l'estació, el desplaçament d'una banda de la via a l'altra es pot fer pel pas soterrat de l'avinguda de les Flors (que compta amb ascensors i escales mecàniques) o bé pel viaducte del passeig de Vilafranca.
En aquests moments, l'Ajuntament de Sitges està treballant en una proposta de zonificació i en la creació d'un registre de titulars de les targetes per al pas sota via de l'Estació de Rodalies de Sitges.
L'objectiu és arribar a un acord que permeti mantenir el lliurament de targetes a la ciutadania, si bé establint un sistema més restrictiu que l'actual.”
7ª.- Deixant a banda comentaris més o menys corrosius sobre els ascensors i sobre les escales mecàniques, voldríem fer notar que l'Ajuntament té al seu abast mesures persuasives i d’altres. I ja que aquest tema és importantíssim per a molts veïns, li demanem que s’accelerin les gestions per a resoldre el problema.

04/04/2015 

OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA (OAC)

L’OAC és, en molts casos, la porta d’entrada dels ciutadans a l’administració municipal, tant per fer tràmits administratius com per realitzar queixes, preguntes i suggeriments
Volem apostar per l’administració electrònica i la simplificació administrativa amb l’objectiu de facilitar el contacte dels ciutadans amb el seu Ajuntament, l’administració mes propera (Podeu veure una explicació més extensa d'aquesta qüestió a l'apartat de COMUNICACIÓ). Així i tot volem remarcar el nostre interès en el reforçament de l'OAC. Des de la seva creació, l’evolució de l'OAC ha estat molt positiva, tant en la seva qualitat com en la seva utilització per part dels sitgetans.
Proposem augmentar els tràmits on line i ens comprometem a contestar, el més ràpidament possible, qualsevol comunicació feta a l’administració municipal, a l’alcalde o a algun dels regidors/es, i trencar la dinàmica del silenci administratiu, tal com ha vingut essent habitual en la darrera legislatura.
Considerem també urgent potenciar les Oficines d’Atenció Ciutadana del poble de Garraf i del barri de Les Botigues de Sitges.

PROPOSTES

- Reforçar l’OAC per facilitar i agilitzar el contacte entre l’Ajuntament i la ciutadania.
- Augmentar els tràmits on line, amb el compromís ferm que cap qüestió resti sense contestar.
- Potenciar les oficines d’Atenció al Ciutadà de Garraf i Les Botigues. 

OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR (OMIC) 

L’Oficina Municipal d’Atenció al Consumidor gestiona entre 700 i 800 consultes i/o reclamacions anuals de persones individuals (no empreses). Les han fet ciutadans i ciutadanes de Sitges que han tingut algun problema en la compra de béns i serveis. La quantificació econòmica de les reclamacions podem estimar-la en 50.000€/any.
En aquest moments, les visites s’atenen en un espai de l’OAC, compartit amb l’atenció al públic en general. Tenint en compte que les consultes que s’hi fan són del tot personals, proposem la remodelació de l’espai per poder disposar d’una oficina individual i donar, així, un servei de qualitat i que mantingui la confidencialitat necessària

PROPOSTES

- Remodelació de l’espai per poder disposar d’una oficina individual per tal de donar un servei de qualitat bo i mantenint la confidencialitat.

OFICINA LOCAL DE L’HABITATGE (OLH)

En aquest apartat parlem directament de la OLH. El conjunt de la nostra proposta sobre aquest tema es complementa amb els apartats de HABITATGE SOCIAL i URBANISME.
En aquests moments a Sitges, d’una banda, tenim 2.452 habitatges buits (segons dades de l’INE 2011), i de l’altra, hi ha possibilitats directes per a construir 3.854 habitatges nous (segons un estudi de la Sociedad Española de Tasación d’octubre del 2013).
Segons aquestes dades, el problema de l’habitatge no és la manca d’habitatges construïts, sinó que aquests no estan a disposició de les persones que els necessiten ni a un preu adient.
Així, doncs, treballarem per aconseguir la coordinació entre l’Oficina Local del Habitatge de Sitges amb l’Oficina del Consell Comarcal del Garraf, per trobar solucions personalitzades per tal de captar oferta de pisos i posar-la a disposició de les diverses demandes existents.
Aquests habitatges privats podrien administrar-se a través de l’Ajuntament, a preus taxats per l’administració municipal amb l’objectiu d’atendre les diverses necessitats socials. Proposem que els pisos que segueixin aquest procés tinguin una bonificació en l’IBI.
Per altra banda, proposem posar en marxa, a l’empara de la legislació catalana i dels reglaments municipals, les sancions econòmiques a les entitats financeres que mantenen els pisos buits.
I, finalment, també volem mantenir un control sobre els habitatges de Protecció Oficial existents al municipi.

PROPOSTES

- Coordinar l’Oficina Local del Habitatge de Sitges amb l’Oficina del Consell Comarcal del Garraf per trobar solucions a cada demanda particular.
- Sancionar econòmicament, a l’empara de la legislació, les entitats financeres que mantenen els pisos buits.
- Bonificar en l’IBI als particulars que posin habitatges a disposició de l’Ajuntament per administrar-los a preus taxats.
- Portar un control sobre els habitatges de Protecció Oficial del municipi.

CARNET SITGETÀ

Entre tots fem possibles els serveis. Té lògica que, com a contrapartida, se’ns ofereixin determinats avantatges. La tarifa bonificada per l’aparcament de residents, n’és una. Creiem que hi ha altres serveis que haurien de tenir un tracte especial per als sitgetans.
Per això proposem la creació d’un Carnet Sitgetà, que s’emetria a petició de l’interessat i que comportaria certs beneficis; per exemple, a les entrades dels museus (previ consens amb el Consorci del Patrimoni de Sitges), l’accés a actes i exposicions, la inscripció a cursets, i d’altres.


02/04/2015 

VOLUNTARIAT i COOPERACIÓ

“Cap persona no pot considerar-se educada si no té la voluntat, el desig i la capacitat entrenada per fer la part que li toca en el treball del món”
Robert Baden-Powell
Sitges posseeix un teixit associatiu molt ric que ens caracteritza com a vila. Entitats de l’àmbit veïnal, social, festiu, cultural, esportiu, etc., són activament presents des de fa dècades, bo i portant a terme una gran tasca que mereix ser reconeguda pel conjunt de la ciutadania. I són molts, també, els sitgetans i les sitgetanes que, individualment o col·lectiva, col·laboren de manera voluntària i desinteressada en aquestes associacions.
Considerem que aquest és un valor que ha de continuar tan viu com ho ha estat fins ara i que mereix ser potenciat i ajudat des de l’Ajuntament.
També volem fomentar el voluntariat en altres àrees com els bancs del temps i serveis, que estan en la base de l’economia col·laborativa i que posen l’accent en les persones i no tant en el valor monetari de les coses. Ens referim a endegar un nou tipus de voluntariat que col·labori en aspectes quotidians tan importants com, per exemple, la neteja de boscos, la jardineria, l’arqueologia o la relació amb el mar.
Pensem, així mateix, que cal promoure la interrelació entre persones de diferents generacions, joves i gent gran, amb l’objectiu que s’enriqueixin mútuament mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències, la transmissió de valors i el llegat de la memòria oral.
Estudiarem amb cadascuna de les entitats afectades les noves normatives que compliquen la gestió de les associacions modestes, i les ajudarem a trobar les solucions adients, tenint en compte que,
27
malgrat que moltes han de fer front a una problemàtica semblant, cadascuna d’elles té les seves pròpies especificitats i una activitat determinada.
La reforma de l’Impost de Societats, que entrà en vigor el passat mes de gener, establí com a novetat l’obligació de presentar la declaració d’aquest impost a tota mena d’associacions, al marge del seu volum econòmic. Finalment, i davant la polèmica que havia provocat la reforma, el 28 de febrer, el govern publicà la modificació de la Llei, la qual permet que les entitats amb menys de 50.000 € d’ingressos quedin exemptes de l’impost, sempre i quan
- tots els ingressos no exempts que s’obtinguin (capital, activitats econòmiques) estiguin sotmesos a retenció.
- aquests ingressos no exempts sotmesos a retenció no superin els 2.000 € anuals.
D’altra banda, des de l’Ajuntament volem donar suport a les entitats locals que promouen els valors de la solidaritat, les economies sostenibles, el comerç just i la banca ètica, i la cultura de la Pau. Uns valors que, des de MOVIMENT D’ESQUERRES, no tan sols fem nostres i compartim, sinó que pensem que cal promoure entre la ciutadania i, sobretot, entre la població infantil i juvenil de la nostra Vila, amb l’objectiu de conscienciar-la davant un seguit de problemes que es trobaran en un futur no gaire llunyà. Així, doncs, es fa imprescindible la col·laboració a tres bandes entre l’administració, els centres escolars i les associacions i fundacions solidàries, per divulgar idees com la tolerància, la cooperació, el compromís, etc.

PROPOSTES

- Posar en marxa iniciatives de voluntariat i economia col·laborativa.
- Promoure la interrelació entre persones de diferents generacions.
- Donar suport i assessorament a les entitats sobre gestió administrativa i econòmica per afrontar les noves normatives.
- Col·laborar estretament amb les entitats sitgetanes i de la comarca que treballen en matèria de cooperació i solidaritat.
- Ampliar el programa de les Jornades Solidàries i potenciar d’altres iniciatives que promoguin la cultura de la Pau, el comerç just, la banca ètica, etc.

LOCALS VEÏNALS i CENTRES CÍVICS

Compleixen una funció de cohesió social dels barris molt important i afavoreixen la socialització dels veïns i veïnes. No obstant, en molts casos es troben en una situació de degradació considerable, com és el cas del Centre Cívic del Poble Sec, seu de l’Associació de Dones de Sitges i del desaparegut Centre Obert El Rusc.
Proposem, en una primera etapa, l’elaboració d’un estudi detallat de totes les deficiències dels locals dels barris per tal d’abordar la seva rehabilitació. Un cop fet això, s’haurà d’elaborar un pla de dinamització i utilització de les instal·lacions per a que esdevinguin i actuïn com a veritables centres cívics. Tant en una cosa com l’altra, és necessària la col·laboració activa de les associacions veïnals implicades, que són les que coneixen de primera mà les mancances dels locals.

PROPOSTES
- Col·laborar activament amb les associacions veïnals sitgetanes.
- Fer un estudi de les deficiències dels locals dels barris per tal d’abordar la seva rehabilitació i, posteriorment, elaborar-ne un pla de dinamització.
- Promoure la construcció del Centre Cívic i Social de Les Botigues, d’acord amb les associacions de veïns de la zona

01/04/2015 

JOVENTUT

Els anys de la joventut han de ser considerats com una etapa més de la vida dels ciutadans, i no només com una etapa de transició a l'edat adulta, tal com era entesa no fa gaires anys enrere. L’administració pública ha d'atendre les característiques i necessitats pròpies de la població que s'inclou en aquesta etapa, assegurant la desitjable igualtat d'oportunitats i el reconeixement de la ciutadania plena, que cal garantir a tota la població.
La societat en què vivim està desenvolupant canvis ràpids i profunds en l’àmbit del món laboral, l’educació, les relacions personals, les normes de conducta i, fins i tot, en la manera de veure i entendre la vida. L’estabilitat de fa unes dècades ha desaparegut, deixant pas a la flexibilitat i també a una certa inseguretat davant el futur
Els canvis socials han transformat el món dels joves, el seu estil de vida i les seves prioritats. Alguns d’aquests canvis són l’increment del consum, la dependència de les noves tecnologies, la globalització de les activitats econòmiques, el repartiment desigual de la riquesa, la migració i la multiculturalitat, la dificultat per accedir a un habitatge i, sobretot, la inestabilitat laboral i l’atzucac de l’atur juvenil. Segons dades d’IDESCAT corresponents al quart trimestre del 2014, la taxa d’atur entre els joves catalans de 16 a 19 anys era del 61,4 %; i la de la corresponent als 20-24 anys, era del 42,6 %.
Si els joves són el futur, cal donar-los-hi oportunitats en aspectes claus com són l’educació, l’accés al mercat laboral i a l’habitatge, l’oci, la salut, etc. És necessària una actuació transversal i en xarxa de diferents serveis de l’Ajuntament, de les escoles i els instituts, de les entitats i dels propis joves. I això tenint en compte, sobretot, que s’han allargat els anys dedicats a la formació perquè el mercat laboral cada vegada exigeix una millor preparació, però en canvi, quan s’accedeix al món laboral, la feina és força inestable i generalment mal remunerada.
Cal promoure la participació dels propis joves en la gestió de tot allò que els preocupa, els interessa i els afecta directament. Pensem que la seva integració s’hauria de realitzar a través dels centres escolars, mitjançant xerrades que els incentivin i en les quals puguin expressar lliurement les seves preferències i prioritats.
Proposem la posada al dia del Pla Local de Joventut amb l’objectiu d’adaptar-lo a la situació actual dels joves de la nostra vila.
Volem potenciar l’Espai Jove com a espai d’educació en valors, educació sexual, emocional i de prevenció de les relacions abusives i de conductes additives com poden ser el consum d’alcohol o de drogues.
També volem col·laborar amb l’escoltisme que es desenvolupa en El Cau com a eina de socialització coeducativa dels infants i dels adolescents, a més de potenciar la formació de monitors.
PROPOSTES
- Lluitar contra l’atur juvenil i la dificultat que tenen els joves de la Vila per accedir a un habitatge digne i en condicions.
- Programar una oferta cultural i lúdica que respongui a les demandes i necessitats de la joventut sitgetana.
- Actualitzar i desenvolupar el Pla Local de Joventut d’acord amb la situació present.
- Potenciar i dinamitzar l’Espai Jove com a espai multidisciplinari en el qual formació i lleure tinguin un protagonisme per igual.
- Promoure els PIDCES (Punt d’Informació descentralitzat als centres d’educació secundària) o similars, amb l’objectiu de garantir la participació i l’accés a la informació de la població jove.
- Potenciar El Cau i la formació de monitors de lleure.

31/03/2015 

SITGES DONA

Un dels nostres objectius és treballar per una societat mes justa i igualitària. I una de les desigualtats més estructurals és la desigualtat entre homes i dones; per això volem treballar per a la igualtat de gènere.
Al llarg dels segle XX, el paper de les institucions públiques ha estat tan important com el de les organitzacions de dones, ja que s’han establert les bases legals i s’han posat en marxa tot un seguit d’estratègies i polítiques adreçades a superar tota mena de discriminació per raó de sexe. Les bases legals estan posades, però la igualtat d’oportunitats real continua essent un objectiu per assolir. I això no s’aconseguirà d’una manera espontània, sinó que totes les institucions i organismes públics (des del estatals fins als locals), totes les administracions i, en definitiva, tota la societat, s’hi haurà d’implicar.
A Sitges, l’any 2004 l’Ajuntament va crear la Regidoria per a la Igualtat de Gènere i es va posar en marxa el Centre d’informació i recursos per a les dones: Sitges Dona. Al llarg de la legislatura 2011-2015 ha desaparegut la regidoria específica i també el personal especialitzat que oferia atenció a les dones.
Davant d’una nova legislatura, considerem necessari reprendre i potenciar les polítiques locals en matèria d’igualtat i l’atenció especialitzada a les dones sitgetanes, posant especial accent en la prevenció de la violència de gènere, ja que aquesta xacra no decreix, ans al contrari: augmenta, i no només en la seva versió mes brutal, com és l’assassinat o el tràfic de dones, sinó també en formes mes subtils com són conductes de control i submissió, o bé discriminació laboral, entre d’altres.
Des de MOVIMENT D’ESQUERRES, volem dissenyar polítiques transversals mitjançant un Pla d’Igualtat Municipal, el qual hauria de contemplar l’educació en la igualtat a escoles i instituts, amb els joves; la consolidació de la xarxa contra la violència de gènere, i l’aprofundiment en la seva prevenció. I també preveiem un pla d’igualtat intern de l’Ajuntament que posi especial atenció en la formació del personal i en la utilització del llenguatge no sexista en la cultura, la salut, els esports, etc.
PROPOSTES
- Sensibilitzar la ciutadania en relació a l’existència de la desigualtat i les seves conseqüències.
- Potenciar el Centre Sitges Dona per a que torni a ser un centre especialitzat de referència per a les dones sitgetanes.
- Augmentar la participació de les associacions de dones i de dones individuals a través del Consell de Participació.
- Promoure l’educació en matèria de llibertat d’orientació sexual i no discriminació.
- Implantar un Pla d’Igualtat Municipal i d’un Pla d’igualtat intern de l’Ajuntament.

30/03/2015 

SANITAT

Som conscients que les retallades s’han notat especialment en el sector sanitari, i que gran en part s’han pogut pal·liar gràcies a la dedicació dels professionals d’aquest àmbit. Aquestes retallades són generalitzades, però concretament han provocat el tancament del servei d’urgències del CAP durant les nits, amb el conseqüent tancament de les farmàcies de guàrdia. Una vila com Sitges no es pot permetre aquesta manca de servei a la ciutadania i, encara més, quan la població augmenta en determinades èpoques de l’any.
També cal pensar en el dimensionament del CAP, ja que moltes persones que tenien assegurances privades de salut, a causa de la crisi, ja no les tenen, i, arran d’això, acudeixen al sistema públic. Tot i que no depèn directament de l’Ajuntament, insistirem tant com convingui davant de la Generalitat per a l’obertura nocturna del CAP, la qual cosa comportarà l’obertura nocturna de les farmàcies de guàrdia.
Mereixen una atenció especial els veïns del Garraf i de Les Botigues, per tal que puguin disposar dels serveis sanitaris necessaris de la forma més còmoda i que millor els convingui.
En l’apartat d‘URBANISME s’estudiaran les necessitats d’atenció sanitària en el futur, i si, com és probable, es fa necessària la construcció d’un segon Centre d’Atenció Primària en terrenys que ja estan reservats (Avinguda Sofia-Can Robert, just sobre la via), procurarem per tots els mitjans al nostre abast que es programi la seva construcció.
D’altra banda, un municipi com Sitges, que té una activitat turística tant important, i especialment amb una gran oferta de restauració, reclama un control efectiu de la seguretat alimentària. Així mateix, hem de continuar vetllant pels controls de legionel·losis, plagues en general (rates i escarabats), control del mosquit tigre i inspeccions a les piscines d’ús públic.
Cal estudiar la instal·lació de desfibril·ladors en punts estratègics, com ara els espais esportius o les farmàcies, i assegurar la seva disponibilitat en moments de fortes concentracions de persones.
En l’àmbit de la Promoció de la Salut, volem ampliar el programa d’activitats de l’Ajuntament. En aquest punt proposaríem programes formatius d’alimentació saludable, de sexualitat i afectivitat, i faríem especial èmfasi en l’aplicació del Pla de Drogues amb personal especialitzat. Amb tots aquests programes es fa necessària una estreta col·laboració i una actuació transversal entre diversos serveis de l’Ajuntament, així com amb escoles, instituts i el CAP.
Vinculat amb això, s’hauria de buscar un espai en què s’agrupessin les diferents iniciatives d’aquest l’àmbit i, des d’allà, endegar campanyes i iniciatives que promoguessin tots els aspectes relacionats amb la salut, tant pública com privada, potenciant alhora l’atenció geriàtrica (VEURE l’apartat complementari dedicat a l’ATENCIÓ SOCIAL)
PROPOSTES
- Propiciar l’obertura del Servei d’Urgències del CAP i, en conseqüència, de la farmàcia de guàrdia.
- Valorar la conveniència de construir un segon Centre d’Atenció Primària a la zona prevista.
- Realitzar programes formatius sobre alimentació saludable, prevenció de la drogoaddicció, sexualitat i afectivitat, etc., en col·laboració amb les escoles i els instituts de la Vila.
- Promoure la instal·lació de desfibril·ladors en punts estratègics per poder disposar d’ells en moments de necessitat.
- Organitzar cursets de primers auxilis als centres escolars i als clubs esportius.
- Vetllar de manera efectiva per prevenir plagues en general, focus de legionel·losi, proliferació de mosquit tigre.
- Endegar campanyes i iniciatives que promoguin tots els aspectes relacionats amb la salut, tant pública com privada, i alhora potenciar l’atenció geriàtrica.

27/03/2015 

ESPORTS 

L’esport compleix funcions molt variades, com són la promoció de la salut, la socialització, l’educació en valors, la solidaritat, la sana competitivitat.
El lloc més adequat per apropar-se a l’esport és l’escola (Escola Esportiva Municipal). Hauríem d’assegurar-nos que tothom pogués conèixer un bon nombre d’esports, practicar-los sense anteposar objectius competitius a objectius formatius, així com la seva continuïtat en etapes difícils en què es produeixen la majoria d’abandonaments (sobretot en el cas de les noies).
Després d’aquest primer contacte amb l’esport a l’escola, segur que hi hauria un percentatge mes alt de persones que encerten des de petits amb l’esport que realment els agrada i, fins i tot, pel qual tenen més aptituds. Per això proposem aprofitar el model impulsat per la Generalitat de Catalunya a través de l’estructura de les SEA (Seccions Esportives de les AMPA) a Primària, i de les AEE (Associacions Esportives Escolars) a Secundària.
Existeixen, però, alguns problemes en aquesta estructura. Un d’ells és la poca cultura de fer esport formatiu a l’escola. Fins ara, aquest buit l’han ocupat els clubs, que amb bones intencions han fet el que han pogut, però evidentment cadascun d’ells enfocat al seu esport. Hauríem de començar des de la base, Infantil i Primària, i evolucionar cap a Secundària, promovent esports que no entressin en competència amb els que ja practiquen els clubs esportius de Sitges: atletisme, handbol, voleibol, etc.
Majoritàriament el pes organitzatiu recau en les mares i pares de les AMPA. Per tant, aquest model depèn de les ganes que tinguin els progenitors en cada moment, i sovint estan sobrepassats per les múltiples coses de les quals s’han d’ocupar. Proposem que la Regidoria d’Esports col·labori amb aquesta estructura a través dels Tècnics Esportius Municipals.
Si algú té aptituds per algun esport en concret o veu que el que realment li agrada és una determinada disciplina esportiva, el recomanable seria que passés a realitzar la tecnificació o perfeccionament de les habilitats d’aquest esport en el club de Sitges que el practiqui.
Volem continuar donant suport als diferents clubs esportius de la Vila. És important garantir la seva viabilitat i el correcte manteniment i millora de les instal·lacions esportives. En aquest sentit, ens comprometem a tirar endavant la voluntat, reflectida en la votació del pressupost participatiu del 2015, de millores al camp de futbol d’Aiguadolç i al camp de rugbi.
Properament es podran assolir les millores en gespa artificial, ampliació del terreny de joc i seguretat al camp d’Aiguadolç, així com la dels vestidors i la il·luminació al camp de rugbi. Cal dissenyar i programar el nou camp de Rugbi a la zona dels Pins Vens i estudiar també les seves fases constructives. D’altra banda, a Les Botigues s’ha d’endegar la zona esportiva.
Cal arranjar, així mateix, la part superior del club de petanca, que pot arribar a ser un perill en la seva situació actual, i dignificar l’entorn del camp de la Blanca Subur, singularment l’aparcament. I seria convenient ampliar la pista de l’skate bo i construint el se’n diu la modalitat street.
Un dels nostres objectius prioritaris és el de procurar que cada barri disposi d’un espai per a poder practicar l’esport a l’aire lliure. D’altra banda, l’esport de lleure i de manteniment, i la promoció dels esdeveniments esportius, ha d’estar permanentment a l’agenda dels responsables locals. Ens referim, de forma global, a la gestió de les pistes esportives dels barris, la de bitlles, la bicicletada popular Sitges-Barcelona, la Mitja Marató, la Caminada Popular que organitza el Club Excursionista, la Nit de l’Esport, etc.
En relació a la Piscina Municipal i al Club Natació Sitges, l’Ajuntament de Sitges és, d’alguna manera (gestió privada i titularitat pública), responsable del futur d’aquestes dues instal·lacions. Caldrà una gestió intel·ligent per garantir el seu futur, ja que totes dues són importants per a mantenir la capacitat esportiva de Sitges. Si hi ha dificultats, caldrà implicar-se professionalment en la seva gestió.
PROPOSTES
- Promoure l’esport escolar i afavorir l’ús de les instal·lacions escolars fora de l’horari lectiu.
- Ajudar a les AMPA en la promoció dels diferents esports, més enllà de la pràctica del futbol i del bàsquet.
- Promoure el suport als clubs esportius de Sitges segons les seves necessitats.
- Assegurar el manteniment de les instal·lacions esportives.
- Projectar i construir la zona esportiva de Les Botigues.
- Programar i construir el nou camp de rugbi als Pins Vens.
- Promoure la pràctica d’esports nàutics
- Estudiar la construcció d’una pista d’atletisme als Pins Vens.
- Ubicar, programar i construir instal·lacions esportives a l’aire lliure a diferents barris.
- Promocionar l’esport de lleure i de manteniment.
- Arranjar l’entorn de les ins-tal·lacions de la Blanca Subur.
- Arranjar les baranes superiors del camp de petanca.
- Gestionar i coordinar els esdeveniments esportius.
- Vetllar pel futur de la Piscina Municipal i del Club Natació Sitges
- Estudiar millores per a l’activitat de l’skate (modalitat street).

26/03/2015 

ENSENYAMENT

“Per educar un nen fa falta tota una tribu” Proverbi africà
Quina educació volem per a la infància i l’adolescència del nostre municipi? Els nens i nenes d’avui seran els homes i les dones del demà. Volem una ciutadania que no pensi? La nostra proposta és aconseguir una oferta educativa de qualitat per a totes les edats i nivells, fomentant fins i tot els estudis universitaris i l’educació cultural i artística.
La responsabilitat política del bon funcionament del sistema recau en la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament. No solament en la Regidoria d’Ensenyament, sinó en tot l’Ajuntament de manera transversal i, especialment, amb àrees com Serveis Socials, Joventut, Esports i Sanitat. No ens cansarem de repetir la importància de l’educació en valors, que cal desenvolupar en tots els àmbits: escola, família, esport, esbarjo...
La Generalitat ha de dotar Sitges dels equipaments escolars suficients en funció de la població existent avui, però sense oblidar les previsions futures. Han d’estar ben preparats, amb docents que puguin desenvolupar els seus projectes pedagògics, sense entrebancs ni dobles esforços, com ha estat el cas de l’Escola Agnès de Sitges, que durant molts anys ha subsistit amb mòduls prefabricats, eufemisme amable de barracons. En aquest cas, la professionalitat dels mestres i la seva bona voluntat està salvant la situació
L’Ajuntament té al seu càrrec la neteja, la vigilància i la conservació de les escoles de primària i la Generalitat, les de secundària. És necessari garantir el compliment d’aquestes obligacions.
Per fer un seguiment del bon funcionament de tot el sistema escolar, l’Ajuntament compta amb tres pilars importants. El primer és l’Oficina Municipal de Matriculació, des de la qual s’han de planificar, segons els projectes de desenvolupament residencial del municipi i/o les dades d’empa-dronament, les necessitats de futur en tot allò que es refereix a noves escoles i a nous serveis per a les ja existents.
El segon pilar és el Consell Municipal Escolar, on es troben tots els estaments implicats en l’ensenyament del municipi. El Consell Municipal Escolar ha de ser viu i dinàmic, recollir propostes, fer-les, prendre decisions, solucionar qüestions, i utilitzar la sinergia de les idees de tots per millorar el conjunt.
Les AMPA són el tercer pilar imprescindible. La participació i col·laboració dels pares i mares amb l’escola dels seus fills i filles, és un exemple socialitzador al municipi. L’Ajuntament pot fer un paper facilitador destacat, reconeixent i valorant el compromís que adquireixen aquests pares i mares. Cal tenir present que, com diuen en un centre escolar del nord de Barcelona, ”Una escola sense alumnes és un edifici. Una escola sense pares és un orfenat”.
Altres elements cabdals són les estructures socioculturals. Si volem una escola equitativa, s’ha de treballar conjuntament amb els serveis socials. El fracàs escolar es pot evitar, en part, ajudant les famílies amb falta de recursos. Per això considerem necessari disposar novament d’un centre obert, com era El Rusc, per proporcionar atenció a infants i adolescents en situació de risc, afavorint el seu desenvolupament personal i integració social i l'adquisició d'aprenentatges, prevenint i evitant el deteriorament de les situacions de risc i compensant dèficits socioeducatius. Com es pot estudiar amb carències d’alimentació, o desorientacions adolescents, o conductes inadequades? No es tracta solament de beques o ajudes monetàries, sinó de compromisos que ajudin a millorar.
Els centres educatius del municipi cal que siguin permeables, i els alumnes –segons les edats– han de participat en la vida del poble, coneixent les festes populars, la història de la Vila, l’entorn geogràfic i paisatgístic més proper. Però també es pot anar molt més enllà. Podem introduir programes sobre la “Vida en comunitat”. Com funcionen els serveis imprescindibles? D’on ve l’aigua que bevem? On van a parar les brosses que es recullen cada dia? Quant costa la neteja del municipi?, etc., són temes que podrien servir per als alumnes d’ESO. El coneixement d’aquestes realitats pot ajudar-los a sentir-se més responsables amb el seu comportament comunitari.
La participació dels nens i nenes i d’adolescents en la vida comunitària s’ha fet de manera exitosa també a través del Consell d’Infants, el qual considerem s’ha de potenciar.
No podem oblidar les llars d’infants El Cercolet i La Moixiganga, que compleixen una tasca educativa fonamental en les etapes primerenques de la vida dels nens i les nenes. Estudis internacionals demostren que l’estimulació educativa en aquestes etapes serveix per a un major rendiment escolar futur. Les llars d’infants compleixen alhora un gran paper per permetre la conciliació de la vida laboral i familiar en les famílies, paper que també ofereixen les Ludoteques gestionades per les AMPA. Treballarem perquè tinguin la millor gestió i l’equipament necessari per poder complir la seva tasca.
No oblidem a un col·lectiu vital en tot aquest àmbit. Els ensenyants tenen protagonisme i responsabilitat en el conjunt de l'ensenyament i també tenen dificultats. En molts casos poden tenir un sentiment d'un cert allunyament del conjunt de la societat i, en alguns casos, de les mateixes famílies, i això quan el tracte amb els alumnes es va fent més complexa i l'equilibri entre llibertat/disciplina queda compromès. Pensem que l'Ajuntament ha de col·laborar i recolzar als ensenyants tot buscant els camins que permetin la seva profunda implicació.
A banda de les primeres etapes educatives, l’Ajuntament ha de vetllar pel foment de l’educació en altres etapes de la vida. Aquí l’Escola d’Adults La Xarxa és l’encarregada d’afavorir la formació continuada en matèries tan importants com els idiomes, noves tecnologies, accés a cicles formatius, educació artística i cultural, les proves d’accés a la Universitat per als majors de 25 anys, etc. Les seves dependències no s’han actualitzat en molts anys i considerem que és necessari abordar la seva remodelació i també donar suport a l’associació creada per impulsar-la.
També volem vetllar per una bona gestió a l’Escola Municipal de Música Montserrat Almirall, bo i potenciant l’afició i el coneixement de la música a totes les edats. I, òbviament, treballar en relació a l’Institute of the Arts Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir beques que permetin als joves sitgetans amb talent poder estudiar diverses disciplines artístiques en aquesta escola privada.
PROPOSTES
- Aplicar els màxims esforços en assegurar la realització de l’escola Agnès de Sitges i reclamar a la Generalitat que compleixi les seves obligacions.
- Fer els passos necessaris per a la reobertura del Rusc.
- Vetllar pel compliment de les obligacions de conservació, neteja i vigilància de les escoles de primària, i assegurar-se que la Generalitat també ho fa en les de secundària.
- Promoure la vinculació de les escoles amb les activitats culturals de la vila (exposicions, festivals, etc.)
- Treballar per una escola inclusiva, integradora i solidària.
- Promoure campanyes contra la Violència de Gènere entre els adolescents (en coordinació amb els centres escolars i els professionals dels serveis socials), i oferir ajuda a aquells i aquelles que la pateixen.
- Potenciar el Consell Municipal Escolar i oferir la col·laboració necessària a les AMPA.
- Recolzar en tot allò que sigui necessari al col·lectiu de mestres.
- Assegurar mitjançant beques o altres ajuts que no hi hagi carències d’alimentació a les escoles.
- Facilitar als joves sitgetans amb talent l’accés a estudis superiors com l’Institute of the Arts Barcelona.
- Mantenir i potenciar el Consell d’Infants.
- Donar suport als equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).
- Habilitar en els centres d’ensenyament espais segurs per aparcar bicicletes.
- Fer una oferta d’espais tranquils per estudiar en èpoques i horaris adients a les necessitats.

25/03/2015 

OCUPACIÓ, INFORMACIÓ i INTEGRACIÓ

En molts casos la realitat queda amagada, sigui per les característiques de Sitges, sigui per la presència de visitants o sigui pel “pudor” dels afectats, i no som conscients que la pobresa és present a Sitges.
L’atur –o la manca de feina– és el primer i més important problema que pateix la nostra societat. Sitges disposa de xifres més positives (o menys dolentes) que la mitjana de la comarca del Garraf, tenint en compte que moltes persones empadronades a Sitges treballen fora de la Vila: a Barcelona, Vilanova i la Geltrú... Així i tot, que hi hagi al voltant de 1.500 persones (dades d’IDESCAT per al 2014) a la recerca de feina és una xifra que no podem acceptar de cap manera i contra la que volem lluitar.
Molts dels contractes laborals actuals són precaris, temporals, a mitja jornada o amb llargues jornades i sous baixos. L’estructura productiva de Sitges es caracteritza per la preponderància del sector serveis (comerç i turisme) ( VEURE referència d’aquest tema en l’apartat de TURISME).
L’evolució cap a una major diversificació i una major qualitat dels llocs de treball podria venir donada per una economia sostenible de base productiva de valors afegits, de béns tant materials com immaterials, culturals i artístics, apostant per l’especialització en els sectors amb avantatges competitius i major valor afegit, i en el foment de la creativitat que forma part de l’ADN sitgetà. L’Institut of Arts es pot considerar una primera iniciativa que va en aquesta direcció.
Són imprescindibles polítiques actives d’ocupació, treballant en xarxa i defensant especialment els col·lectius en risc d’exclusió social, així com els aturats de llarga durada (joves, majors de 45 anys, dones, persones amb baixa formació...).
La formació ha d’anar destinada a les necessitats de les empreses i per competències, escoles-taller, programes d’orientació i millora de l’ocupabilitat de les persones, i programes que potenciïn els valors artístics i culturals que caracteritzen Sitges.
Està bé que les institucions (Generalitat, Ajuntament, etc.) siguin actius en polítiques assistencials. Nosaltres creiem que, a més, cal ser actius en ajudar a recuperar la dignitat que proporciona el treball, i per això volem posar en marxa mesures que hi contribueixin.
Cal prioritzar l’acompanyament a aquelles persones que es poden trobar en situació d’exclusió del mercat laboral en qualsevol moment de la seva vida. I ajudar a trobar feines que puguin reportar ingressos addicionals a persones en situació d’atur, tot salvant les dificultats que pot implicar la legislació. És prioritari, així mateix, crear llocs de treball temporals i directes en relació a temes de manteniment (neteja, pintura i d’altres) a través de plans d’ocupació o similars.
L’Ajuntament de Sitges agrupa a Nivell 10, Centre d’Iniciatives Econòmiques, tota la estructura dels departaments d’ocupació i una part del que entendríem com a promoció econòmica. En aquest espai, ubicat al barri de Sant Crispi, es realitzen tot un seguit de serveis com ara formació ocupacional, tallers d’emprenedors, plans d’empresa, el Club de Feina i la borsa de treball.
A causa de les dificultats del mercat de treball i la velocitat dels canvis, molts d’ells marcats per les noves tecnologies i la situació financera mundial, així com per la gran dificultat d’assolir amb èxit els projectes d’emprenedoria individual, s’haurà de proporcionar a les persones que treballen a Nivell 10 els instruments de formació i de gestió que els permetin estar permanentment actualitzats.
L’emprenedoria en general i els autònoms en particular son l’esperança més realista per absorbir les demandes de treball.
Per a oferir facilitats a les persones que vulguin crear empreses, proposem la reorganització dels serveis municipals en una Oficina de gestió centralitzada per a empreses i persones emprenedores. Aquesta oficina hauria d’assessorar sobre les gestions a realitzar i tramitar la documentació necessària, a més d’informar sobre finançament, ajuts i subvencions, i assegurar la màxima rapidesa en tots els tràmits.
En aquest sentit cal potenciar, amb una aposta més ambiciosa, el viver d’empreses, provisionalment ubicat al Centre de Disseny. Aquesta aposta passaria per cercar un edifici municipal definitiu que pugui absorbir les demandes d’espai a mig i llarg termini.
En els darrers anys, i afavorit per la situació econòmica ,han aparegut iniciatives lligades al cooperativisme. Pensem que cal promoure-les i reforçar el programa Municipi Cooperatiu.
PROPOSTES
- Potenciar el Nivell 10 i dotar-lo dels recursos necessaris, tant personals com tècnics, per respondre a la difícil situació per la qual estem passant.
- Promocionar feines complementàries a persones en atur.
- Reforçar els plans d’ocupació i crear llocs de treball directes i temporals.
- Promoure polítiques actives d’ocupació i també la formació, les escoles-taller i els programes d’orientació i millora d’ocupabilitat.
- Posar en contacte les empreses de la vila amb Nivell 10, atenent a les necessitats laborals prioritàries.
- Fomentar l’emprenedoria en general, a través dels autònoms i dels projectes cooperatius.
- Millorar, agilitzar i ajudar els projectes de creació d’empreses a través d’una oficina de gestió centralitzada.
- Garantir que l’Escola d’Adults tindrà unes instal·lacions adients.
- Continuar donant suport a l’Escola de Restauració i potenciar-la.

24/03/2015 

SERVEIS A LA CIUTADANIA

El conjunt del nostre programa està pensat com a "servei als ciutadans", però per entendre'ns cal emprar una certa metodologia. Així, en aquest apartat agrupem tot un conjunt de temes que poden semblar dispersos però que tenen un tronc comú: la relació directa amb les persones i el seu benestar des d’un punt de vista ampli. Molts d’aquests serveis requereixen, per a la seva gestió, la implicació de diferents administracions, d’entitats i també de la participació de la pròpia ciutadania. Ens proposem un treball en xarxa i en col·laboració amb tots els agents com a millor manera d’aconseguir la transversalitat, difícil però necessària per assolir un treball eficaç.

ATENCIÓ SOCIAL

La missió de l’atenció social municipal és contribuir a que els veïns i veïnes de Sitges puguin desenvolupar les seves capacitats personals en un marc de respecte i dignitat de les persones.
La situació de crisi econòmica que s’està vivint des de l’any 2008 obliga a un replantejament dels serveis socials. No es poden tractar problemàtiques noves, com l’atur juvenil, l’atur de persones de mes de 50 anys, l’atur de llarga durada, la immigració, l’envelliment de la població, la soledat, les mancances d’inserció social de tota mena, etcètera, amb eines rutinàries que no permeten als professionals desplegar totes les possibilitats al seu abast.
El sistema econòmic actual genera desigualtats de manera estructural. Per apaivagar aquestes desigualtats són necessàries les polítiques públiques. Actualment, el pacte social entre el poder del capital i els treballadors, que va donar lloc a l’estat del benestar, s’ha trencat, com ho demostren la baixada de sous progressiva, l’empitjorament de les condicions laborals i els drets dels treballadors, amb el conseqüent augment de la pobresa i de les desigualtats entre les persones.
La desigualtat entre les persones augmenta per la cronificació de l’atur, l’augment de treballadors pobres ja que es troben en situació laboral precària, i les retallades en subvencions i ajuts de tota mena i dels serveis públics, dificultant-se també l’accés a cicles educatius superiors per l’augment de les taxes universitàries.
Sitges no és aliè a aquesta situació, com ho posa de manifest l’augment que es produeix, des de l’any 2008, de persones usuàries de serveis socials i de les entitats com Càritas i Creu Roja.
Han augmentat també les demandes que fa una mateixa persona o família i la franja de població amb dificultats s’ha ampliat a col·lectius que abans no en tenien.
Davant de tot això, són necessàries polítiques públiques per tornar a l’equilibri i evitar desigualtats que, a més, frenen el desenvolupament econòmic. Els nostres serveis socials faran un esforç per passar de ser purament assistencials a una organització que es basi en la prevenció i, en conseqüència, en la resposta ràpida i multidisciplinària.
Valorant l’esforç dels professionals que hi treballen, cal incidir en el treball en xarxa amb tots els agents implicats: departaments de l’Ajuntament, del Consell Comarcal i d’altres administracions, així com entitats socials, empreses públiques i privades, i el món de l’educació pública, concertada i privada.
Proposem organitzar els Serveis Socials com un Centre d’Atenció Social que posi l’accent en la detecció de necessitats i en la prevenció per evitar situacions que puguin esdevenir cròniques, atenent a més a les necessitats diferenciades de la ciutadania. Treballar en xarxa i de manera transversal, especialment en l’àmbit educatiu per prevenir i atendre la pobresa infantil i les necessitats d’educació especial en coordinació amb el centre obert El Rusc o altres serveis d’entitats amb la mateixa finalitat i també de manera prioritària amb els serveis d’ocupació Nivell 10.
Seguint les indicacions de l’apartat de Transparència i Bon Govern es buscaran indicadors que permetin avaluar la qualitat del servei i la satisfacció dels usuaris
Considerem que l’atenció hauria de ser descentralitzada per afavorir l’atenció presencial a Les Botigues i Garraf, fent que fos mes propera a l’usuari i possibilités la detecció de necessitats.
És essencial la complicitat i col·laboració de les associacions i entitats que treballen en l’àmbit social, representades principalment Caritas i Creu Roja, establint convenis de col·laboració per aconseguir objectius comuns i una millor atenció.
El Protocol d’ajuts socials hauria d’estar en constant examen per adaptar-lo en tot moment a les necessitats de la ciutadania.
La nostra societat no ha resolt com tenir cura de les persones, ni dels petits ni dels grans, ni tampoc de persones dependents de qualsevol edat i per qualsevol causa. El model d’Estat del Benestar català –com l’espanyol– és familiarista. La família, i molt particularment les dones, són les que tenen cura de les persones, en contraposició al model escandinau, en el qual la cura, a banda de la família, es realitza a través dels serveis públics.
La societat d’avui en dia és canviant i, per tant, també està en procés de transformació la família tradicional. Ara es parla de “famílies”, ja que es donen variades tipologies de convivència familiar. Catalunya segueix el model d’altres països occidentals. El tipus de llar que augmenta en major mesura és el format per una sola persona, mentre que les famílies monoparentals també són un fenomen creixent; és a dir, dones i homes sols, amb fills/es a càrrec seu, fruit de diverses formes de ruptura matrimonial (separació de fet, separació legal o divorci), viduïtat, o com a opció de vida. També són habituals famílies “reconstituïdes” amb fills de diferents progenitors i, cada dia més, famílies homosexuals i lesbianes majoritàriament.
La població catalana s’està envellint i aquest procés genera unes necessitats específiques sanitàries i assistencials que no troben tampoc resposta en molts dels habitatges on viuen. La pèrdua de capacitats, en el cas de l’envelliment, i la seva manca, en cas de les persones discapacitades, produeix un ús mes intensiu de l’habitatge.
Les retallades en serveis públics, com són les llars d’infants, els serveis i prestacions previstos en la llei de la Dependència (centres de dia, residències, pisos tutelats...) provoquen que moltes persones es trobin indefenses perquè la seva família no se’n pot fer càrrec o bé perquè no en tenen.
La pèrdua progressiva d’identitat de la família com a subjecte de cura, el ritme de vida accelerat, competitiu i amb un creixent individualisme, pot comportar l’aïllament i la solitud de les persones, especialment les mes vulnerables com són les persones grans, les persones dependents, sigui per envelliment, malaltia o discapacitats diverses, una situació que es veu agreujada si no es tenen suficients recursos socials i econòmics. Aquí les desigualtats de renda marquen la diferència. Qui es pugui pagar els serveis, els tindrà; qui no els pugui pagar, no ho podrà fer, tenint en compte els dèficits dels serveis públics.
Les noves realitats familiars fan necessari el disseny de polítiques específiques de protecció social en les diferents etapes de la vida d’una persona (En el cas de la infància veure l’apartat d’EDUCACIÓ on es parla de les Llars d’Infants.)
En el cas de les persones amb dependència, siguin persones grans o més joves, per envelliment o discapacitat volem oferir-los assessorament en les prestacions de la cartera de serveis a la dependència. A causa de les retallades, les prestacions s’han vist disminuïdes. Treballarem per ampliar els serveis d’ajuda a domicili, alhora que incidirem a demanar a la Generalitat que augmenti els recursos destinats a les persones dependents.
També treballarem perquè el Centre de Dia l’Aplec tingui la millor gestió possible, així com els serveis conveniats amb l’Hospital de Sant Joan Baptista. En aquest cas, proposem la millora de la gestió, així com més transparència i una major participació dels propis usuaris i també de les seves famílies.
Per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física o intel·lectual, volem col·laborar amb entitats com la Fundació Ave Maria per impulsar projectes residencials amb serveis comunitaris que permetin l’atenció de les persones alhora que promouen la seva autonomia, en el cas que sigui possible. I impulsar projectes com l’Institut de Robòtica que significaria un pas cabdal en la investigació per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i, a més, posicionaria Sitges com a capdavanter en aquest tipus d’iniciatives.
Paral·lelament a tot això, volem continuar estar presents en l’Entitat Tutelar del Garraf i col·laborar amb el TEGAR per fomentar també la ocupabilitat de les persones amb discapacitat.
Proposem, així mateix, l’aplicació del Pla d’Accessibilitat, ampliant-lo i millorant-lo.
Per a les persones grans actives proposem el foment del servei Sitges Vital creat per millorar la qualitat de vida de la gent gran. En aquest sentit volem continuar impulsant els horts urbans i potenciar els Casals Municipals.
Propostes
- Potenciar la prevenció.
- Fer els passos necessaris per a la reobertura del Rusc.
- Potenciar el servei Sitges Vital, així com els horts urbans i altres activitats per afavorir la seva salut física i mental.
- Incrementar el treball en xarxa amb d’altres departaments de l’Ajuntament i amb d’altres administracions i entitats: Generalitat, Càritas, Creu Roja etc.
- Crear un sistema d’avaluació de qualitat del servei i satisfacció dels usuaris.
- Col·laborar amb l’Ave Maria per impulsar projectes residencials.
- Atendre les necessitats de les mares treballadores
- Tenir una atenció presencial a Les Botigues i al Garraf.
- Assessorar i ajudar a les persones dependents i els seus familiars.
- Tenir una atenció especial a la Gent Gran, sense oblidar el greu problema de la soledat, a través dels casals municipals, el Centre de Dia L’Aplec, els pisos compartits i/o tutelats, i l’Hospital de Sant Joan Baptista.
- Replantejar el desaparegut Sitges Capaç.
- Ampliar i millorar el pla d’accessibilitat.

23/03/2015 

PROGRAMA Moviment d'Esquerres de Sitges - 1/ INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

“El poble és tu i tu i tu, i tot d’altre gent que no coneixes” (M. Martí i Pol)

“Tot depèn de nosaltres.Tot depèn, sobretot, de vosaltres” (Pere Quart)

Sempre resulta difícil iniciar un programa electoral.

En primer lloc ens podem preguntar: per a què serveix un programa electoral? Per a posar en ordre les idees? Per a confegir un full de ruta que permeti, en un futur, exercir l'acció de govern? Per a expressar uns desitjos que volem que esdevinguin realitat? Segurament hi ha una part de veritat en totes les preguntes i en totes les possibles respostes i, probablement, el resultat final seria la síntesi de totes elles.

Anant un xic més enllà, seria lícit i pertinent interrogar-se sobre els motius pels quals un col·lectiu decideix presentar-se a unes eleccions. Aquesta seria la pregunta del milió i alhora la més difícil de contestar.

Sí que hi ha respostes fàcils més o menys populistes, però semblaria escaient aprofundir-hi. Voluntat de poder? De prestigi? D'estatus? Sortides i/o millores laborals? Vocació de servei? Voluntat de millorar la qualitat de vida dels conciutadans? Seria agosarat, ni que fos per aproximació, insinuar les motivacions individuals, encara que, possiblement la realitat les faci difícilment destriables i respongui a un conjunt de totes elles en percentatges diferenciats per a cada candidat.

És més fàcil concentrar-se en les motivacions col·lectives de cadascun dels grups que es presenten a les eleccions i, per aquest motiu, volem encapçalar el nostre Programa Electoral amb els objectius que MOVIMENT D’ESQUERRES DE SITGES es planteja pel cas que tingui l'oportunitat i l'honor d'exercir responsabilitats de govern.

Un petit apunt abans d'entrar en matèria. Un il·lustre metge humanista que va exercir a Sitges durant molts anys era un defensor del mot "benésser" que associava a conceptes múltiples. No es referia únicament al benestar material; però l'integrava. No es referia exclusivament al benestar espiritual o cultural; però l'englobava. A aquests conceptes hi volia afegir el respecte als altres, l'equilibri amb la natura, la preocupació pel medi ambient, el reconeixement als drets dels animals, les responsabilitats que hem d’assumir envers les persones del Tercer i també del Quart Món. Tot això era el benésser per al doctor Celis.

Voldríem, doncs, fer nostre el concepte ampli utilitzat per ell i dir que l'objectiu de MOVIMENT D’ESQUERRES DE SITGES, en presentar-nos a les eleccions municipals, és el següent:

Assolir el benésser personal dels sitgetans a través de l'equilibri social, cultural, de salut, d'educació i de treball, respectant el caràcter obert, tradicional, mediterrani i eclèctic, alhora residencial i turístic, innovador i arrelat a les tradicions de Sitges.

Seguidament desgranarem línies de treball. No hi seran totes, és clar; i d’altres s'hauran de modificar perquè la realitat canviant així ho aconsellarà.

En som conscients, però per a nosaltres aquest programa és com un contracte, com un compromís ferm que s'estableix entre MOVIMENT D’ESQUERRES SITGES, els seus votants i la ciutadania en general i, per tant, ens comprometem a que si, en el decurs del mandat, apareixen modificacions importants de les propostes, aquestes siguin comunicades i, en el seu cas, avalades per als sitgetans.

Dividirem el programa en blocs per tal de fer-lo més entenedor. En realitat, aquests blocs podrien configurar l'esquema d'un futur govern municipal que, si pretenem que actuï com un TOT i que els diferents lideratges es coordinin per l'objectiu comú, cal que s'agrupin de manera coherent.

Cal parlar de tot i alhora cal marcar prioritats. Per a nosaltres, en aquests moments, les prioritats passen per ajudar els col·lectius amb més problemes i també, de manera significativa, els temes relacionats amb el manteniment, neteja, jardineria i tot el que es refereix a l’Espai Públic i al Medi Ambient.

Sitges no és una illa, sinó que forma part d’un entorn polític, geogràfic i administratiu.

El nostre país està immers en un procés d’afirmació nacional, d’afirmació de la pròpia personalitat. MOVIMENT D’ESQUERRES SITGES té un compromís ferm i decidit amb aquest procés, i vol remarcar la seva voluntat de coprotagonitzar accions que vagin en aquest sentit.

El nou marc territorial català hauria de contemplar la simplificació d’estructures administratives i polítiques i estalviar recursos a través de la creació de les Vegueries, en substitució de Diputacions i Consells Comarcals. No obstant, mentre duri l’actual distribució de funcions, es manté al llarg del programa la necessitat de col·laboració amb organismes supramunicipals actualment existents.

Proposem que Sitges s'integri a la Vegueria del Penedès, seguint criteris geogràfics, històrics i culturals. Pensem que l’alternativa d’estar a la vegueria de Barcelona no afavoriria els interessos de la vila. També la col·laboració amb el Consell Comarcal del Garraf i amb els municipis veïns, sense oblidar el model que fa anys es va instaurar, la Mancomunitat Penedès-Garraf, per tal assolir noves col·laboracions en temes com, per exemple, el transport i la seguretat i amb la Diputació de Barcelona com a administració que dóna serveis als municipis.

I encara una consideració. Els pobles, les ciutats necessiten projectes col·lectius per avançar. I a Sitges portem quatre anys sense que n’hi hagi hagut cap.

Aquest programa pretén oferir-ne un obert a d’altres aportacions, però no deixa de ser la proposta d'un partit feta a partir de la il·lusió i la bona voluntat, però sense estar contrastada amb la realitat i, sobretot sense que estigui consensuada per tots.

Cal una proposta col·lectiva i per això volem fer un aclariment: durant el primer any de mandat s'obrirà un procés al qual es convidarà a participar a entitats i particulars que desemboqui en el PROJECTE de SITGES per als propers 25 anys.

EL PROJECTE de SITGES hauria de ser ratificat de forma àmplia i, a poder ser, unànime, pel Ple Municipal, de manera que el model no entri en discussió cada 4 anys. En tot cas es podrien o s'haurien de discutir els instruments, les urgències o les oportunitats, però no pas els objectius.

Jordi Serra
Candidat a l’Alcaldia per
MOVIMENT D’ESQUERRES SITGES

21/03/2015 

Moviment d’Esquerres Sitges presenta el seu programa electoral i els membres de la seva llista

En un acte que aplegà un centenar de persones, MOVIMENT D’ESQUERRES DE SITGES presentà ahir al vespre, a la sala d’actes del Retiro, els principals eixos del seu programa electoral i bona part de les 21 persones que integraran la seva candidatura. 

Conforme al que ja varen anunciar fa setmanes sobre la seva decisió de fer una campanya austera i transparent, però amb el desig d’arribar al màxim possible de persones, el partit que encapçala Jordi Serra va muntar un acte, senzill, proper i sense aparatoses escenografies teatrals. 

primer a parlar fou el mateix Jordi Serra, el qual començà dient que “no podem editar un programa electoral de més de 100 folis, però sí que volem fer-ne la màxima difusió”. Per això, afegí, “a partir del proper dilluns dia 23, l’anireu rebent a les bústies dels vostres ordinadors. Serà una entrega per fascicles per tal de fer-ne més lleugera la lectura”. 

Serra tampoc no s’amagà de dir que, “si en altres programes trobem propostes importants, les incorporarem sense cap problema. I si altres grups consideren que el nostre programa és interessant i engrescador, aquí el tenen. Està a disposició de tothom, i com més coses al programa comú, com més coses es comparteixin i més coincidències hi hagi, molt millor. Al cap i a la fi, tots hem de tenir el mateix objectiu: la màxima lleialtat a Sitges i a la institució, passant per davant d’interessos personals o de partit i, en tot cas, amb la voluntat que quan deixin, o deixem, el Consistori, estigui en millors condicions que quan van o vàrem entrar”. 

Després Serra animà a la resta de membres del Moviment d’Esquerres que eren a la sala i que l’acompanyaran a la llista que es presentessin ells mateixos. Entre els que ho van fer, hi havia Roland Sierra, Marc Quero, Cristina Puigmartí, Esther Mas, Àngel Campillo, Josep Serra, Lluís Gutiérrez, Antoni Cubillos, Paco Fernández, Carolina Garcia, Víctor González i Xavier Gimeno, que tancarà la llista amb el número 21. 

Entre tots ells anaren desenvolupant els principals aspectes del programa electoral, dividit en set grans blocs temàtics: Atenció a la ciutadania, Espai públic i medi ambient, Convivència, Activitats econòmiques, Barris, Organització municipal, i Cultura, patrimoni i festes. 

Els intervinents van posar especial èmfasi a explicar els dos primers blocs, que són els que integren més apartats. Així, dins de Serveis a la ciutadania hi trobem, entre d’altres, les propostes destinades a millorar o potenciar l’atenció social, l’ocupació, formació i integració, l’ensenyament, la sanitat, els esports, la joventut, i els locals veïnals i centres cívics, entre d’altres. Quant a l’espai públic i el medi ambient, es llançaren diverses propostes per aturar la degradació del paisatge urbà, millorar la neteja, dignificar els parcs i jardins de Sitges, assegurar la qualitat i les dimensions de les platges, i assegurar el pas de sota l’estació de Renfe, sense oblidar la millora del pas de sota la via. 

La convivència i la revisió de les ordenances referents a les terrasses i els sorolls també foren debatuts, així com un seguit de propostes que concerneixen al turisme i el comerç. I dins dels projectes estratègics, es valorà la conveniència d’instal·lar un recinte firal –permanent o no– que permeti ordenar les activitats actuals sense comprometre espais emblemàtics. 

També es va parlar de l’urbanisme i dels barris, inclosos Garraf i Les Botigues de Sitges, tot plantejant que cal planificar tots els aspectes necessaris que permetin absorbir els nous sitgetans sense comprometre la qualitat de vida del municipi. Per al Moviment d’Esquerres Sitges, en els propers anys el creixement demogràfic no hauria d’ultrapassar les 600 persones/any. 

Respecte a l’organització municipal, s’afirmà la voluntat de no augmentar la pressió fiscal i també la de revisar les retribucions dels càrrecs electes i disminuir al mínim les aportacions anuals que l’Ajuntament fa als partits representats en el ple (que ara són de 80.000€ cada any, aproximadament). Així mateix, es parlà d’elaborar un organigrama coherent que pugui contemplar l’adaptació dels llocs de treball del personal a les necessitats i càrregues de treball de cada moment.  

Finalment, en l’apartat de cultura, patrimoni i festes, es va dir que les principals actuacions a fer passaven per optimitzar els recursos que ja es tenen i potenciar-los amb imaginació. En aquest sentit, s’assenyalà que, un cop reoberta, es volia convertir la Biblioteca Santiago Rusiñol en un centre de referència per als estudiosos del modernisme, el noucentisme i les avantguardes, bo i aprofitant els valuosos fons documentals i bibliogràfics que aplega –entre ells l’arxiu Utrillo. També es parlar de donar a conèixer els edificis més emblemàtics del nostre patrimoni arquitectònic mitjançant les noves tecnologies, les quals facilitarien, en diversos idiomes, que turistes i visitants poguessin confegir la seva pròpia ruta. 

Al final de l’acte, es va repartir a tots els assistents un fulletó on, per temes, hi ha els 80 punts bàsics del programa electoral. Un programa que, com ja s’ha dit, començarà a enviar-se “per entregues” a partir del proper dilluns i que també serà penjat a blogscat.com/sitgesmes. Tothom que el vulgui rebre en PDF a casa seva es pot adreçar a mes.sitges@gmail.com