Log In

Acceder

¿Ha olvidado su contraseña?

Subtotal del carrito: € 0,00

Dues pintures de començament del segle XIX del Museu de Maricel recuperen el seu estat original

31/01/2018

Dues pintures de començament del segle XIX del Museu de Maricel recuperen el seu estat original

pintures museus sitges
Són dos anònims italians que formen part de la Col·lecció del Dr. Pérez Rosales
El Servei de Restauració del Consorci del Patrimoni de Sitges ha restaurat dos dibuixos datats de 1810, realitzats per un artista anònim italià i que formen part de la Col·lecció del Dr. Jesús Pérez – Rosales del Museu de Maricel. Es tracta de dues obres que necessitaven una actuació urgent per millorar el seu estat i garantir la seva correcta conservació.
Les dues obres estan catalogades com Noia amb àmfora i Al·legoria al teatre i estan realitzades a llapis carbó, aquarel·la i guaix sobre paper i corresponent emmarcades. Actualment estan exposades al primer pis del Museu de Maricel.
Les obres havien patit pèrdues, brutícia, oxidació i acidesa, mentre que els marcs també estaven afectats per atac d’insectes i pols, entre d’altres patologies. La tasca dels tècnics del Consorci ha consistit en una neteja de l’anvers i el revers amb paletina i aspiració de baixa succió, rentat, esbaldit, blanqueig, desedificació i reintegració pictòrica. A més, també s’ha muntat un paspartú i una fonadura de ph neutre subjectant l’obra amb cantoneres d’acetat, reforçant la conservació de les obres. Els marcs també han estat objecte d’una neteja mecànica i una desinfecció.
Totes dues obres han millorat considerablement el seu estat i, a més, han garantit la seva conservació futura com a dues peces que integren la valuosa Col·lecció del Dr. Jesús Pérez – Rosales, que, junt a la Col·lecció de la Vila, constitueixen els eixos del Museu de Maricel

16/01/2018

Centenari de Maricel (1918-2018)

Galeria Fotogràfica

centenari del maricel

Sitges celebra el centenari del singular conjunt de Maricel amb un programa cultural i la rehabilitació del Palau

La commemoració reivindica el llegat del Noucentisme a través d’una exposició, publicacions, la digitalització del fons, visites guiades, tallers infantils i marxandatge Maricel, el singular conjunt arquitectònic que Miquel Utrillo va dissenyar en un dels llocs més privilegiats de Sitges, fa cent anys. El Consorci del Patrimoni de Sitges ha programat un conjunt d’activitats orientades a reivindicar el preuat llegat d’un dels edificis cabdals perentendre el Noucentisme i que formen part del calendari de commemoracions culturals oficials de la Generalitat de Catalunya, ja que el Centenari de Maricel va ser proclamat commemoració d’àmbit nacional el passat 27 de setembre per part de la Generalitat de Catalunya. La celebració serveix, al mateix temps, com a excel·lent carta de presentació d’un ambiciós pla de rehabilitació estructural i museïtzació del Palau –que és un dels espais que integren el conjunt de Maricel– valorat en 3 milions d’euros que aporten l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona.
Maricel és art pur. Ho va ser fa cent anys, quan es va construir, i ho és avui, ja que acull diversos equipaments culturals: el Museu de Maricel, el Palau de Maricel, la Biblioteca Santiago Rusiñol, l’Arxiu Històric de Sitges i dependències municipals en la que va ser la residència de Lola Anglada. Tant el Museu com el Palau estan gestionats pel Consorci del Patrimoni de Sitges –junt amb el Cau Ferrat, el Museu Romàntic, la Fundació Stämpfli i CanFalç– i constitueixen dues actives fonts de difusió de patrimoni i de dinamització cultural: en el cas del Museu de Maricel com a seu de les col·leccions del Doctor Jesús Pérez-Rosales i d’Art de la Vila, que presenta un complet itinerari artístic des del segle X fins al realisme i la figuració de la primera meitat del segle XX; i en el cas del Palau de Maricel com a seu d’activitats culturals i institucionals i espai de visita en recorreguts guiats.
La commemoració del Centenari de Maricel actua sobre diversos eixos, sota la coordinació de la directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella. L’acte més rellevant serà a la tardor: una exposició sobre els primers anys de Maricel, que abraçarà principalment el període que va des del començament de les obres (1910) fins l’esclat de la
Guerra Civil. La mostra, comissariada per Ignasi Domènech i Sebastià Sànchez Sauleda, ocuparà la planta baixa del Museu de Maricel i a sala d’exposicions temporals de Can Rocamora.
A més d’aquesta mostra, el programa inclou la publicació del llibre Maricel. Cent de cultura a Sitges, l’obertura de nous itineraris guiats, la digitalització de tot el fons referent a Maricel, diverses activitats com tallers escolars i actes culturals, així com un programa de marxandatge exclusiu.
La programació del Centenari de Maricel permet als Museus de Sitges mantenir un intens calendari de celebracions culturals, després de la commemoració amb magnificència del 150è aniversari del naixement de Ramon Casas (celebrat el 2016 i principis de 2017 acollinthi l’exposició central) i del centenari de l’emblemàtica obra L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol (aquest passat 2017).
El logo de la commemoració és el característic escut de Maricel, que el 1912 va dissenyar Miquel Utrillo a partir del dibuix de la coberta del llibre Oracions, de Santiago Rusiñol (1897), que ell havia il·lustrat íntegrament. Representa el sol ixent i radiant sobre la mar blava.
L’estudi sitgetà Pasgràfic ha configurat la seva adaptació gràfica amb les diverses aplicacions.

Projecte de rehabilitació, restauració i museïtzació del Palau de Maricel

La celebració del centenari de Maricel tindrà un complement excepcional. A finals de 2018 s’iniciarà el projecte de rehabilitació, restauració i museïtzació del Palau de Maricel, sufragat per l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, amb un pressupost aproximat de 3 milions d’euros. El projecte té un doble objectiu: per una part, executar una necessària rehabilitació i restauració de l’edifici i per una altra, adaptar-lo per a treure’n rendiment tant per a les activitats i visites que s’hi programen i com a sala d’exposicions temporals amb propostes artístiques de nivell amb caràcter internacional.
La reforma estructural consistirà en una substancial millora integral de l’edifici, el seu ús públic i la protecció patrimonial. En aquest sentit, l’actuació contempla la restauració dels elements patrimonials; la rehabilitació de la façana i les cobertes; la redefinició d’entrades i de circulacions; la supressió de barreres arquitectòniques mitjançant la instal·lació d’elevadors mecànics; i la millora dels circuits interns.
Al mateix temps, les obres efectuaran una adequació museogràfica de l’edifici, que permetran l’organització d’exposicions de format mitjà. D’aquesta manera, Sitges disposarà d’una sala de prestigi, convenientment adaptada (mesures de seguretat, climatització, accessos…) per a exposicions de nivell. El 2016, per acollir l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada –que presentava obres de museus com l’Orsay de París, la Galleria degli Uffizzi, el Picasso o el Reina Sofia, entre molts altres– va ser necessari buidar el Museu de Maricel, tant per dimensions com per condicionament de l’espai per adaptar-lo com a espai de l’exposició.
La reforma permetrà complementar les funcions actuals del Palau de Maricel com a seu d’activitats culturals i institucionals (concerts, conferències, presentacions, jornades, cursos),compatibilitzant-les amb lloguer d’espais (reunions, casaments civils…) i la de destinació de visites guiades, amb la d’espai receptor d’exposicions integrades en el discurs museogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges.
L’any 2017, el Palau de Maricel va rebre més de 6.000 visites en les diferents propostes programades pel Consorci: les visites guiades dels diumenges (en català, castellà i anglès) i els itineraris integrats en la campanya del Sitgestiu Musical.
El projecte de rehabilitació té prevista la seva tramitació administrativa durant els nou primers mesos de 2018, i l’entrada en execució en la darrera part de l’any amb continuïtat per tot el 2019. Durant aquest mes de gener i fins a mitjans de febrer s’està efectuant una reforma puntual de les baranes de les terrasses que donen al carrer Fonollar. Aquesta actuació ha estat avançada per motius de seguretat i de conservació dels elements.

PROGRAMA D’ACTES

Exposició Maricel 1910-1936 (títol provisional)
Museu de Maricel (planta baixa i Sala d’exposicions temporals de Can Rocamora)
Octubre 2018 - Febrer 2019
Comissariat: Ignasi Domènech, cap de Col·leccions de CPS i Sebastià Sànchez Sauleda, historiador de l’art i investigador sobre les antigues col·leccions d’art de Maricel durant l’època de Charles Deering.
La mostra està dedicada a explicar la història i evolució del complex artístic de Maricel des de l’adquisició de l’antic hospital de Sant Joan per part de Charles Deering, la gran transformació realitzada per Miquel Utrillo, el creixement del conjunt de Maricel i les seves etapes i la seva evolució fins a 1936, amb un epíleg fins el moment actual. Un dels punts clau de la mostra és la situació de Maricel en el context del col·leccionisme internacional de l’època, així com la descripció de la col·lecció d’art, per a la qual s’han sol·licitat diverses obres que n’havien format part. Noucentisme, col·leccionisme internacional, art hispànic i història cultural constitueixen els quatre eixos de l’exposició. L’exposició farà èmfasi en el que va significar la construcció de Maricel per a la transformació de Sitges i la seva nova posada en escena com a un dels espais culturals més rellevants del sud d’Europa.
Els apartats de la mostra, que reunirà fotografies antigues i documents inèdits juntament amb pintura, escultura, objectes artístics, audiovisuals i maquetes del conjunt, es configuren principalment en tres àmbits:

- La construcció de l’edifici: els preliminars d’un nou llenguatge arquitectònic. Els artesans i artistes que hi val col·laborar. La transformació de Sitges;
- Els protagonistes: Deering, Utrillo, Casas. El mercat de l’art i el col·leccionisme de l’època.
- La Col·lecció Deering, portant a Sitges diverses de les obres que es van dispersar el 1921.

Amb motiu de l’exposició s’editarà la seva corresponent guia, en idiomes diversos.
L’exposició es complementarà amb un cicle de conferències, i tallers per a adults i de caràcter escolar.
Durant l’exposició s’oferiran visites guiades a grups i també a individuals, en idiomes diversos. Possibilitat de contractar visites exclusives.
Abans i durant l’exposició s’oferirà la possibilitat de l’itinerari Maricel integral, un recorregut dins i fora de l’edifici dedicat a destacar els seus aspectes històrics i artístics més rellevants.

Publicació del llibre Maricel. Cent anys d’art i cultura a Sitges
Coedició per la Diputació de Barcelona i el Consorci del Patrimoni de Sitges Direcció i coordinació, per Vinyet Panyella. Coordinació editorial Fernando Milian i Gemma Peres. Col·laboradors: Roland Sierra, historiador; Jennifer Tisthammer, Directora de Deering Estate, Miami; Sebastià Sànchez Sauleda, historiador de l’art; Ignasi Domènech, historiador de l’art i Cap de Col·leccions del Consorci del Patrimoni de Sitges; Carme Camps, documentalista.
Edició en català, castellà i anglès.
Aparició: tardor 2018.
L’obra tracta de la transformació de l’antic barri de Sant Joan; les personalitats de Charles Deering i Miquel Utrillo; la construcció de Maricel, les seves etapes i els principals esdeveniments, així com la seva vinculació al Noucentisme.

Itinerari Maricel integral
Visites guiades del Centenari per l’exterior i l’interior de tot el complex arquitectònic, acompanyades amb un fullet explicatiu de difusió (edició en català, castellà, anglès i francès).
Durada: Primavera 2018 – hivern 2019

Projecte digital Maricel obert
El projecte té com a objectiu fer accessible a través d’un portal específic la documentació digitalitzada de domini públic referent a Maricel procedent de diversos arxius i col·leccions, des de 1909 fins l’actualitat.
Accés en català, castellà i anglès.
Projecte en procés de planificació per fases (2018-2019).

Tallers escolars i familiars
Programats periòdicament i durant l’exposició.

Programa de marxandatge exclusiu sobre Maricel Les activitats de les jornades dedicades a museus i patrimoni, així com les del calendari de festes sitgetà es dedicaran a diversos aspectes de Maricel, i s’anunciaran amb la programació ordinària dels museus de Sitges i a través del web www.museusdesitges.cat .

Maricel: la història i el context

El 2018 es compleix el centenari del conjunt arquitectònic de Maricel, situat a Sitges. Maricel és un complex arquitectònic únic d’estil noucentista, construït entre 1910 i 1918 com a residència de l’industrial, col·leccionista i filantrop nord-americà Charles Deering (1852-1927) i palau per a conservar-hi i mostrari la seva col·lecció d’art, principalment hispànic, construïda principalment entre 1910 i 1918.
Charles Deering forma part del corrent de col·leccionisme artístic nord-americà per part d’industrials i magnats de l’època, juntament amb Archer M. Huntington (1870-1955), fundador de la Hispanic Society of America (New York, 1904); Henry Clay Frick (1849-1919), fundador de la Frick Collection (New York, 1913-1914) o John Pierpont Morgan (1837-1913), fundador de la Morgan Library & Museum (New York, 1906). La diferència amb els seus compatriotes nord-americans és que Deering va concebre des del primer moment la seva col·lecció en funció de la construcció de Maricel.
El projecte es va iniciar el 1910 amb la conversió de l’antic Hospital de Sant Joan en la residència de l’industrial nord-americà, col·leccionista d’art i filantrop Charles Deering, i al llarg de vuit anys es va anar expandint per les antigues edificacions que Deering va adquirir per a conservar i mostrar la gran col·lecció d’art hispànic que, al mateix temps, anava configurant.
L’artífex del projecte va ser l’enginyer i crític d’art Miquel Utrillo. Utrillo va tenir cura del disseny i direcció de les obres, que es van perllongar fins 1918, i que van modificar radicalment la fesomia de l’antic barri de Sant Joan, així com de l’adquisició i formació de la col·lecció d’art de Deering. El model inicial en que Utrillo es va inspirar, segons que va escriure ell mateix el 1912, en es antigues cases pairals sitgetanes de Can Falç i de Can Llopis (actual Museu Romàntic Can Llopis).
Maricel constitueix, des del seu inici, un dels exemples arquitectònics i artístics més característics del Noucentisme, tal com va reconèixer des de bon principi el 1912 el crític d’art i museòleg Joaquim Folch i Torres i els més importants crítics i historiadors de l’art del moment.
El complex arquitectònic de Maricel abasta cinc cossos d’edificis i el conjunt configurat per les terrasses:

1. L’antic Hospital de Sant Joan (s. XIV) convertit en residència sumptuària el 1910 i
finalitzat el l914. Actualment és el Museu de Maricel;
2. El cos que abasta l’antiga placeta de Sant Joan, actual Racó de la Calma pel carrer Fonollar fins el corraló denominat Va Avinguda, que ocupa tot l’espai on hi havia hagut un barri de casetes de pescadors, construït entre 1913 i 1915. És el Palau de Maricel.
El pont que uneix tots dos cossos va ser construït el 1914 amb la funció que fos un nexe de comunicació directa.
3. L’edifici conegut com Can Rocamora, contingu al Cau Ferrat i al Museu de Maricel adquirit per Deering el 1915 i reformat per Utrillo com a residència d’hivern;
4. L’ala est del Racó de la Calma, conegut com edifici del Sarcòfag (per raó del sarcòfag del s. IV d.C. col·locat a la seva façana). Va ser construït el 1916;5. El cos d’edifici que va des del corraló fins la Rectoria, al Baluard Miquel Utrillo, coronat pel claustre i la torratxa, comunicant el Saló Bau amb el Saló d’Or amb una escalinata simètrica per salvar els desnivells. Va ser construït el 1917.
6. El claustre de la part superior comunica amb les terrasses que comuniquen per la part de dalt la totalitat de l’edifici. Són un dels indrets més espectaculars de Sitges.

El 1921 Deering es va endur totes les col·leccions d’art i deixà els edificis tancats que, a la seva mort, van passar als seus hereus. El 1935 la Junta de Museus va llogar el Palau de Maricel i el 1954 el va adquirir l’Ajuntament de Sitges. La Diputació de Barcelona va comprar l’ala del Sarcòfag i el Museu de Maricel el 1969, i el 1973 va adquirir Can Rocamora.
Maricel forma part de la vida cultural de Sitges des dels seus inicis. El nom, a més, per extensió i pel seu significat, la seva denominació ha passat a diversos àmbits de la nomenclatura local, des d’entitats culturals, esportives (Penya ciclista Maricel) fins a empreses comercials. L’indret és, després de l’església parroquial barroca estratègicament construïda el segle XVIII, el més emblemàtic de Sitges.
Els edificis de Maricel són gestionats des de 1994 pel Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS). Al llarg de la seva història han passat per usos diversos, principalment de caràcter cultural. Actualment estan destinats a activitats museístiques i culturals, amb la possibilitat de llogar espais (Palau de Maricel). Des de 1972 gaudeixen de la màxima protecció patrimonial interior i exterior, d’acord amb la legislació vigent estatal i autonòmica i amb el PEPPAC vigent i el que es troba actualment en revisió.
Des de 2012 el Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) treballa per a la seva reunificació conceptual i funcional, per la modernització de les seves instal·lacions, restauració d’elements patrimonials i, especialment per assolir la seva plena integració conceptual i funcional als Museus de Sitges. El Museu de Maricel ha estat íntegrament rehabilitat i restaurat (2009-2014). 

11/01/2018

Els Museus de Sitges van aplegar més 123.000 visitants durant el 2017

visitants museus de sitges
El mes d’octubre, en què van coincidir fins a cinc esdeveniments culturals a la vila, va ser el que va registrar més afluència de públic
Nou rècord de visitants anuals per als Museus de Sitges. Si l’any 2015, el de la reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, es van rebre 106.392 persones –més del triple de les 30.702 del 2014–, el 2017 s’ha tancat assolint la històrica xifra de 123.372 visitants.
Aquesta inclou les visites als museus sitgetans i el conjunt d’activitats que organitza el Consorci del Patrimoni de Sitges al llarg de l’any, com ara rutes especials, sortides culturals, tallers familiars, presentacions, conferències, jornades, concerts, el nou Sitgestiu Musical o qualsevol altres tipus d’activitat. La varietat de propostes impedeix que es pugui parlar d’usuaris únics, ja que una persona que visita una exposició el mes de gener també pot apuntar-se a una sortida cultural del mes de setembre. En qualsevol cas, i partint de la base que les diferents activitats de Museus de Sitges tenen públics diferenciats, els més de 123.000 usuaris finals, encara que no es pugui determinar com a únic, cobren especial rellevància.
Això es pot apreciar, per exemple, en les 68.478 persones que l’any passat van visitar les vuit exposicions que van acollir els museus sitgetans. La més visitada va ser la de Ramon Casas (gairebé 20.000 persones, a les quals cal sumar-ne 18.000 més dels darrers mesos del 2016), seguida de ben a prop per la d’Emerencià Roig (més de 18.000) i, a més distància, per la de Joaquim Sunyer (més de 13.000) i la dedicada al Festival de Cinema Fantàstic (més de 12.000).
A nivell de museus, els que van congregar més usuaris van tornar a ser el Cau Ferrat i el Museu de Maricel, amb 15.926 visites registrades. El Palau de Maricel va aplegar-ne més de 6.000, mentre que la Fundació Stämpfli i el nou espai de Can Falç –que ha acollit temporalment productes de marxandatge de La Puntual– van sumar 1.519 i 105 visitants, respectivament.
Una de les dades significatives que deixa aquest resum anual és que el mes d’octubre es consagra com el més procliu pel que fa al nombre de visites, fins i tot per sobre dels mesos d’estiu, en què la nova proposta del Sitgestiu Musical també va aglutinar més públic que l’any anterior. Per entendre l’èxit del mes d’octubre, cal tenir present que en aquelles setmanes de tardor s’hi ajunten la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni, del Dia de l’Artista i del Festival Creative Connexions. Si a això se li sumen les activitats periòdiques dels Museus de Sitges (Peça del Mes, taller familiar i sortida cultural) i esdeveniments d’envergadura a la vila com la Festa de la Verema i el Festival de Cinema, aquesta desestacionalització exitosa dels visitants ja queda més contextualitzada.
El pòdium dels mesos més concorreguts el completen el gener i el febrer, just quan al Museu de Maricel s’hi podia visitar l’exposició commemorativa de l’Any Ramon Casas. A nivell de grups, el mes que concentra més visites col·lectives és el de maig, que manté la mateixa tendència dels dos últims anys.
Sitges, 11 de gener de 2018

04/01/2017

El Palau de Maricel obre el 2018 amb la primera rehabilitació patrimonial

palau maricel sitges
Les obres rehabilitaran les baranes de les terrasses que voregen Fonollar
El Palau de Maricel ha iniciat aquesta setmana la primera actuació de reforma de l’edifici del conjunt d’obres que durà a terme al llarg d’aquest 2018, any en que es commemora el seu centenari. Es tracta d’una actuació puntual –complementària a l’àmplia reforma estructural finançada per l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona– consistent en una rehabilitació de les baranes de la terrassa. Aquesta primera actuació té una durada prevista de dos mesos.
L’obra té com a finalitat rehabilitar les baranes de les terrasses que voregen el carrer Fonollar, ja que hi ha algunes parts que es troben en un estat de degradació cada cop més accentuat. L’actuació ha estat separada del conjunt de la reforma estructural amb la voluntat de no assumir riscos davant algun possible despreniment. La situació del Palau de Maricel, arran de mar, obliga a generar contínues actuacions de rehabilitació patrimonial, a causa de les erosions que pateix pels efectes climatològics i l’impacte marí. Amb motiu de l’obra també es pintarà el tram de façana afectat, al carrer Fonollar.
L’obra ha obligat a cessar l’activitat en el Palau durant les properes setmanes. Això suposa aturar les visites guiades dels diumenges durant els mesos de gener i febrer, amb l’objectiu de reprendre-les el mes de març. Mentre durin les obres tampoc no es realitzaran presentacions ni altres activitats al Palau. La darrera va ser ahir, el taller infantil de la Carta als Reis, que va aplegar una trentena de nens i nenes al Saló Blau. Durant l’any 2017, el Palau de Maricel va registrar prop de 6.000 visites. Des que el 2013 va entrar en el circuit de visites guiades permanents del Consorci de Patrimoni de Sitges, el Palau de Maricel ha esdevingut un dels principals atractius culturals de la vila per als visitants i turistes.
L’actuació puntual iniciada aquesta setmana precedeix al projecte Reforma integral, rehabilitació, restauració i museïtzació del Palau de Maricel (1913-17) per adequar-lo com a centre d’activitats i d’exposicions temporals de Museus de Sitges, elaborat pel Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el suport de l’Ajuntament i que es començarà a executar aquest 2018. El projecte detalla una inversió a l’edifici per fer-lo plenament operatiu per a la seva missió cultural, que consisteix en la reparació dels problemes estructurals; la restauració dels elements patrimonials; la rehabilitació de la façana i les cobertes; la redefinició d’entrades i de circulacions; la supressió de barreres arquitectòniques mitjançant la instal·lació d’elevadors mecànics; i l’adequació museogràfica de l’edifici per a la visita, de manera que permeti l’organització d’exposicions de format mitjà. L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona destinaran més de 3 milions d’euros a aquesta reforma.

 

07/11/2017 

Divendres 10 de novembre | 18 hores | Sala Gòtica del Museu de Maricel inauguració de l’exposició dedicada als logicofobistes

Galeria fotogràfica 


logicofobistesDe l’11 de novembre al 4 de març, als Museus de Sitges

La Excma. Sra. Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i del Consorci del Patrimoni de Sitges, i l’Il·lm. Sr. Miquel Forns, alcalde de Sitges i vicepresident del Consorci del Patrimoni de Sitges, es complauen a convidar-vos a l’acte d’inauguració de l’exposició.

Aquest acte tindrà lloc el divendres, 10 de novembre a les 18h, al Museu de Maricel, carrer Fonollar, s/n de Sitges.

18.00h Conferència, de Ricard Mas, historiador de l’art sobre el logicofobisme
18.45h Presentació per Josep Miquel García, comissari de l’exposició
19.00h Visita a l’exposició
19.30h Es servirà una copa de cava

 

El surrealisme entra a Museus de Sitges amb l’exposició que evoca els logicofobistes de 1936
La mostra és de caràcter itinerant i presenta obres d’Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Esteve Francès, Ramon Marinel·lo i Àngel Planells, entre d’altres
Museus de Sitges inaugura demà divendres, 10 de novembre, l’exposició Logicofobistes: 1936, el Surrealisme com a revolució de l’esperit, una mostra itinerant, que evoca la mítica exposició que va acollir la Llibreria Catalonia de Barcelona just abans de l’esclat de la Guerra Civil. L’exposició està instal·lada a Can Rocamora, on es podrà veure fins el 4 de març.
Logicofobistes: 1936, el Surrealisme com a revolució de l’esperit és una exposició produïda per la Generalitat, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament del Vendrell, amb una versió itinerant produïda i coordinada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. L’exposició està comissariada per Josep Miquel Garcia, de la Fundació Apel·les Fenosa, centre que aporta la major part de documentació exhibida. Entre els originals exposats també hi ha peces de col·leccions particulars. Museus de Sitges ha aprofitat l’arribada de la mostra a Sitges per oferir una instal·lació dedicada a Artur Carbonell (Sitges, 1903 – 1973), un dels màxims exponents del Surrealisme a Catalunya i un dels artistes que va participar a l’exposició del 1936.
L’exposició que acull Can Rocamora presenta una quarantena de peces, que permeten oferir una pinzellada del surrealisme a Catalunya, un cop superada l’hegenomonia del Noucentisme, en un medi artístic on s’esdevenien diversos corrents entre els que el surrealisme destacava en l’obra dels artistes catalans, com Salvador Dalí i Joan Miró. El logicofobisme, darrera manifestació del surrealisme, va adquirir plenitud propagandística els darrers anys de la República. L’exposició presenta manifestos, programes i obres d’Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Esteve Francès, Ramon Marinel·lo, A. G. Lamolla, Joan Massanet i Àngel Planells, entre d’altres
La mostra evoca l’exposició que el maig de 1936 va acollir la Llibreria Catalonia i que presentava el Surrealisme com un moviment transformador i d’expressió lliure. Va estar impulsada per l’Associació d’Amics de l’Art Nou (ADLAN), una activa entitat creada el 1932 sorgida, entre altres elements, per alguns dels integrants del grup de “L’Amic de les Arts” i que va constituir un dels referents en la promoció i difusió cultural dels anys de la República. La presència Barcelona de Paul Eluard, l’any 1936, va ser determinant en l’organització de l’exposició.
L’inspirador del manfest logicofobista va ser el crític sitgetà M. A. Cassanyes, antic redactor de “L’Amic de les Arts”, juntament amb el poeta i pintor Josep Viola, que va recollir en el catàleg de la mostra el sentit que expressava el corrent aplegat en l’exposició: “El Surrealisme, aspecte dialècticament antitètic dins la Logicofobista, s’oposa a tota expressió artística i considera la Poesia com a activitat de l’esperit. En la seva recerca del meravellós, sorprenent i excepcional, no és pas evasionista en si, sinó que, tot abastant el concretament poètic, tendeix a precipitar l’actual crisi de consciència, mostrant-se essencialment com a expressió de la revolució permanent de l’esperit”.
Aquesta és la quarta instal·lació que presenta Museus de Sitges a Can Rocamora, la sala d’exposicions temporals situada a l’edifici que enllaça el Cau Ferrat i el Museu de Maricel. La primera va ser Patrimoni actiu 2010 - 2014, que va presentar les actuacions d’adquisició, cessions, difusió i restauració dutes a terme pel Consoci del Patrimoni de Sitges mentre van durar les obres de reforma dels museus. La segona mostra va ser Enric Morera i el seu món (juliol – novembre del 2015), produïda conjuntament amb l’Ajuntament de Sitges i la Biblioteca de Catalunya per commemorar el 150è aniversari del naixement del músic; i la tercera ha estat Emerencià Roig. De la mar al paper (març – octubre del 2017), que ha mostrat una selecció de la col·lecció de marineria d’Emerencià Roig i Raventós. Can Rocamora també va ser un dels escenaris de l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada, que es va instal·lar al Museu de Maricel.

16/09/2016 

El Palau de Maricel estrena horari de tardor 

museus de sitges

Les visites guiades, que es mantindran en tres idiomes, s’oferiran més enllà dels diumenges 

Nova temporada horària per a les visites guiades al Palau de Maricel. Després de la finalització del Sitgestiu Cultural –en què els itineraris guiats es feien cada dimarts, dijous i divendres–, Museus de Sitges ha decidit mantenir, en la mesura del possible, les visites dobles o triples cada setmana. Això suposa un increment de l’oferta respecte anys anteriors, quan el Palau de Maricel, fora del període estiuenc, només oferia rutes guiades en diumenge. 

El nou horari de visites guiades al Palau de Maricel serà canviant en funció de la setmana perquè, d’aquí a finals d’any, l’equipament ja estava reservat per a altres compromisos. Tot i així, sempre que hi hagi visita, Museus de Sitges l’oferirà en tres horaris diferents per acontentar els que la vulguin fer en català, en castellà o en anglès.

08/09/2016 

L’exposició central de l’Any Ramon Casas aplegarà 200 obres procedents dels museus més significatius

museu maricel sitges

La mostra ocuparà les tres plantes del Museu de Maricel, que tanca dilluns dos mesos per condicionar-s’hi 

L’exposició central de l’Any Ramon Casas, que inaugurarà el Museu de Maricel de Sitges el 10 de novembre, aplegarà 200 obres de l’artista procedents d’algunes de les pinacoteques d’art modern més destacades d’Europa. El Museu de Maricel comença aquest dilluns els treballs per condicionar els seus espais a la mostra. 

Els museus del Louvre i Orsay de París, la Galeria degli Uffizi de Florència, el Prado de Madrid o el MNAC de Barcelona són alguns dels museus que prestaran obres per a Ramon Casas: la modernitat anhelada, comissariada per Ignasi Domènech i Francesc Quílez. La llista de prestataris és àmplia i inclou també diverses col·leccions particulars. 

La mostra està organitzada per Museus de Sitges i la Fundació Cultural la Caixa i després de Sitges viatjarà a Madrid (Caixa Forum, del 9 de març al 18 de juny de 2017) i Palma (Caixa Forum, del 12 de juliol al 22 d’octubre de 2017). La mostra persegueix reivindicar l’obra d’una de les figures més rellevants de l’art català amb motiu del 150 aniversari del seu naixement. En aquest sentit, el plantejament del discurs expositiu és emplaçar Casas en el marc de la pintura europea del seu temps, situar-lo en el centre d’una cartografia europea, en la qual l’ecosistema creatiu, nascut a l’entorn de les darreres dècades del segle XIX, es va convertir en un escenari d’una gran vitalitat. 

Les obres s’agruparan a l’entorn de cinc grans blocs temàtics formats per una acurada selecció d’algunes de les produccions més emblemàtiques del pintor barceloní. La narració es veurà enriquida amb un conjunt selecte de realitzacions d’un repertori molt notable de creadors, en els quals o bé es va emmirallar o bé va exercir algun tipus d’influència (Carolus-Duran, Toulouse-Lautrec, Manet, Sargent, Degas, Bastien-Lepage, Withsler, Rusiñol, o Sorolla). Aquesta llista estarà complementada pel paper de mestratge que ell va exercir sobre autors de notable importància com Picasso, Torres-Garcia o Julio Romero de Torres, l’obra dels quals també estarà representada a l’exposició. 

Adaptació del Museu de Maricel

L’exposició Ramon Casas: la modernitat anhelada ocuparà 600 metres quadrats del Museu de Maricel. Això suposa adaptar de ple les tres plantes d’aquest museu per a l’exposició, atesa l’excepcionalitat i dimensió de la seva estructura i la importància dels seus continguts. Els treballs de preparació començaran el proper dilluns, 12 de setembre, i implica el tancament del Museu de Maricel durant dos mesos, fins la inauguració de la mostra. El cap de setmana següent, 17 i 18 de setembre, el Museu obrirà la planta baixa per participar en les activitats de difusió convocades a Sitges. 

Durant els dos mesos preparatoris de la mostra, el Cau Ferrat estarà obert de manera natural. A més, també s’ampliarà els dies de visita del Palau de Maricel, per poder absorbir la notable demanda que tenen els equipaments patrimonials de Sitges des de la reobertura dels museus reformats.

13/01/2016 

El Cau Ferrat, nominat a ser Museu Europeu de l’Any

 cau ferrat

És un dels 49 candidats per a rebre aquest reconegut premi, que lliura el Consell d’Europa des de 1977 

El Museu del Cau Ferrat és un dels 49 candidats a ser Museu Europeu de l’Any, el prestigiós premi que lliura el Consell d’Europa per a distingir els projectes i instal·lacions innovadores, que han demostrat la seva capacitat per “atreure públic i satisfer les expectatives dels visitants en un ambient únic, amb una presentació i interpretació imaginativa, i en enfocament que afavoreixi l’educació i la responsabilitat social”. El Museu Europeu de l’Any (European Museum of the Year Award) és un premi creat el 1977 pel Consell d’Europa, organisme del qual en formen part 47 estats del continent, amb l’objectiu de reconèixer l’excel·lència dels museus europeus. 

El Cau Ferrat és l’únic museu català inclòs en els nomenaments d’enguany. Els 49 candidats procedeixen de 24 estats diferents. A l’Estat espanyol hi ha una altra candidatura, la del Museu del Vi de Pagos del Rey (Zamora). Els estats amb més nominacions són Alemanya, Bèlgica i Itàlia, amb quatre cadascun. La candidatura guanyadora es decidirà amb motiu del Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig. 

L’European Museum of the Year Award (EMYA) és el reconeixement europeu més prestigiós per als museus del continent. Està lliurat pel Consell d’Europa per a distingir les apostes qualitatives i està adreçat tant a museus petits com grans, així com públics i privats. 

El Museu Europeu de l’Any del 2015 va ser Rijkmuseum (Àmsterdam), mentre que el 2014 va ser el Masumiyet Müzesi (Museu de la Innocència, d’Istanbul); el 2013, el Riverside Museum (Glasgow) i el 2012, el Museo Madinat al-Zahra (Córdova). L’únic museu català que ha guanyat l’EMYA és el CosmoCaixa de Barcelona, l’any 2006. El Guggenheim de Bilbao el va obtener l’any 2000. Altres guanyadors han estat el Salzburg Museum (2009), el Victoria and Albert Museum de Londres (2003), el Museu Olímpic de Lausana (1995) i el Musée de la Carmargue d’Arles (1979). 

La inclusió del Cau Ferrat entre els nominats dels EMYA suposa un reconeixement a la reforma i la rehabilitació duta a terme entre el 2010 i el 2014, que ha permès adaptar el que va ser l’estudi de Santiago Rusiñol a les necessitats del segle XXI, tot mantenint i recuperant la seva essència original. Durant el primer any després de la seva reobertura (el 22 de desembre de 2014), els museus del Cau Ferrat i Maricel han rebut més de 55.000 visitants. 

Museu del Cau Ferrat 

El Cau Ferrat es va edificar en dues etapes gairebé successives entre 1893 i 1894 seguint els criteris que Santiago Rusiñol va donar a l’arquitecte, Francesc Rogent. Creat des de la voluntat de desenvolupar la seva concepció de l’Art Total, Rusiñol va concebre el Cau com el santuari de les arts per mitjà de la seva col·lecció artística i de les activitats que s’hi van portar a terme. 

El 1893 hi va dipositar la seva col·lecció de ferro forjat, una de les més destacades d’Europa, i obres medievals de notable valor. A partir de 1894, el Cau Ferrat va créixer amb una extraordinària col·lecció d’art modern així com obres d’escultura, vidres, ceràmiques i objectes artístics. Es pot dir que cadascuna de les peces del Cau correspon a un passatge de la vida de Rusiñol. 

Per les seves estances hi van passar una llarga llista i variada d’artistes i personalitats de tota mena, com Ramon Casas, Enric Morera, Joan Maragall, Àngel Ganivet, Manuel de Falla, Emilia Pardo Bazán, Eugène Ysaye o Benito Pérez Galdós, entre d’altres. 

A la seva mort, el 1931, Rusiñol va llegar el Cau Ferrat a la Vila de Sitges per l’estimació que professava a aquesta població. Dos anys després, el 1933, es va inaugurar com a museu públic, sota el guiatge de Josep M. Folch i Torres que hi va aplicar criteris de museografia moderna però conservant en la seva integritat l’esperit artístic de Rusiñol.

 

L’actuació de reforma ha estat plantejada amb l’objectiu que el Museu del Cau Ferrat torni a esdevenir el Temple del Modernisme. L’obra ha permès la restauració dels diferents espais, la recuperació d’elements patrimonials que havien desaparegut amb el pas dels anys i l’adequació de les estances a la normativa museogràfica i d’instal·lacions actual,  tot mantenint l’esperit estètic  amb què va ser fundat. La intervenció ha dotat l’edifici dels serveis, aplicacions tecnològiques, senyalètica, retolació i establiment de circuïts propis d’un museu del segle XXI. 

El Cau Ferrat conté les col·leccions d’art antic aplegades per l'artista (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari), així com d'art modern (pintura, dibuix, escultura) amb obres de Rusiñol, Casas, Picasso, R. Pichot, Mas i Fondevila, Zuloaga, Regoyos i Degouwe de Nucques, Enric Clarasó, Manolo Hugué i Pau Gargallo, entre d’altres. També exhibeix els dos Greco que Rusiñol va adquirir el 1894 i que van arribar al Cau Ferrat en processó cívica pels carrers de Sitges: Magdalena penitent i Les llàgrimes de Sant Pere. 

Sitges, 13 de gener de 2016 

22/12/2015 

El Museu de Maricel rep cinc pintures del MNAC per a la seva col·lecció permanent

El Museu de Maricel rep cinc pintures del MNAC per a la seva col·lecció permanent
Dos Sunyer, un Rusiñol, un Roig i Soler i un Pruna ja llueixen als seus nous espais
El Museu de Maricel ha enriquit la seva col·lecció permanent amb cinc olis de pintors vinculats a Sitges procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es tracta de dues pintures de Joaquim Sunyer, una de Santiago Rusiñol, una de Joan Roig i Soler i una de Pere Pruna.
Els dos olis de Joaquim Sunyer són Les germanes Ribas (1913) i Les dues cotorres (1917); el de Santiago Rusiñol és Masia blanca, pintat a Mallorca el 1902; el de Joan Roig i Soler és Estudi de Sitges, creat a la vila als voltants de 1896, mentre que el de Pere Pruna data de començament dels anys trenta del segle passat i porta per títol La noia del mocador blanc.
Les cinc pintures han estrenat avui la seva nova ubicació al Museu de Maricel, coincidint amb el primer aniversari de la inauguració d’aquest museu i del Cau Ferrat després de les obres de reforma. La directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, n’ha fet la presentació, acompanyada d’Isabel Sunyer, neta de Joaquim Sunyer; i Margarita Julià i el seu nebot Oriol Julià, descendents directes de les germanes Ribas, protagonistes d’un dels olis cedits i tietes de la pròpia Margarita. Tots quatre s’han fotografiat amb els dos Sunyer darrere seu.
Els dos Sunyer, precisament, han estat instal·lats al costat de La maternitat, del mateix artista, i una de les pintures més representatives del Museu de Maricel. A pocs metres s’ha col·locat el Rusiñol, convivint amb altres olis del mateix artista, mentre que el Roig i Soler llueix a la sala dels lluministes. El Pere Pruna, per la seva part, està ubicat a la planta baixa del Maricel, a la galeria de les escultures, a tocar de la Sala Sert.
La cessió d’aquestes cinc pintures s’ha efectuat gràcies als acords de col·laboració entre el MNAC i Museus de Sitges i la tasca que plegats realitzen a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya.
La presentació de les obres s’ha fet dins la jornada de portes obertes per commemorar el primer aniversari de la reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel després de la reforma. Durant aquest primer any, els dos museus han rebut 55.152 visitants. La xifra total de visitants dels centres gestionats per Museus de Sitges (a més d’aquests dos museus, el Museu Romàntic, la Fundació Stämpfli i el Palau de Maricel) i participants a les diferents activitats arriba als 87.638 entre el 22 de desembre del 2014 i el 15 de desembre passat.

Sitges, 22 de desembre de 2015

18/03/2015 

Enric Morera serà homenatjat amb una exposició i concerts amb motiu dels 150 anys del seu naixement

enric moreraEl compositor de la sardana 'La Festa Major' va estar intensament vinculat a Sitges
Sitges homenatjarà la figura de compositor modernista Enric Morera (Barcelona, 1865 - 1942), amb motiu del 150 aniversari del seu naixement. La Regidoria de Cultura i Museus de Sitges treballen en un programa d'activitats propi, que s'integrarà en el que la Generalitat elabora a nivell nacional. L'obra i la figura d'Enric Morera estan estretament vinculats a Sitges, on va presentar algunes de les seves obres durant les Festes Modernistes promogudes per Santiago Rusiñol i on hi va viure una etapa de la seva vida.
L'acte central del programa serà una exposició que mostrarà aspectes cabdals de la seva obra i de la seva intensa vinculació amb Sitges i de la qual serà comissari el bibliotecari Francesc Parra, especialista en Morera. L'exposició es farà ala nova Sala d'exposicions de Can Rocamora, dissenyada per acollir mostres de petit format vinculades a les col·leccions de Museus de Sitges. El programa també inclourà concerts commemoratius i actes conjunts amb la celebració que prepara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L'activa participació de Morera a les Festes Modernistes el va deixar permanentment lligat a la vila. S'hi va casar amb la sitgetana Maria Riera i Mestre i va residir durant un temps a la platja Sant Sebastià i posteriorment al Mas d'en Puig. Al Cau Ferrat hi ha un ampli retrat seu pintat per Santiago Rusiñol i exposat al Saló Gran. Els fons de Museus de Sitges també conserven cartells originals d'obres amb el seu segell estrenades a les Festes Modernistes, com La fada o L'alegria que passa.
Morera va aterrar a Sitges -com tants altres artistes, escriptors i músics- de la mà de Santiago Rusiñol. El 1893 va participar en la segona Festa Modernista amb la interpretació al Prado de fragments de les seves Sonata en do menor i Quartet en si menor. A la quarta Festa (1897) hi va estrenar l'òpera simbolista La fada, i a la cinquena (1899) hi va posar música a l'obra de Rusiñol L'alegria que passa.
Enric Morera és autor de l'emblemàtica sardana La Festa Major, una de les músiques més representatives de la Festa Major sitgetana. També va posar la música a les sardanes La Santa Espina, La sardana de les monges i Baixant de la Font del gat, entre moltes altres. És autor de més d'un centenar de peces, entre sardanes (per a cobla i per a cor), obres simfòniques, partitures per a escena i poemes corals.
Sitges ja va homenatjar Enric Morera en quatre ocasions: 1911, 1936, 1966 i 1993. El seu nom també bateja un carrer de la zona del Vinyet, a tocar dels de Pintor Sisquella, Josep Carbonell i Gener i el Doctor Benaprès.

05/03/2015 

Les conferències sobre el Noucentisme, ja disponibles en format vídeo 

La propera edició del simposi serà l’any 2016 a Girona 

Els vídeos del primer Simposi Internacional sobre el Noucentisme, que es va celebrar el mes de novembre passat entre Sitges i Barcelona, ja es poden consultar a la pàgina web del Simposi (www.noucentisme.cat). Els enregistraments recullen les ponències, les taules rodones i les presentacions de comunicacions que es van fer durant el tres dies de certamen i, a la vegada, també inclouen les valoracions que en van fer els seus organitzadors.
Més enllà de difondre els continguts de les jornades, la publicació d’aquests vídeos vol mantenir viu l’estudi i revisió sobre el Noucentisme fins a la propera edició del simposi, prevista per l’any 2016 a Girona. Igual que en aquesta ocasió, la cita gironina servirà per a que especialistes catalans i internacionals aprofundeixen el debat i l’estudi sobre els pensaments noucentistes i les aportacions culturals, polítiques i socials d’aquest corrent històric a la Catalunya i l’Europa del primer terç del segle XX.

02/02/2015 

Més de 2.000 persones visiten el Cau Ferrat i el Maricel les dues primeres setmanes de pagament
Les dues primeres setmanes de pagament, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel han registrat 2.091 visitants. Les xifres consoliden l’expectació creada durant les sessions de portes obertes, just després de la reobertura, que va atreure 14.000 visitants en disset dies, interessats en veure el resultat de la reforma i el nou discurs expositiu. Els 2.091 visitants corresponen entre el 16 de gener i l’1 de febrer.
Les dades actuals suposen una mitjana de 170 visitants al dia, si bé aquestes xifres varien entre el cap de setmana (amb notable afluència) i els dies laborables, on el nombre de visitants és més reduït. L’accés al Cau Ferrat i el Maricel té un cost de 7 euros, 4 en el cas dels jubilats, estudiants, famílies, nombroses, aturats i titulars del Carnet Jove.
Els museus obren cada dia de 10 a 17 hores, excepte els dilluns, que tanquen per festa setmanal. Aquesta setmana, comença també les sessions dels primers dimecres de cada mes de portes obertes. Així doncs, el dia 4, tant el Cau ferrat com el Museu de Maricel tindran entrada lliure. La propera entrada gratuïta serà el 4 de març. A partir del març, l’horari d’obertura s’ampliarà fins els 19 hores.

15/12/2014

Reopertura dels Museus

reobertura museus de sitges

El proper 22 de desembre reopertura dels museus i jornada de portes obertes fins el 4 de gener en el horari habitual dels museus.

Programa:

10:00h Parlaments institucionals

10:30h Portes obertes al Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i Can Rocamora.

Interpretació d'obres musicals d'Enric Morera i música popular catalana a càrrec del grup Retiro.

El compte enrere ja entra en la recta final. El proper dilluns 22 de desembre, el president de la Generalitat, Artur Mas, inaugurarà la reobertura dels museus del Cau Ferrat i de Maricel després de les obres de reforma realitzades en els darrers quatre anys. En l’acte està prevista l’assistència d’una llarga llista d’autoritats, entre les quals el president de la Diputació, Salvador Esteve; l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i la ministra de Foment, Ana Pastor, organisme que –junt amb la Generalitat i la Diputació– ha participat en el finançament de l’obra a través de l’1% cultural.   Amb motiu de la seva reobertura, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel realitzaran jornada de portes obertes fins els següents dies: 22, 23, 27, 28 i 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener, entre les 10 i les 17 hores. Els visitants podran recórrer els 2.600 metres quadrats de superfície del Cau Ferrat, el Museu de Maricel i Can Rocamora i admirar la disposició de les col·leccions dels dos museus i els treballs de recuperació i restauració realitzats amb motiu de les obres.   Museus de Sitges inicia aquesta mateixa setmana una campanya de difusió per convidar els sitgetans i els visitants a entrar de nou als museus i “veure’ls amb uns altres ulls

19/08/2014 

La Festa Major també es viu a Museus de Sitges 

Un taller de galetes i la Peça del Mes dedicada als Gegants Vells són els dos actes previstos amb motiu de la celebració 

La Festa Major truca a la porta i els Museus de Sitges s’hi sumen amb la realització de dues activitats que ressalten el caràcter patrimonial de la festa. La primera és el taller familiar Tomeus i Tecletes, aquest dijous, en què els més menuts aprenen a elaborar galetes al costat dels seus pares tot reproduint les imatges més emblemàtiques i representatives de la celebració. Les corones dels gegants, la pell del Drac o l’Àliga, els vestits dels balls populars o els coets dels diables són alguns dels detalls que inspiren aquestes dolces creacions de rebosteria.

El taller Tomeus i Tecletes es va iniciar l’any passat dins el programa d’activitats del Sitgestiu Cultural i, degut al seu èxit de convocatòria, se’n va organitzar una altra edició per Santa Tecla (la Festa Major petita de Sitges). En aquesta ocasió, el taller també s’ha programat per partida doble: d’una banda, dijous 21 d’agost; de l’altra, dissabte 20 de setembre. En tots dos casos, a més, els interessats en participar-hi podran escollir entre la sessió del matí (11h) i la de la tarda (18h), que es faran indistintament a la Fundació Stämpfli.

La segona activitat de Museus de Sitges relacionada amb la Festa Major és la Peça del Mes d’agost, que estarà dedicada als Gegants Vells de la vila. La parella va ser construïda l’any 1897 al conegut taller El Ingenio, a Barcelona, que la va dotar d’una presència imponent (més de quatre metres d’alçada i més de cent quilos de pes). El 1975 se’n va construir una rèplica més lleugera que va deixar les figures antigues en desús, fins que el 1981 es van tornar a restaurar perquè sortissin altre cop pels carrers de Sitges, en aquest cas, amb motiu de la festa de Corpus. Des d’aleshores, els Gegants Vells només participen en aquesta processó religiosa o en altres ocasions especials.

La presentació de la Peça del Mes serà divendres 29 d’agost, a les 19h, a l’Edifici Miramar. L’encarregat de fer-la serà Miquel Marzal, molt vinculat a la vida cultural de Sitges i, concretament, a la seva Festa Major. 

Sitges, 19 d’agost de 2013

12/05/2014

Museus de Sitges restaura el retaule gòtic atribuït a Jaume Cervera

 museus de sitges

Forma part de la col·lecció Pérez Rosales del Museu de Maricel 

L’obra gòtica més important del Museu de Maricel, el Retaule del Salvador, atribuït a Jaume Cervera, enllesteix el procés de restauració als tallers del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on es va dur l’any passat per a sotmetre’l a un procés de recuperació. Els especialistes del MNAC, amb la participació i supervisió dels tècnics de Museus de Sitges, culminen aquestes setmanes els treballs d’actuació a l’obra. 

El Retaule del Salvador presentava diverses patologies, com clivelles, problemes amb la fixació de la capa pictòrica o petites pèrdues. Durant el procés de restauració han aparegut altres problemes derivats d’intervencions anteriors, que han requerit ampliar els treballs de millora. 

Les obres de reforma dels museus han estat una bona ocasió per dur a terme aquesta actuació de restauració. La magnitud de l’operació i les grans dimensions de l’obra (2,79 m de base per 2,47 m d’alt), així com la necessària participació de diferents professionals van aconsellar que la restauració es dugués a terme al MNAC, on hi ha els tallers més complets del país. En aquest centre, a més, és possible realitzar proves radiològiques i fotogràfiques amb infrarojos, així com altres anàlisis de caràcter químic, que requereixen uns equipaments precisos com els de Montjuïc. 

El Retaule del Salvador data dels volts de l’any 1400 i la seva autoria està atribuïda a Jaume Cervera. Procedeix d’Alzina de Ribelles, a la Noguera, i va arribar al Museu de Maricel –on s’exposa  la sala de l’antiga capella– amb la col·lecció Pérez Rosales. És una obra de grans dimensions, que té un presència dominant. 

La restauració ha estat possible gràcies a un acord entre el Consorci del Patrimoni de Sitges i el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya. De fet, és la segona vegada que el MNAC restaura una obra del fons del Museu Maricel, ja que fa dos anys ja ho va fer amb la taula de Sant Joan Baptista de Tobed, del segle XIV, i que es va exhibir a l’exposició El museu explora. Obres d’art a examen, que el mateix MNAC va organitzar l’any passat.

 

Sitges, 12 de maig de 2014

06/03/2014 

Un estudi confirma l’autenticitat de ‘Les llàgrimes de Sant Pere’ del Greco

greco sitges


Els especialistes del Prado confirmen en un informe que va ser pintat per l’artista cretenc

L’oli Les llàgrimes de Sant Pere és, efectivament, de Doménikos Theotokópoulos, el Greco. Així ho ha confirmat un estudi realitzat pels especialistes del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i del Museu del Prado, que ha assenyalat que l’artista de Creta n’és l’autor davant algunes tesis que havien posat en dubte la seva autoria. Les llàgrimes de Sant Pere i Magdalena pentinent amb la creu són els dos olis del Greco que van ser adquirits per Santiago Rusiñol i que formen part del fons del Cau Ferrat.

L’informe que valida l’autoria del Greco ha estat realitzat pels tècnics del Prado a proposta de Museus de Sitges, amb la intenció d’eliminar tots els dubtes que n’hi poguessin haver entorn l’autenticitat de l’obra. La sospita que aquesta i altres pintures del Greco tinguessin una autoria diferent l’havia despertat l’historiador de l’art Harold Wethey a mitjans del segle passat arran de diferents estudis que hi havia realitzat i que considerava que aquest i altres olis del Greco podrien haver estat realitzats a l’estudi de l’artista cretenc, però no necessàriament de la seva mà. Aquest interrogant havia planat durant tot aquest temps sobre aquesta i altres peces del Greco, si bé en cap cas ningú no n’havia pogut demostrar que tinguessin una autoria diferent.

Per aquest motiu, Museus de Sitges ¬–davant la propera reobertura del Cau Ferrat i aprofitant la commemoració del 400 aniversari del Greco– volia la confirmació exacta de la seva autoria. Amb aquesta intenció, el cap de Col•leccions, Ignasi Domènech, va gestionar que el MNAC i el Prado estudiessin a fons l’obra per emetre un dictamen.

L’oli va portar-se als laboratoris del MNAC, on es va elaborar les radiografies necessàries que permetessin analitzar-ne l’autoria. Aquests informes van portar-se al Prado, que disposa dels millors especialistes –amb Carmen Garrido al capdavant– que verifiquen l’autenticitat dels olis del Greco. Durant els darrers trenta anys, els tècnics del Prado han realitzat diferents informes, alguns dels quals han apuntat que obres que havien estat considerades del Greco no podien gaudir d’aquestes autenticitat en l’autoria. No és el cas, però, de Les llàgrimes de Sant Pere, que segons la verificació dels especialistes del museu madrileny és de Doménikos Theotokópoulos.

El resultat d’aquest procés d’estudi tècnic s’exposaran en la nova sala d’exposicions de Can Rocamora, l’edifici que enllaça el Cau Ferrat i el Museu de Maricel. Aquesta nova sala, d’uns 100 metres quadrats, s’obrirà amb la reobertura dels museus i està destinada a exposicions temporals de petit format. La primera mostra serà, precisament, sobre aquest procés d’estudi. L’exposició tindrà un caràcter pedagògic i presentarà el procés d’anàlisi, que inclou les radiografies científiques fetes als laboratoris del Prado.

Les llàgrimes de Sant Pere i la Magdalena pentinent amb la creu van marxar la setmana passada a Toledo, on seran exhibits a l’exposició El griego de Toledo, un dels actes centrals de la commemoració del 400 aniversari del naixement del genial pintor cretenc. Els dos olis sitgetans del Greco van ser adquirits per Santiago Rusiñol el 1894 a París. Quan van arribar a Sitges, Rusiñol hi va organitzar una processó pels carrers del poble, fins al Cau Ferrat, on hi són des d’aleshores.

10/02/2014 

L’exposició ‘Esprit Montmartre’, a Frankfurt, exhibeix tres olis del Cau Ferrat

museus de sitges


Les obres de Rusiñol i Casas llueixen a les sales de la Schirn Kunsthalle
L’exposició Esprit Montmartre, que es va inaugurar divendres a la Schirn Kunsthalle de Frankfurt, exposa tres de les joies més preuades del fons del Cau Ferrat: les pintures Cementiri de Montmartre, de Santiago Rusiñol; Ball al Moulin de la Galette, de Ramon Casas, i Retratant-se, pintada a quatre mans per tots dos artistes. Els tres olis tornaran a Sitges a començament de juny, a punt per a lluir en el nou Cau Ferrat ja reformat.
Esprit Montmartre és un complet recorregut per la pintura europea de finals del segle XIX i començament del XX, que recull l’ambient que es respirava en aquest barri parisenc, quan atreia artistes d’arreu. El mateix Rusiñol i el seu grup van fer assídues excursions a la capital francesa, que van quedar reflectides en els seus olis, com els exhibits a l’exposició de Frankfurt.
A finals del segle XIX, Montmartre va actuar com a imant per a la bohèmia europea i va aconseguir reunir una intensa vida artística, que va reafirmar la condició de París com a capital universal de les arts. La pintura moderna catalana va néixer marcada clarament per la influència d’aquell esperit i les tendències estètiques que se’n van derivar.
Els tres olis cedits per Museus de Sitges per a Esprit Montmartre conviuran a les sales de la Schirn Kunsthalle de Frankfurt amb obres dels artistes més significatius de l’època i que van desenvolupar part de la seva carrera a París: Van Gogh, Degas, Toulouse-Lautrec, Steinlein, Modigliani, Bonnard, Raffaelli, Maurice Utrillo o Picasso. L’exposició també mostra dos gravats del sitgetà Joaquim Sunyer cedits pel Museu Nacional d’Art Modern: Interior d’un cabaret a Montmartre i Le clochard.
El catàleg de l’exposició de la ciutat alemanya inclou un article de la directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, titulat “Art, bohèmia i joventut: artistes catalans a Montmartre”, on constata la significativa presència catalana al barri parisenc en el tombant de segle i avalua el relleu significatiu que va tenir al Sitges de les Festes Modernistes i dels anys previs al Noucentisme.