Log In

Acceder

¿Ha olvidado su contraseña?

Subtotal del carrito: € 0,00

El desconcert i el record en l’art de Saadi Youssef i Hamid Meshedani

 

20/05/2016 

“La persistència de la fragilitat” 

El desconcert i el record en l’art de Saadi Youssef i Hamid Meshedani  

Aquest dissabte 14 de maig al Atelier Blanca de Nicolás s’inaugurava l’exposició La persistencia de la Fragilidad que es podrà visitar fins el 24 del mateix mes. L’exposició mostra algunes de les obres que l’artista sitgetà Hamid Meshhedani ha fet en un projecte comú amb el gran poeta àrab Saadi Youssef; un projecte en el que els dos artistes han treballat conjuntament per a la creació d’un llibre on els versos de Youssef i les imatges de Meshhedani estableixen relacions que traspassen les fronteres del llenguatge i la realitat més immediata. El llibre, titulat “Intents de relació”, actualment només es troba publicat en el seu idioma original, l’àrab, tanmateix aviat sorgiran traduccions a l’anglès. 

Els dos artistes comparteixen un mateix origen: Bagdad; i formen part del mateix crit que busca enmig d’un context hostil i un exili imposat, allò humà. Comparteixen una memòria individual, la de la diàspora, però escriuen la Història col·lectiva. La comunicació i el llenguatge són idees que es reiteren en un i altre creador. La recerca per a fer entenedor el gran crit en una societat habituada a les deformacions més grotesques de la realitat i els discursos. Els jocs de miralls i les “societats pantalla” impossibiliten veure més enllà de les ombres projectades sobre les parets de la nostra cova. Precisament els versos de Youssef beuen directament d’una memòria individual i una realitat particularíssima (en tant que allunyada de la nostra) i la despulla fins a deixar-ne l’essencial, allò que és present sempre: l’esquelet. Tot plegat sense perdre mai el to directe i narratiu del qui busca mostrar i fer comprendre alguna cosa. 

Meshhedani per la seva banda, segueix un procés comunicatiu molt proper i a la vegada particular, en la seva línia artística. L’abstracció té una presència important amb geometries i estructures pures en espais inconcrets. Tanmateix, la connexió amb la realitat immediata es manté en petits elements com els murs de maons o la balustrada irregular del jardí. D’aquesta manera, les estructures i geometries no són elements incrustats en un paisatge sinó que són paisatges reduïts a les entranyes que només el pinzell pot percebre. No és abstracció doncs, de la mateixa manera que Youssef és “poeta de l’univers humà”. 

La connexió de la poesia de Youssef amb allò més immediat, figuratiu, és molt especial. Els seus versos són visualment molt vius per la confluència de mil conceptes, objectes, colors i paisatges combinats de tal manera que conformen un espai absolutament particular, individual però a la vegada general per ésser conformat per elements ordinaris presents en l’imaginari col·lectiu. La combinació i la confluència d’aquests fragments de realitat donen com a resultat una realitat desconcertant on els significats i els rols dels nostres conceptes i objectes s’intercanvien; les plantes es desmaien silenciosament, els plats s’estremeixen pel soroll dels bombardejos i les ciutats giren i desapareixen... No és abstracció doncs. No és res més que el nostre món sense filtres ni jocs d’ombres. 

La lluita per la persistència de la memòria i la seva fragilitat i inestabilitat és central per a comprendre la complexitat de la comunicació i d’un discurs que vol fer créixer dins les consciències un sentit humà de la història. El moviment, element essencial d’allò fugisser, és absolutament present en l’obra de Hamid Meshhedani. Les estructures i geometries exploten en mil pedaços algunes vegades, d’altres cauen o col·lisionen entre elles. Tanmateix el moviment i el seu ritme sempre és sostingut, es manté en l’estatisme. En definitiva hi ha la necessitat d’una persistència d’allò fràgil, la necessitat de mantenir viva alguna cosa tan fugissera com el record; el record d’allò que no és, que s’ha perdut i el record de l’horror que deixa de ser-ho quan no es recorda. 

Maria Llopart Moreno

08/09/2015 

Opening del BEART SITGES WEEK

 sitges bears week 2015

El passat divendres 4 de setembre a Sitges se celebrà l’opening de la gran festa dels Bears que dues vegades a l'any inunden la vila juntament amb el beART SITGES WEEK. L'atelier de Blanca de Nicolás rebé l'associació dels Bears de Sitges que atorgaren els premis honorífics a tots aquells establiments i artistes que d'una manera o altra havien ajudat aquesta comunitat. A més, l'artista amfitriona presentà l'exposició “Un oso en tu vida” y feu l'entrega d'una obra per a la subhasta benèfica per la SIDA. Tot plegat amb la companyia de  la regidora de turisme, platja i comerç com a alcaldessa accidental Aurora Carbonell, la regidora de via pública i esports Carmen Almirall, Eduardo Carrillo com a regidor de recursos humans i educació, així com també dels membres de l’oposició Ferran Llompart i Lluís Vinyet i ,com no podia ser d’una altra manera, també Madame Sitges -ja tot un personatge símbol de d’identitat sitgetana-. 

La comunitat dels Bears és encara prou desconeguda tot i que ja compta amb una història de més de tres dècades. Es tracta d’una subcomunitat dins els homes homosexuals que sorgí com a resposta crítica al prototip d’home gai efeminat amb un cos perfecte impossible d’aconseguir. Els Bears busquen la reivindicació dels cossos reals i de l’atracció cap a la bellesa no estandarditzada pels mitjans de comunicació. A banda dels esquemes estètics, els Bears també han trencat amb els esquemes de valors potenciant una marcada actitud pacífica i de fraternitat entre ells i amb la resta del món mitjançant obres benèfiques com és el cas de l’esdeveniment sitgetà d’aquest divendres. 

L’ós és un dels símbols més presents en la cultura popular contemporània en referència a l'amistat, la tendresa i la infantesa. Un símbol que sorgí als EUA arran d'una anècdota en la que el president Theodore Roosevelt salvà la vida d'un ós en una cacera. Fou llavors quan es popularitzà l’ós juntament amb l'aparició dels primers peluixos. Des de llavors la imatge d'aquest animal ha sigut utilitzada freqüentment en joguines, mascotes publicitàries i fins i tot aliments com és el cas dels caramels de goma. Tant és així que l'art no podia quedar exempt d'un símbol tan present i exemple d'això són els artistes que utilitzen els caramels per fer-ne mosaics o el gran projecte de United Buddy Bears. Aquest projecte artístic tan popular per la seva vistositat -figures d'ossos de mesura natural cada un dels quals és pintat per un artista de nacionalitat diferent i que s'exposen en les places de les ciutats més importants del món- ha aconseguit ser un símbol de la pau mundial exposant en zones conflictives o posant de costat els óssos de nacions en enemistat eterna. En definitiva doncs, l'ús de la imatge de l'ós és també l'ús i la reivindicació de la pau i la germanor. 

En les obres de Blanca de Nicolás que s'exposaven aquest divendres, hem trobat retrats en fotografia, dibuix i la combinació de les dues tècniques del peluix d’ós acompanyant la nuesa de la figura de l'home. Sempre és un exercici interessant el d’elevar un objecte de la vida que per alguns fins i tot pot ser banal, a la categoria d’art. Aquells objectes tan integrats en la quotidianitat que hom no arriba a percebre en la seva totalitat els valors que hi amaga. És per això que sempre pot ser lúcid cedir espai i protagonisme a tals objectes. En el cas de les obres exposades a “Un oso en tu vida” juntament amb l’obra cedida per a la subhasta, també trobem la línia característica de Blanca de Nicolás on la bellesa de l’home en tots els seus sentits irradia de l’obra. Així doncs, una combinació que sembla tan explosiva com és la de l’ós de peluix amb la sensualitat dels dibuixos de Nicolás, ha resultat ésser una imatge bella on l’ós oculta de forma insinuant el cos a la vegada que, d’alguna manera, ós i cos es fonen en una mateixa cosa. 

En definitiva, la gran festa d’aquest divendres no només ha sigut l’obertura a una llarga llista d’activitats en relació amb la comunitat Bear, sinó també una fructuosa trobada per la reivindicació d’aquest col·lectiu, pel seu objectiu benèfic i per la gran presència artística que tant ha enriquit la trobada. 

maria llopart morenoMaria Llopart Moreno





Presentació de l'obra "HOME" a l'Atelier Blanca de Nicolás

exposicio blanca de nicolas sitges

exposicio blanca de nicolas sitges

L'artista Blanca de Nicolás s'ha sumat a la Bears Week, que se celebra aquests dies, amb la presentació de l'obra "Home", que ha comptat amb el model Marc.

Al llarg de tota la tarda molts amics de l'artista i de Bears Sitges s'han acostat a l'Atelier Blanca de Nicolás, on també ha destacat la presència de la Gay Sitges Link.

La presentació del quadre "Home", que ha estat molt emotiva s'ha complementat amb la música en directe de Fernando i Cristian.

Els organitzadors de Bears Week han felicitat Blanca per la iniciativa, recordant que després de 13 edicions de l'activitat, era la primera vegada que s'iniciava a través de l'art.

Text Albert Roca