Log In

Acceder

¿Ha olvidado su contraseña?

Subtotal del carrito: € 0,00

El Arca de Noé a Sitges

17/10/2015

El Arca de Noé a Sitges

Galeria Fotogràfica

el arca de noe sitges 2015

Per tercer any consecutiu l'arca de Noé junt amb els membres del Ram de tot l'any han fet una ofrena floral a l'estatua de Santiago Rusinyol, han continuat amb una visita al Cau Ferrat i mes tard es reuniran per fer un dinar. 

04/10/2014

El Arca de Noé a Sitges

Galeria Fotográfica

el arca de noé a Sitges

Aquest cap de Setmana els membres de la associació El Arca de Noé varen fer uns actes culturals i gastronomics a Sitges. Els actes van ser els següents: una ofrena floral conjunta amb les dones del Ram de Sitges al seu fundador Santiago Rusiñol. Visita al Cau Ferrat i Palau Maricel, visita a la Fundació Pre Stämpfli, ofrena floral al Monument El Greco i menjar gastronòmica al Restaurant Pic-nic. 

¿Que es el Arca de Noé?

El Arca de Noé es una associació lúdico-cultural-humorística que va ser fundada per Santiago Rusiñol i Joaquim Ciervo a l'any 1297.
Pertanyen a L'Arca tots aquells que són prou animals per entrar-hi sense limitació d'edat, sexe ni professió.
L'Arca fa 8 Pinsos a l'any, des de el mes de octubre fins a juny, i que és quan es reuneixen al voltant de la taula tots els animals, barrejant artistes, empresaris, politics,... amb l'unica intenció comú de compartir mantell i passar-ho bé.
En un d'aquest pinsos s'entreguen el Premis Gasela i Pantera al periodista més àgil i al mes agressiu desde l'any 1965 i el premi paparra a aquell col·lectiu o persona que es destaca per la realització o projecció d’activitats relacionades amb la defensa dels valors socials des de l'any 2002.
Per ser animal del Arca, cal haver assistit a alguns pinsos i estar apadrinat per un animal que es el qui proposa l'ingres del nou animal. Dues vegades a l'any es celebren el batejos incorporant els nous animals en un acte en els que se'ls entrega el carnet, la banda i se'ls bateja amb la branca de llorer.
Despres del bateig el nou animal únicament se l'anomena pel nom de l'animal que adopta, siguent únic d'aquí en endavant.
L'arca col·labora també en actes civilc i culturals de la ciutat, defensant les tradicions , als germans animals i promocionen tot tipus d'activitat que defensi el seus objectius.

Historia:

Era l’any 1927. Aquell gran artista anomenat Santiago Rusiñol estava reclòs a casa seva perquè no es trovaba gaire bé. Els seus amics es tornaven per fer-li companyia. Una tarda l’il.lustre crític i publicista (i barceloní cent per cent) Joaquím Ciervo, estava de torn.

Ciervo que és un home xerraire, amic de l’anècdota, especialment del vuit-cents barceloní, va explicar a don Santiago que son pare li havia explicat que allà per l’any 1870, a la Fonda Falcó, havia assistit a un apta divertidíssim, simbòlic i molt original, atès que tots els assistents tenien cognoms irracionals. Aquel apta -mongetes amb llomillo- es va anomenar Dinar de les Bèsties i fa fer molt d’aldarull. Comentant aquella història Ciervo proposà a Rusiñol:

- I si ens divertíssim una mica? Que us sembla si organitzem una penya humorística. Bé, mans a l’obra… Mireu: vos i jo tenim cognoms d’animals i moltes són les persones que es troben en el nostre cas. La penya podria anomenar-se Arca de Noé.
Rusiñol es va animar. La idea li agradava, com tot el que fos humorisme i entremeliadura. El seu comentari va ser breu i sucós:

D’aquesta manera – va dir – jo seré l’animal de ploma més petit, però tambè el més bell.
Amb la seva característica activitat, Ciervo va iniciar els treballs. La penya va ser un fet. Al cap d’uns dies, a l’Arca de Noé ja hi havia un llop, un conill, un lobo, un garrí, etc, etc.

Rusiñol va rebutjar la presidencia, objectant que era un animal mandrós. Llavors va ser nomenat president honorífic per in eternum, i de la presidencia efectiva se’n va fer càrrec en Joaquím Ciervo. La penya va ser, des del començament, reducte d’humor, però també d’art. El seu historial – impossible de concretar en uns fulls- va ser escrit pel seu cronista La gran Miloca (època de l’ocell Miloc) amb marcat estil ciervístic. Proliferen els sopars i les visites al Parc Zoològic i el lliurament de condecoracions amb discursos davant les gàvies. L’Arca de Noé va tenir un himne, un òrgan oficial – La Gatzara- i un penó, el símbol del qual reproduiexo.

És clar que no van faltar les persones serioses que van censurar aquell rebrot d’humor vuitcentista, però van caure en el més horrible dels ridículs.

Perquè, cal dir-ho, la Penya era de barrilaires, però de cert to. Prova d’això, és la següent anècdota. El boxejador Primo Carnera va sentir grans disitjos d’entrar a l’Arca. Quan la proposta d’ingrés fou discutida, don Santiago, amb aquella veu pausada i socarrona va emetre el seu vot en contra amb aquestes paraules:

- No fem el primo, que siguem animals, hi passo, pero bèsties, no.