Log In

Acceder

¿Ha olvidado su contraseña?

Subtotal del carrito: € 0,00

Can Pere Mestres

24/04/2017

L'Associació de Veïns Cases del Sord, Can Pei i La Plana interposen Recurs Potestatiu de Reposició al Ple de l'Ajuntament de Sitges

can pere mestre 

L'Associació de Veïns Cases del Sord, Can Pei i La Plana  interposen Recurs Potestatiu de Reposició contra l’acord adoptat pel Ple d’aquest consistori, d’aprovació inicial del projecte executiu de rehabilitació de la Masia de Can Pere Mestres per la creació de l’espai d’acollida d’indigents, celebrat a 27 de març de 2017.

Els motius son que en cap moment cap representant de l’Ajuntament s’ha posat en contacte ni ha formulat cap consulta als residents i grups d’interès del barri sobre l’esmentada creació d’un espai d’acolliment de persones sense sostre o alberg prèviament a dita aprovació, i consideren nul el projecte ja que vulnera el POUM de Sitges i la Normativa Urbanística ja que l’esmentada finca no hi figura inscrita, i que el solar on radica, és un porció de terreny destinada a zona verda.

També diuen queCan Pei pateix una gran mancança d’equipament, i considerem que el destí que se li pot donar a la Masia Can Pere Mestres pot ser un altre que ofereixi un major servei als residents i alumnes de la resta de barris de Sitges que acudeixen diàriament a Can Pei

La Regidora de Benestar Social va deixar clar que només s'havia aprovat la rehabilitació de l'edifici. tota la declaració integra a 

Copia del Recurs Potestatiu de Reposició 

AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SITGES


XXXXXXX, amb DNI XXXXXXX-J com legal representant de L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CASES DEL SORD , CAN PEI I LA PLANA, amb CIF XXXXXXXX i adreça a efectes de notificacions XXXXXX, telèfon XXXXXXX comparec i

MANIFESTO

Els estatuts de l’associació en el seu article segon, estableixen que els fins de la mateixa són:

a) Agrupar els socis veïns dels barris, Cases del Sord, la Plana i Can Pei i assumir la representació dels seus interessos, així com adoptar aquelles resolucions que afectin aquests interessos, actuant per aconseguir les millores de la comunitat i el seu desenvolupament humà i ciutadà, en busca de la millora de la vida comunitària de la zona.

d) L’associació es constitueix per ser el solc específic de canalització de les reivindicacions comunitàries del seus associats i gestionar davant tercers els interessos comuns, defensant-los amb tots els estris que permeti la normativa vigent.

Que amb el present escrit i dins el termini atorgat, interposo RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ, de conformitat amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú́ de les administracions públiques, contra l’acord adoptat pel Ple d’aquest consistori, d’aprovació inicial del projecte executiu de rehabilitació de la Masia de Can Pere Mestres per la creació de l’espai d’acollida d’indigents, celebrat a 27 de març de 2017.
S’aporta amb el present ANNEX amb els acords de les comunitats de veïns a les que represento per la presentació d’aquest recurs. 

Fonamento el recurs en les següents,

A L · L E G A C I O N S


PRIMERA.- OBJECTE DEL RECURS I MANCA DE COMUNICACIÓ PRÈVIA

L’objecte del present recurs és l’aprovació per part del Ple, del projecte executiu de rehabilitació de la Masia de Can Pere Mestres, amb la finalitat de crear un espai per l’acollida d’indigents. No va ser fins a data 28 de març de 2017 que aquesta associació va tenir coneixement dels fets a través de les xarxes socials.

En cap moment cap representant de l’Ajuntament s’ha posat en contacte ni ha formulat cap consulta als residents i grups d’interès del barri sobre l’esmentada creació d’un espai d’acolliment de persones sense sostre o alberg prèviament a dita aprovació.


SEGONA.- SOL·LICITUD D’INFORMACIÓ DEL PROJECTE

A la vista dels esdeveniments, amb data 30 de març de 2017, ha tingut entrada al registre d’aquest Ajuntament sol·licitud d’accés a l’expedient confeccionat per la Comissió Informativa als efectes de poder conèixer l’abast del projecte i la repercussió que podria tenir per la convivència del nostre barri (Registre d’entrada número 5082).

També a data de 5 d’abril de 2017 s’ha sol·licitat certificat sobre els acords adoptats pel Ple, amb la finalitat de conèixer l’abast dels mateixos. S’aporta com DOCUMENT 1, còpia de la sol·licitud amb registre d’entrada número 5546.

A data 18 d’abril de 2017 s’ha sol·licitat còpia de l’informe jurídic previ a l’elaboració del projecte de rehabilitació de la Masia de Can Pere Mestres preceptiu. S’aporta com DOCUMENT 2, còpia de la sol·licitud amb registre d’entrada número 6163.

A dia d’avui hem pogut consultar l’expedient confeccionat per la Comissió Informativa, però no hem obtingut el citat informe jurídic previ a l’elaboració del projecte de rehabilitació de la Masia. 

La manca d’informació pot crear indefensió a aquesta part, vulnerant el dret de la ciutadania a la seguretat jurídica, com a dret fonamental de l’article 9.3 de la Constitució, així com l’article 13. d) LPAC i la normativa local específica, com és l’article 228 del Reglament Orgànic Municipal de Sitges.

TERCERA.- NUL·LITAT DEL PROJECTE.
PROJECTE QUE VULNERA EL POUM DE SITGES I LA NORMATIVA URBANÍSTICA.

El projecte aprovat pel Ple, consisteix en la rehabilitació de la Masia de Can Pere Mestres, situada entre el passatge de Can Pere Mestres i el carrer Can Pei, finca que es troba declarada en estat de ruïna, tal i com es desprèn del cadastre (DOCUMENT 3). De nota simple obtinguda del Registre de la Propietat (DOCUMENT 4), es pot comprovar que l’esmentada finca no hi figura inscrita, i que el solar on radica, és un porció de terreny destinada a zona verda, que va ser adquirida per l’Ajuntament de Sitges per cessió en escriptura pública a 19 d’octubre de 1992.

El POUM de Sitges, concretament PPU4, que data de l’any 1992, qualifica l’espai on es troba la masia com a zona A2, es dir, com parcs, jardins i places públiques, i per tant, ens trobem enfront d’una zona on no es permet la construcció d’habitatges o equipaments, per ser sòl no urbanitzable.

Segons el Pla d’usos de les zones qualificades com A2, solament s’admeten usos públics en zona de parc.

El fet que la Masia sigui anterior al PPU4 de Sitges i no es trobi inscrita al Registre de la Propietat, comporta que es trobi fora d’ordenació, per trobar-se dins d’un sistema d’espais lliures, i en aplicació de la normativa urbanística aquesta no pot ser reconstruïda, ni rehabilitada, tal i com afirma l’article 108.3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, en endavant TRLUC, citant que els canvis d’usos de les construccions i les instal·lacions que estan fora d’ordenació es poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulades a l’art. 53.3.f) TRLUC. L’esmentat precepte regula el règim d’us provisional del sòl, establint en el seu apartat quart, que no poden autoritzar-se en cap cas com ús provisional el residencial ni, en sòl no urbanitzable, els usos disconformes amb el citat règim del sòl. Per tant, podem concloure que la rehabilitació de la finca, no és un ús provisional, si no que la seva finalitat és destinar-ho a alberg de forma indefinida, de manera que vulnera clarament la normativa urbanística.

 


Per altra banda, l’article 47.3 TRLUC, estableix:
“ És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50 i 51:

a) Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials.

b) Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del pri-mer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui pre-servar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques.

c) Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

3 bis. Les construccions a què fa referència l’apartat 3 han d'haver estat incloses pel plane-jament urbanístic en el catàleg que estableix l'article 50.2, amb vista a destinar-les a habi-tatge familiar; a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d'educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha d'ésser previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places. Les construccions a què fa referència l’apartat 3.b i c en cap cas es poden reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els casos, els usos de les construccions a què fa referència aquest apartat han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.”

La normativa al respecte és clara en aquest sentit, al establir que en sòl no urbanitzable, es podran rehabilitar masies que calgui preservar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials (art.47.3.a TRLUC).

Ara bé com es pot veure, l’apartat 3 bis d’aquest mateix precepte estableix que per a ser considerades com masies rehabilitables en sòl no urbanitzable, han d’haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg que estableix l’art. 50.2 TRLUC, amb vista a destinar-les als usos que es preveuen a la norma. Al Catàleg de Masies, Cases Rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Sitges, no trobem que hi figuri la Masia de Can Pere Mestres.

Motiu pel qual es pot concloure que el projecte executiu de rehabilitació de la Masia de Can Pere Mestres, vulnera el POUM de Sitges i la normativa urbanística.
L’article 214 a) TRLUC, estableix com infracció urbanística molt greu:

“Els actes tipificats per l’article 213.a que es duguin a terme en sòl no urbanitzable altre que el que el planejament urbanístic classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable en virtut del que disposa l’article 32.a, o en sòl urbanitzable no delimitat, o en terrenys que el planejament urbanístic reserva per a sistemes urbanístics locals altres que els d’espais lliures, viari o d’equipaments comunitaris esportius públics.”

Concretament l’article 213. a) cita:

“Els actes de parcel·lació urbanística, d’urbanització, d’ús del sòl i el subsòl i d’edificació contraris a l’ordenament jurídic urbanístic que es duguin a terme en terrenys que el plane-jament urbanístic classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable en virtut del que disposa l’article 32.a, o en terrenys situats en qualsevol classe de sòl que el planejament urbanístic reserva per a sistemes urbanístics generals o bé per a sistemes urbanístics locals d’espais lliures, sistema viari o d’equipaments comunitaris esportius públics.”

Així doncs no només ens trobem enfront d’una vulneració, si no una infracció tipificada com a molt greu pel TRLUC.

A més a més, en tot cas, tampoc estaria permès l’ús que se li vol donar a la Masia un cop rehabilitada, ja que l’ús d’alberg per indigents no es pot emmarcar dins dels usos previstos a l’art. 50.2 TRLUC, sent una enumeració d’usos numerus clausus, i per tant taxativa.

En darrer lloc, aquest consistori tampoc ha iniciat el procediment necessari per la modificació dels sistemes urbanístics d’espais lliures, zones verdes o d’equipaments esportius, recollit a l’article 98 TRLUC, que fixa el següent:

1. La modificació de figures del planejament urbanístic que tingui per objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació. Els canvis proposats dels terrenys qualificats d'equipaments esportius només poden comportar que se n'ajusti la superfície quan ho requereixi l'interès prevalent de llur destinació a espai lliure o zona verda.

2. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques aprova definitivament la modificació de les figures de planejament a què fa referència l'apartat 1, amb l'informe previ favorable de la comissió territorial d'urbanisme competent i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

3. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, no obstant el que dis-posa l'apartat 2, en el cas que un terç del nombre legal de persones membres de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya ho sol·liciti, ha de sotmetre l'expedient de modificació a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. En aquest supòsit, la resolució definitiva de l'expedient correspon al Govern i només pot ésser aprovatòria si l'informe de la Comissió Jurídica Assessora és favorable.

4. La resolució definitiva de les modificacions a què fa referència l'apartat 1 s'ha d'adoptar en el termini de dos mesos des de l'emissió del darrer informe. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s'ha adoptat cap resolució expressa, s'entén que la modificació ha estat denegada.

5. La tramitació regulada per l'apartat 2 no s'aplica a les modificacions esmentades que siguin incloses en el procediment de revisió d'un pla d'ordenació urbanística municipal, ni tampoc als ajustos en la delimitació dels espais esmentats que no n'alterin la funcionalitat, ni la superfície, ni la localització en el territori.

6. Les propostes de modificació regulades pels apartats 1 i 5 han de justificar en la memòria pertinent, i mitjançant la documentació gràfica que sigui necessària, que es compleix el que estableix aquest article.

De l’exposició anterior de motius, queda palesa la nul·litat del projecte, essent contrari a la normativa urbanística vigent, motiu pel qual no pot prosperar la rehabilitació de la Masia de Can Pere Mestres.

QUARTA.- CONSTRUCCIÓ DECLARADA EN ESTAT DE RUÏNA

Com ja hem mencionat amb anterioritat la finca va ser declarada en estat de ruïna, tal i com es pot verificar al Cadastre.
L’estat de ruïna es pot definir com la situació d’un edifici que, per defectes dels seus ele-ments constructius, amenaci perill d’esfondrament per la seguretat pública.

L’art. 198.2 TRLUC, estableix el següent:

“2. Es declara l'estat ruïnós d'una construcció o de part d'una construcció en els supòsits següents:

a) Si els danys comporten la necessitat d'una veritable reconstrucció de l'edifici perquè no són reparables tècnicament pels mitjans normals.
b) Si el cost de les obres de reparació necessàries per complir les condicions mínimes d'habitabilitat, en el cas d'habitatges o altres de similars per a altres usos, és superior al 50% del cost d'una construcció de nova planta de característiques similars a l'existent, pel que fa a la dimensió i l'ús.
c) Si cal executar obres imprescindibles per a l'estabilitat de l'edificació i la seguretat de les persones, no autoritzables en virtut de l'ordenament urbanístic en vigor.”

De l’enumeració anterior de supòsits, només cal que se’n doni un d’ells tal i com es desprèn de dilatada jurisprudència existent al respecte.

Aquesta part entén que es va declarar administrativament l’edifici en estat de ruïna en atenció als danys que presenta la masia, la qual està amb el sostre completament derruït i amb l’estructura molt afectada.

Alhora l’apartat tercer i quart del mateix precepte citen:


“3. La declaració de ruïna legal que afecta un edifici que no està catalogat, no és objecte d'un procediment de catalogació i no està declarat com a bé cultural, comporta per a les persones propietàries l'obligació de rehabilitar-lo o enderrocar-lo, a la seva elecció, llevat que d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic la rehabilitació no sigui autoritzable, cas en què comporta l'obligació d'enderrocament. Les persones propietàries han d'executar rehabilitació o l'enderrocament, segons s'escaigui, en el termini fixat per l'ajuntament, i sens perjudici de l'aplicació de l'execució subsidiària a càrrec dels propietaris o propietàries, si s'escau.

4. En el cas d'una declaració de ruïna legal que afecti un edifici catalogat, objecte d'un pro-cediment de catalogació o declarat bé cultural, correspon a l'administració competent la determinació dels efectes de la declaració de ruïna, sens perjudici de l'obligació de les per-sones propietàries d'adoptar les mesures urgents i imprescindibles per mantenir-lo en condicions de seguretat.”

En el cas que ens ocupa tot apunta que el deure de l’Ajuntament hagués sigut el d’enderrocar la finca, ja que es troba en una zona verda, que esta fora d’ordenació i es tracta d’una Masia no catalogada.

Ara bé, en el moment actual, i considerant que la Masia ja constitueix un element de Can Pei, aquesta part considera que es deure d’aquest consistori l’adopció de mesures per mantenir-lo en condicions de seguretat. Per altra banda, els veïns del barri advoquem per la conservació de part de l’estructura de l’edifici com a símbol i element paisatgístic del barri, en consideració a la proposta feta per la Taula del Tercer Sector, en els pressupostos participatius de l’any 2015, sobre la rehabilitació de la finca com a taller ocupacional durant la rehabilitació destinada a l’assegurament de l’estructura i l’entorn, com a possible element arquitectònic d’interés municipal, entès com a tasca ocupacional per a persones amb risc d’exclusió social, el qual comportaria un cost d’execució bastant menor i beneficiaria tant a un col·lectiu de persones necessitades com als veïns en quant a que recuperarien un espai d’oci i esbarjo pel barri.


CINQUENA.- INADEQUACIÓ DE L’ACTIVITAT D’ESPAI D’ACOLLIDA D’INDIGENTS

Subsidiàriament i en el cas que es consideri que la reconstrucció total de la Masia és ajustada a dret, creiem el següent:

El Ministerio de Sanidad, Política Social y Igualdad, a l’any 2011, va confeccionar un document que cercava ser una eina de referència pel debat i l’adopció d’acords, així esdevenir una guia per a tots els professionals, polítics i tècnics en la planificació i avaluació dels recursos i serveis a les persones sense llar. Concretament el document s’anomena: “Configuración de una red local de atención a persones sin hogar integrada en el Sistema Público de Servicios Sociales: 100 argumentos y propuestas”; en el punt 33 ubicació i anàlisi de l’impacte en el territori, del capítol cinquè d’aquesta guia, trobem que es cita el següent:
“La decisión de ubicar cualquier centro de atención a personas sin hogar en el territorio ha de llevarse a cabo analizando con detalle su impacto en el entorno más inmediato y, en su caso, estableciendo las medidas necesarias para reducir los impactos negativos que pudieran generar en el vecindario. Los centros y servicios para la atención a personas sin hogar han de ubicar¬se en el territorio con criterios de proximidad (no alejamiento del centro de las ciudades y con acceso a recursos, transporte...), equidad (todo el mu¬nicipio tiene que dar respuesta solidariamente a estas necesidades) y de arraigo (en el entorno donde está el centro y la comunidad vecinal más cercana).”
Es pot concloure que l’Ajuntament ha prescindit totalment de les recomanacions fetes pel Ministeri, considerant que no s’ha analitzat el impacte a l’entorn més immediat, així com no s’han establert mesures necessàries per reduir el impacte negatiu que pugui generar al veïnat. El més sorprenent i que és inversemblant, és que s’autoritzi un projecte per valor de gairebé 300.000 euros per rehabilitar una finca per donar-li un ús, sense que el projecte que ha de definir el funcionament del centre d’indigents a dia d’avui no estigui confeccionat. Però a més a més, que s’hagi desemborsat en concepte de projecte executiu la quantitat de 9680 euros, mitjançant un contracte menor (DOCUMENT 5), sense haver tingut en consideració l’adequació de la finca a la normativa urbanística, i desconeixent per aquesta part a dia d’avui, si es va dur a terme el preceptiu informe jurídic previ a la inversió.
Can Pei, no es pot considerar que reuneixi els requisits o recomanacions que fa el Ministeri, tenint en compte que no hi ha una proximitat amb el centre del poble, que no és accessible pel que fa a recursos, i molt menys en quan a transport.
El Batlle en alguns comentaris fets, ha afirmat:
Que el motiu principal pel qual s’ha escollit la Masia Can Pere Mestres, ha sigut la rapidesa amb la que es pot portar a terme el projecte, pel fet de ser un edifici municipal i pel que no es necessita demanar permisos.
Per tant, de les paraules del senyor Batlle es pot concloure la falta de valoració d’altres aspectes tant rellevants com són la facilitat d’accés a l’indret, així com el propi benestar dels que han de ser els usuaris del centre i com no del impacte que tot plegat pot tenir pels residents a la zona de construcció. No es poden emprar fons públic i menys en una elevada quantitat, de forma precipitada i amb total desconeixement i previsió de com es desenvoluparà la inversió i com s’haurà de sostenir. Creiem que es tracta d’una política totalment allunyada de la que en realitat hauria d’aplicar-se, més considerant que l’Ajuntament com ens local, es troba subjecte a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, més coneguda com LRSAL.
Els residents a Can Pei consideren totalment inadequada la creació d’un centre per a indigents al barri, s’adjunta com DOCUMENT 6, recollida de signatures feta envers la inadequació del projecte.

Al mateix temps, l’AMPA de l’Escola Maria Ossó, va fer referèndum per valorar si els pares i mares del centre consideraven que el projecte era adequat pel que fa a la ubicació, havent obtingut un resultat de 61 vots en contra, 9 vots a favor i 4 abstencions (DOCUMENT 7).

L’AMPA de l’Escola Agnès, també va fer un referèndum per valorar si els pares i mares del centre consideraven que el projecte era adequat pel que fa a la ubicació, havent decidit que l’emplaçament no era l’adequat, amb un resultat de 21 vots en contra, 13 vots a favor i 4 abstencions.

Els motius pels quals es rebutja l’activitat són els següents:

I. Al Sector Can Pei, hi ha dues escoles d’educació primària, l’Escola Agnès i l’Escola Maria Ossó, centres educatius als que acudeixen menors d’entre tres i dotze anys, i que es troben a uns escassos metres de la ubicació on s’instal·larà el centre per persones sense sostre. A més a més, a part d’escoles també hi ha un institut i un centre formatiu d’arts escèniques. Els infants i adolescents són un col·lectiu vulnerable i pel qual s’ha de vetllar.
El Departament de Salut de la Generalitat va confeccionar a l’any 2009, un estudi anomenat “Drogodependents sense sostre a Catalunya”, el qual en la seva introducció cita:
“Pel que fa a Catalunya (Institut DEP, 2002) els ajuntaments distingeixen dues visi-ons dels sense sostre:
a) Sense habitatge: el que perd l’habitatge a causa d’un fet puntual i no aconsegueix resoldre-ho al cap d’un temps.
b) Sense llar: situació consolidada de mancança d’habitatge, acompanyada de desarrelament i exclusió.
A partir d’aquestes definicions, el panorama dels sense sostre detectats a Catalunya era de 7.070 casos el 2002 (Institut DEP, 2002), fenomen que es concentra en grans municipis (de més de 20.000 habitants) i nuclis urbans. Del total de casos detectats, 3.759 corresponien a la província de Barcelona, 1.057 a la de Lleida, 858 a la de-marcació de les Terres de l’Ebre, 715 a Tarragona i 681 a Girona.
Aquestes definicions, però, deixen al marge el col·lectiu drogodependent actiu i sense sostre ja que la seva situació no és producte d’un fet puntual (bàsicament de tipus econòmic) sinó d’una situació més complexa relacionada amb un consum, sovint crònic, i del qual s’ha perdut el control. La majoria de vegades aquest tipus d’usuari en fer demandes d’allotjament o de menjador és desviat cap a la xarxa d’atenció a les drogodependències que ofereix tractament però que no té recursos específics per als sense sostre ni per cobrir les necessitats socials bàsiques.
A Catalunya no es disposa de dades sobre el nombre de drogodependents entre els sense sostre, encara que a Barcelona, en un estudi fet el 1995 (Lucas i col·l., 1995), es va trobar que un 30% tenia problemes de dependència o abús de drogues i que un 48% tenia problemes de dependència o abús d’alcohol. Altres estudis (Muñoz i Vàzquez, 1998) conclouen que hi ha una prevalença del consum d’alcohol i altres drogues del 50%, encara que amb discrepàncies entre els diferents estudis.
A Europa trobem que el percentatge dels drogodependents entre els sense sostre a diferents ciutats holandeses varia d’un 31% a un 50%, mentre que als Estats Units s’estima en un 80% (Coumans M. et al., 2003).”
Durant la roda de premsa encapçalada per la Regidora de Benestar, la senyora Rosell, i que es va retransmetre per part de Sitges Actiu, hi van intervindre dos representants de fundacions que es dediquen a activitats socials relacionades amb persones sense sostre, Ferran Busquets de la Fundació Arrels i Ricard Barrull de la Fundació Atra.
A la página web de l’Associació Arrels, en el seu apartat Qué hacemos?, hi trobem el següent:
Salud mental

Algunas personas sin hogar sufren graves problemas de salud mental, como esquizo-frenia, trastorno psicótico y demencias alcohólicas. Arrels no tiene psiquiatras en plantilla pero colabora con la red de salud normalizada y el equipo ESMeSS (el pro-grama de salud mental para personas sin hogar en Barcelona). La entidad también acompaña a personas con adicciones al alcohol, en estos casos se trabaja desde la reducción de daños y respetando los tiempos de las personas.

Per altra banda, a la pàgina web de la Fundació Atra, en la seva presentació es pot llegir el següent:

Nuestra misión es la atención y el tratamiento a las personas con problemática deri-vada de las adicciones, la salud mental y personas en situación de vulnerabilidad social.

Atención y tratamiento a personas en situación de vulnerabilidad y riesgo de exclusión social, especialmente derivada de las adicciones y la salud mental, para que alcancen su autonomía e integración social. Siempre con vocación de función pública.

Hem d’entendre que l’Ajuntament en el moment en què fa participar als representats de les citades fundacions, és perquè té coneixement de quin és el perfil de sense sostre de Sitges, i per tant, considera que qui millor pot tractar el tema són fundacions especialitzades en la problemàtica del perfil detectat.
Tot i que no es pot generalitzar, considerem que les dades aportades són suficientment preocupants i rellevants com per rebutjar la possibilitat de posar en contacte persones potencialment perilloses amb infants i adolescents, considerant els possibles problemes mentals, de drogodependència o alcoholisme citats.

II. Manca d’informació respecte al funcionament del servei, en cap moment tenim constància de com es pretén prestar el servei, si serà per compte de l’Ajuntament amb els mitjans propis, o bé es gestionarà indirectament, ja sigui a través de voluntariat o mitjançant una concessió, i per tant, desconeixent quin será el règim de funcionament, així com la seva viabilitat i cost. Tornem a reiterar que és del tot inversemblant i sorprenent que un Ajuntament que ha tingut un important dèficit fins al dia d’avui, decideixi invertir aproximadament 300.000 euros en una activitat en la qual ni tan sols té un projecte per conèixer com es desenvoluparà i el cost de manteniment que suposarà.

III. Existència de distancia considerable des de Can Pei al centre del poble, motiu pel qual creiem inadequada la situació de l’emplaçament, ja que pot comportar que els usuaris del centre deambulin per la carretera, suposant un risc per la resta d’usuaris i per a ells mateixos, i en consideració que hauran de passar per les immediacions dels centres educatius citats amb anterioritat, podent comportar un risc pels nostres infants i joves.

IV. En darrer lloc, ens preocupa la manca de pla de residus, tal i com es va esmentar en el Ple, així com la seguretat, tant a nivell higiènic com personal. Tampoc va quedar clar durant el Ple, quants serien els beneficiaris d’aquest servei, considerant que el Batlle no va saber respondre a la pregunta, de manera que ens preguntem quin serà el benefici real de la inversió? En roda de premsa, la Regidora de Benestar, va indicar que amb aquest servei es donaria cobertura a les necessitats de 10 indigents aproximadament.

SISENA.- NECESSITAT D’EQUIPAMENT A CAN PEI
A efectes il·lustratius, el 13% dels veïns de Sitges viuen al sector de Can Pei, però a més a més, hi ha un 25% de joves menors de 20 anys, els que representen més del 18% de menors de 20 anys de Sitges, que es troben i resideixen al nostre barri.
Tot i que Can Pei és potencialment un barri amb gran oferta formativa, pateix una gran mancança d’equipament, i considerem que el destí que se li pot donar a la Masia Can Pere Mestres pot ser un altre que ofereixi un major servei als residents i alumnes de la resta de barris de Sitges que acudeixen diàriament a Can Pei (entorn als 1200 alumnes). A mode d’exemple també podem citar segons dades de l’any 2012 que figuren a un estudi realitzat per la Diputació de Barcelona al portal Hermes; que a Sitges no hi ha centre ocupacional per persones amb disminució. Una altra opció per l’ús de les instal·lacions seria la creació d’un espai jove, on els adolescents dels centres educatius poguessin reunir-se, o un centre per menors amb discapacitat, proposta que va ser inclosa en la votació del pressupostos participatius de l’any 2015 per la Taula del Tercer Sector.
Com es pot veure, possibilitats d’explotació de la finca amb finalitats socials n’hi poden haver moltes, així com creiem que hi podria haver un major nombre de beneficiaris de les instal·lacions i per tant la inversió seria rentable amb major brevetat, al mateix temps que es podria trobar una alternativa d’emplaçament per l’alberg menys costosa per les arques públiques.
Per tot el que s’acaba d’exposar,

AL PLE SOL·LICITO:

1. Que tingui per presentat aquest escrit en el termini i la forma escaient i l’admeti;
2. Que tingui per interposat RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ, contra la decisió plenària d’aprovació de l’inici de l’execució de les obres de rehabilitació de la Masia Can Pere Mestres per la creació d’un centre d’acollida d’indigents de data 27 de març de 2017.
3. I que, un cop acomplerts els tràmits pertinents, resolgui declarant NULA la decisió adoptada per aquest Ple i retrotregui qualsevol acte relacionat amb aquesta aprovació al seu estat anterior.

Sitges, a 24 d’abril de 2017